Trajà va demostrar ser un bon gestor de les finances públiques. Una de les polítiques econòmiques més reeixides va ser la implantació, inicialment a Itàlia, dels 'alimenta', un sistema dissenyat per Nerva que Trajà va posar en pràctica amb èxit i que va continuar funcionant durant més d’un segle. Consistia a oferir préstecs als propietaris de terres per millorar-ne el rendiment. L’interès que es recaptava, força baix —per sota del 5%—, revertia en subsidis per alimentar els fills de les famílies més necessitades: 16 sestercis mensuals per als nois i 12 per a les noies. 

La primera banca ètica?
L’Estat no obtenia beneficis de l’operació, però això no significava que les ajudes tinguessin un caràcter merament filantròpic. De fet, el sistema impulsava el desenvolupament agrícola alhora que garantia el reclutament de joves per a l’exèrcit, com interpreta Plini: “Els fills […] són nodrits amb despeses públiques per servir d’ajut en les guerres, d’ornament en la pau, i aprenen a estimar la pàtria, no solament com la seva pàtria, sinó també com la seva nodridora; d’ells seran poblats els campaments, les tribus, d’ells naixeran, un dia, d’altres a qui no calguin subsidis públics”.