"El que ha fet ha estat retardar la cronologia de les restes humanes més antigues localitzades a Europa", "Ets, sens dubte, l'arqueòleg més inspirador del món. Felicitats, amigo", "Eres uno de los mejores prehistoriadores del mundo y mejor persona. Felicidades, amigo", "És una persona molt generosa, molt brillant científicament, molt entusiasta. Ha sabut formar un equip que ha estat molt militant en la seva feina. Ell tenia uns somnis i ha fet que aquests somnis també siguin els de la gent que hem tingut el privilegi i la sort de treballar amb ell". Totes les frases feien referència al gran guanyador de la nit, Eudald Carbonell, Premi d'Honor de la Història de la quarta edició de la Nit de la Història, la gala d'entrega dels Premis Sàpiens. 

Els presents al Petit Palau del Palau de la Música s'han posat drets i han ovacionat Carbonell, que s'ha emocionat veient el vídeo en què l'arqueòleg Jordi Rosell, el paleoantropòleg estatunidenc Tim White, el codirector del jaciment d'Atapuerca José María Bermúdez de Castro i la periodista evolutiva Cinta Bellmunt s'han referit al seu company i mestre, que ha rebut el guardó de mans de Mary Nash, Premi d'Honor de la Història del 2024.

Quanta guerra!

Aquest moment, però, s'havia produït just al final de la gala, que realment havia començat una hora abans amb la primera interpretació de la cantant i compositora Ana Brenes, que, acompanyada a la guitarra per Marc López, ha obert la nit amb la cançó Quanta guerra!, de Marina Rossell. Tot seguit, l'actriu i escriptora Estel Solé ha començat a donar les primeres pistes de qui seria el gran guanyador de la nit. Unes pistes que, certament, despistaven, perquè parlaven d'evolució, però centrada en Pokemons, en amants de la testosterona, en homínids i en Donald Trump.

Però aquesta, no us penseu, ha estat una gala seriosa. La primera mostra han estat els discursos de Clàudia Pujol i Jordi Creus, la directora i l'editor de Sàpiens, respectivament. Pujol ha reivindicat el paper de la història i la necessitat d'adquirir consciència històrica, "que és, al capdavall, el millor antídot contra la ignorància", ha afirmat. També ha destacat la sort que tenim, al nostre país, "de comptar amb una historiografia viva, crítica i amb projecció internacional. La directora de la revista també ha recordat dos grans medievalistes, col·laboradors de Sàpiens, que ens han deixat aquest any, Josep M. Salrach i Antoni Riera Melis. Només pronunciar el seu nom, la sala els ha ovacionat.

Per la seva banda, Creus ha remarcat que "la cultura és la millor vacuna contra el fanatisme, el racisme i la uniformització". A més, Creus, que també és el vicepresident d'Abacus, editora de la nostra revista, ha recordat que aquesta cooperativa amb més de cinquanta-set anys d'història té botigues, però també produeix llibres, revistes, exposicions, realitat virtual, pel·lícules, sèries i documentals. "Abacus és molt més. És la Nit de la Història i el festival Clàssics", ha afirmat. 

Neus Moran, Premi a la Millor Recerca Documental

Tot seguit, Solé ha anunciat el primer guardó de la nit, el Premi a la Millor Recerca Documental, que ha estat per a la historiadora Neus Moran per L'espoli general. La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978), un llibre publicat per L'Avenç que posa xifres a aquest espoli gegantí, i també posa noms a qui el va perpetrar, i explica les connexions entre els organismes judicials, administratius i militars del sistema, així com dels seus còmplices. A més, intenta explicar el perquè de l'espoli i, sobretot, el perquè d'aquest no retorn, tants anys després.

Moran ha rebut el guardó de mans d'Agustí Alcoberro, vicerector de la Universitat de Barcelona (UB) i doctor en Història Moderna de la UB, i ha recordat que "l'espoli no fou accessori, sinó un mecanisme repressiu de primer ordre", tot destacant que els fets que ha analitzat "estan qualificats de delicte contra la humanitat i que per tant són imprescriptibles. La història no jutja ni absol, és l'eina que intenta explicar el present des del passat i mirant el futur".

Val a dir que enguany l'estatueta dels premis tenia més sentit que mai, ja que, a partir de la "S" de Sàpiens, els dissenyadors Ivan Merino i Marce de Medeiros van crear una doble curvatura helicoidal que remet al genoma evolutiu humà. Més adient, impossible.

Dolça a la torre de fang, Premi a la Millor Obra de Ficció Històrica

El següent premi a fer-se públic ha estat l'únic que s'elegeix per votació popular, el Premi a la Millor Obra de Ficció Històrica. Com en la resta d'edicions, el jurat va escollir deu propostes d'entre les centenars que havien proposat prèviament els usuaris a la pàgina web dels premis. Les seleccionades van ser: les pel·lícules El 47, de Marcel Barrena, i Marco, la veritat inventada, d'Aitor Arregi i Jon Garaño; les obres de teatre El día del Watusi, de Francisco Casavella, amb direcció d'Iván Morales; Mar i cel, de Dagoll Dagom, i Vosaltres, les bruixes, de Jan Vilanova Claudín; el programa infantil Fuet, de 3Cat i Minoria Absoluta; la minisèrie Nos vemos en otra vida, de Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo, i les novel·les Guanyaràs una mar llisa, de Miquel Martín i Serra; Dolça a la torre de fang, d'Antoni Veciana, i Mercè i Joan, d'Eva Comas-Arnal. 

La guanyadora, després d'un període de votacions que es van dur a terme a la web dels premis i en què van participar més de cinc mil persones, va ser Dolça a la torre de fang, d'Antoni Veciana, que es va imposar amb el 42,2% dels vots. Així doncs, el següent a pujar a l'escenari ha estat l'escriptor Antoni Veciana, que ha rebut el premi de mans de Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. El filòleg i escriptor de Reus ha agraït el reconeixement a la gent que el va votar i a Sàpiens: "Em fa una il·lusió terrible tenir un premi d'una revista que és un dels pilars d'aquesta nació".

Abans d'anunciar el següent guardó, Ana Brenes ha tornat a pujar a l'escenari, aquesta vegada a interpretar la icònica Què volen aquesta gent?, de la mallorquina Maria del Mar Bonet. Un matís: no ha estat ben bé abans, ja que, després de la interpretació de Brenes, Estel Solé ha simulat un combat entre sapiens i neandertals, que no ha arribat a les mans però que sí que ha fet riure, i molt, els assistents.

Nathan Thrall, Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació Històrica Internacional

Un altre moment emotiu ha estat la projecció del vídeo del guanyador del Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació Històrica Internacional, el periodista nord-americà Nathan Thrall, pel seu llibre Un dia a la vida de l'Abed Salama. Thrall, que no ha pogut assistir a la gala, va enregistrar un vídeo d'agraïment amb l'estatueta a la mà. 

A partir d'un terrible accident que va patir un autocar escolar en què hi havia nens i mestres palestins, Thrall fa una radiografia dels territoris ocupats de Palestina, del seu dramàtic dia a dia, i aprofundeix en els orígens d'aquest conflicte de resultats tan devastadors. Thrall, que també va guanyar el premi Pulitzer de no-ficció 2024 amb aquesta obra, ha volgut recordar que la pau és molt lluny de ser assolida a Gaza i als Territoris ocupats palestins: "Israel ocupa el 53% de Gaza, i no tenim cap indici que vulgui retirar-se'n (...). Israel continuarà duent a terme incursions i bombardejos, molt probablement, fins i tot en el 47% del territori restant (...). Encara hi ha un sistema d'apartheid en funcionament, encara hi ha una ocupació en marxa, encara hi ha assassinats i empresonaments diaris de persones detingudes sense judici i sense càrrecs. Tot això no desapareixerà, i hem de continuar pressionant per tal d'aconseguir que es produeixi algun canvi en aquesta situació injustificable".

Il·lustres execrables, Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació Històrica (àmbit Països Catalans)

Qui sí que ens ha pogut acompanyar han estat els guanyadors del Premi a la Millor Iniciativa de Divulgació Històrica (àmbit Països Catalans), Malcolm Otero i Santi Giménez, els conductors de la secció Il·lustres execrables. Cada cap de setmana, al programa Via lliure (RAC1), Malcolm Otero i Santi Giménez treuen a la llum la cara més fosca de personatges històrics aparentment immaculats. Després de deu anys de secció, gairebé 500 personatges, llibres i un pòdcast propi, els 'Il·lustres execrables' demostren que es pot fer divulgació històrica d'una forma absolutament distesa sense comprometre'n el rigor. En aquest cas, el premi l'ha entregat Xavier Capellades, director general de Parlem Telecom, empresa patrocinadora de la gala. "Aquest premi alimenta el nostre símptoma de l'impostor, bastant. Agraïm el premi a la revista perquè us afusellem el contingut cada dos per tres", han fet broma Otero i Giménez.

Per anunciar-nos que la gala estava a punt d'acabar, Ana Brenes ha interpretat Final, un poema de Joan Brossa que va musicar Miguel Poveda. Un poema dur i cru sobre el dictador Francisco Franco. Després de la darrera actuació de Brenes, Solé ha fet públic el guanyador del Premi Especial Sàpiens, el que escull la redacció de la revista, que enguany s'ha atorgat al programa Quanta guerra!, de 3Cat i Eloi Vila, que ens ha enviat unes paraules d'agraïment des d'Astúries, on ell i tot l'equip estan rodant la tercera temporada del programa. En el seu lloc ha recollit el premi Cristian Trepat, director de continguts, programació i cultura de 3Cat, i li ha estat lliurat per Maravillas Rojo, presidenta d'Abacus. Trepat ha remarcat que Quanta guerra! és "un programa amb valors, que té la voluntat de recordar d'allà on venim, que reivindica la memòria històrica, que vol retratar una història recent massa viva en molts de nosaltres".

Eudald Carbonell, Premi d'Honor de la Història

Tot seguit ha arribat el gran moment de la nit, el moment amb què hem iniciat la crònica, l'anunci del guanyador del Premi d'Honor de la Història, que ha recollit un visiblement emocionat Eudald Carbonell de mans de Mary Nash. Un Carbonell que amb cinc anys ja es dedicava a voltar pel camp a buscar fòssils i que el 2005 va esdevenir el primer director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Un Carbonell nascut a Ribes de Freser l'any 1953 que ha participat en treballs de camp i dirigit excavacions arreu del món, però que va aconseguir la fama internacional el 1995 amb el descobriment a Atapuerca d'una nova espècie, l'Homo antecessor. Un jaciment, el d'Atapuerca, del qual ha estat codirector durant molts anys.

"La història és la memòria del sistema, però enrere ja fa més de vint anys que va començar el projecte de revista d'història més llegida en català", ha dit Carbonell, tot recordant que va ser present en el primer número de la nostra revista. "Sàpiens segueix treballant per fer una evolució responsable i una evolució conscient. Visca la història, visca Sàpiens i visca Catalunya", ha reblat Carbonell.

Abans s'ha projectat un vídeo en què diversos companys i antics alumnes del guanyador li dedicaven unes paraules, un vídeo que ha fet emocionar Carbonell. 

Tot seguit, l'Honorable Senyora Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha dedicat al públic unes paraules. Sorprenentment, la gala ha finalitzat amb una breu aparició de l'Homo antecessor, que no ha volgut desaprofitar l'ocasió per saludar i felicitar el flamant Premi d'Honor de la Història 2025.

Mentre tots els premiats han pujat de nou a l'escenari a fer-se la foto final, els cinc-cents assistents han abandonat la sala i s'han traslladat al foyer del Palau de la Música, on han gaudit d'un pica-pica a càrrec de Balot.

Ha estat de nou una altra gran Nit de la Història.

Us deixem un vídeo amb un resum dels millors moments de la gala