Història contemporània

La primera institució de govern pròpiament catalana després del 1714. Va ser un camí ple de dificultats econòmiques i traves competencials, però la unió de les diputacions provincials va reforçar una identitat mancada d’una institució que la representés

Van assolir el poder amb l’entronització de Miquel III el 1613 després d’una etapa de disturbis i el van perdre 304 anys més tard a conseqüència d’un nou període tumultuós, amb Nicolau II com a darrer sobirà

Durant la guerra civil els passadors catalans van tenir molta feina guiant grups de fugitius d’un i altre bàndol a través dels Pirineus. Un d’ells va ser l’ideòleg de la controvertida Obra de Déu i futur sant de l’Església, Escrivá de Balaguer

Revoltes populars, aixecaments carlins, bullangues... La revolució industrial va anar acompanyada d’una tensió política constant, que va esclatar a l'hora de definir un nou model d’estat: centralisme contra regionalisme

Mentre que a Espanya el declivi del que havia estat un gran imperi marcarà amb foc una generació pessimista i molt escèptica respecte a Europa, a Catalunya la pèrdua de les colònies d’ultramar esperona la societat a avançar en una direcció oposada

L’establiment d’un govern republicà no va servir per acostar Catalunya i Espanya. Tot i l’ acord per una proposta d’autogovern que es va materialitzar en l’Estatut de Núria, les reticències i malfiances en van impedir l’execució

La mort de Franco va desencadenar el procés de transformació de l’Estat espanyol en una democràcia, però un dels principals esculls va ser la distribució del poder territorial