Història medieval

Al final de l’edat mitjana, els catalans tenien una setantena de consolats arreu del continent. Eren delegacions oficials amb autoritat sobre els afers comercials dels súbdits de la Corona

Ferotge i voraç, protagonista d’incomptables històries populars, els seus atacs mortals com el del 1450 a Notre-Dame, van atemorir Europa i la seva caça va acabar esdevenint una qüestió d’estat

A Bolonya, París i Oxford van fundar-se els primers estudis generals d’Europa sota el patrocini de reis i papes. La majoria d’estudiants començaven entre els 14 i els 18 anys i, si tenien sort, talent i recursos, acabaven passada la trentena

Un litigi territorial entre l’abat de Sant Cugat del Vallès i el senyor més poderós del Penedès, Mir Geribert, va desencadenar la pitjor rebel·lió interna al comtat de Barcelona al llarg de tota la seva història

Mentre el comte Sunyer I, fill de Guifré el Pelós, guanyava terreny als sarraïns a cops d’espasa, a la remota illa d’Islàndia es fundava el primer parlament. Era el 930 i feia poc més de 60 anys que hi havien arribat els víkings

“Teníem en aquell temps en Catalunya les tres plagues majors que Déu pot enviar a un poble, que eren fams, pesta y guerra.” Amb aquestes paraules un testimoni d’excepció, l’artesà Miquel Parets, va descriure una etapa convulsa de la nostra història

Jalal-ad-Din Rumi és el més gran poeta en llengua persa i un dels místics més estimats del sufisme. Al segle XIII, del seu despertar a l’amor diví en va brollar una de les manifestacions més sorprenents de la cultura islàmica