Història medieval

La cèlebre frase de la crònica de Bernat Desclot fa referència a les gestes que van protagonitzar Pere II el Gran i els seus successors, amb ajut dels almogàvers, en la llarga guerra de Sicília, la conquesta de Sardenya i l’arribada de soldats catalans a la cort de Bizanci. Després d’aquestes campanyes, la Corona d’Aragó es va convertir en una potència

Quan els musulmans van liquidar el poder del regne visigot de Toledo i van amenaçar els francs, els nobles locals se'n van aprofitar per establir una nova dinastia governant que va saber imposar la seva autoritat

Pere III va saber engrandir el territori de la Corona, monumentalitzar el país i, sobretot, bastir un model d’estat que va perdurar fins al 1714, i va resistir dos anys d’interregne després de la mort sense descendència de Martí l’Humà

Les disputes territorials amb els sarraïns, l’aparició d’un nou sistema jurídic i les dissensions familiars van abocar els comtes a una crisi de poder. Ermessenda de Carcassona i Ramon Berenguer III van fiançar l’hegemonia del Casal de Barcelona

Quatre reis van marcar el destí de la Corona: Ramon Berenguer IV va ser l’arquitecte de la unió entre Catalunya i Aragó, Alfons I i Pere I els comtes-reis que van admirar la cultura provençal i Jaume I l’artífex de la futura potència mediterrània.

Entre el 1462 i el 1472, Catalunya va viure una devastadora guerra civil. La mala relació entre el rei Joan II i el seu primogènit, Carles de Viana, va ser l’excusa perfecta perquè les institucions catalanes i la monarquia mesuressin les seves forces

Caminem de puntetes, sense fer soroll, perquè ens colem al vestidor d’un palau de l’edat mitjana per estudiar els vestits de nobles i burgesos