Chistine de Pisan: la primera feminista

Actualitat

La nova extrema dreta

Avui, els partits d’extrema dreta formen part de la majoria de parlaments de la Unió Europea. No estem davant d’un fenomen nou; algunes d’aquestes formacions tenen dècades d’història. Tampoc, d’un fenomen geolocalitzat. El fantasma de l’extrema dreta campa per tot Europa i ja no s’amaga.

Jordi Borràs (text i fotografies)

Entrevista

Enrique Díaz Álvarez: “No recordar el vençut és assassinar-lo per segona vegada”

Sovint, als supervivents de la història només els queda la paraula per reivindicar-se. L’autor de La palabra que aparece, Premi Anagrama d’Assaig 2021 i professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), reclama en aquest llibre revalorar “la política del testimoni” com a eina per desenterrar les perspectives del passat que han estat omeses.

Maria Coll (text), Enrique Marco (fotografies)

Actualitat

Des de quan apostem?

La possibilitat de jugar des de qualsevol lloc i el confinament pandèmic han afavorit un increment de la ludopatia, especialment entre els menors d’edat. Les apostes, però, no són una característica exclusiva de la nostra societat i de la nostra època: els primers daus es va llançar a l’antiga Pèrsia, l’actual Iran, fa més de cinc mil anys.

Xavier Carmaniu

Il·lustració de 'La Ciutat de les Dames', de Christine de Pisan

Reportatges

Christine de Pisan: la primera feminista

Al París de començaments del segle XV, una dona va agafar la ploma per defensar totes les persones del seu mateix sexe. La misogínia i el tracte denigrant envers les dones havia impregnat tots els racons de la societat, estava en boca dels eclesiàstics i en les paraules dels literats. Havia arribat l’hora de dir prou.

Caterina Úbeda (text), Delfi Nieto (assessorament)

Reportatges

Objectiu: matar Cubillo

El 5 d’abril de 1978, a Alger, dos sicaris van apunyalar Antonio Cubillo. L’objectiu de l’atemptat era frustrar que el líder de l’independentisme canari pogués assistir a una reunió de les Nacions Unides on s’havia de discutir sobre l’eventual descolonització de l’arxipèlag. Rere ‘l’encàrrec’ planava l’ombra dels serveis de seguretat espanyols.

Carles Llorens

Reportatges

El sexe dels fòssils

Durant més de vint anys, encara que ningú no en sabia el sexe, es va considerar un noi. Ara, una tècnica científica innovadora ha permès descobrir que un dels fòssils d’Homo antecessor més emblemàtics d’Atapuerca, el Noi de la Gran Dolina, en realitat és una noia. Però, com s’ha pogut esbrinar?

Cristina Serret (Text), Cecilia García Campos (assessorament)

Reportatges

Rukeli Trollmann: un boxejador contra Hitler

En plena persecució nazi contra els esportistes no aris, un boxejador gitano va decidir quedar-se a Alemanya i continuar una carrera d’èxit, tirant per terra la teoria de la superioritat racial del nou règim. Era Johann Trollmann, conegut popularment com Rukeli, un púgil amb un estil únic que va ser humiliat, obligat a perdre públicament el títol de campió, internat en un camp de concentració i assassinat vilment a cops de pala.

Alaaddine Azzouzi (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

Els reis del Greal

Martí l’Humà va aconseguir fer realitat un dels desitjos del Casal de Barcelona des dels temps de Jaume II el Just: posseir el Greal, el presumpte calze que Jesús va fer servir durant el Sant Sopar a Jerusalem, la relíquia del rei de reis. Anys després, Alfons IV el Magnànim també el va fer servir, però no com un símbol polític, sinó amb un objectiu econòmic: finançar el seu projecte de dominar la Mediterrània.

Genís Frontera

L'experiència

L'estudi d'Oleguer Junyent: l'espai més íntim del Willy Fogg català

Escenògraf, pintor, antiquari, col·leccionista d’art, decorador i viatger empedreït, Oleguer Junyent va ser un artista polifacètic amb una obra gairebé inabastable. Seixanta anys després de la seva mort, el seu taller resta pràcticament tal com ell el va deixar.

David Gutiérrez (text), Enrique Marco (fotografies)

Llibres

Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya: “Des de Catalunya hi va haver una voluntat col·lectiva de defensar la República”

Conversem amb els autors de L’Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya. Aquest organisme, creat l’agost del 1936 per formar comandaments per a les milícies antifeixistes, va tenir una vida efímera: el maig del 1937, el Govern central va recuperar les competències de defensa i va acabar amb un projecte que va demostrar el compromís de Catalunya en la lluita per la República.

Caterina Úbeda (text), Enrique Marco (fotografies)

El conte històric

Fragment d'estiu

Escrit per l'escriptor i poeta Pol Guasch. Ha escrit els poemaris Tanta gana i La part del foc. I el 2021 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la en català amb l’obra Napalm al cor.

Pol Guasch (text) / Pep Boatella (il·lustració)