El refugi català dels nazis

Increïble però cert

Els pares d'Einstein creien que el seu fill era retardat mental

Enric Vila (text)

Moment Sàpiens

Encarnación Sanahuja: "L'existència de les Venus demostra que les dones eren valorades a la prehistòria"

Antoni Aira (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

L'Islam és incompatible amb la democràcia?

Manuel Milian Mestre (text), Dolors Bramon (text)

El meu heroi

Maria del Mar Bonet: "El nom de Ramon Llull em suggereix diàleg, tenacitat, saviesa i misticisme"

Jordi Castañeda (text), Dani Codina (fotografia)

Història-ficció

Què hauria passat si Alfons I d'Aragó hagués conquerit la Lleida islàmica?

Jaume Fernández (text), Jaume Fernández (text), Quelot (il·lustració)

Els lectors pregunten

D'on ve el bestiari català dels dracs?

Roger Costa (text)

Reportatge

Caldes de Malavella, refugi nazi

85 alemanys salvats pel franquisme de la justícia

A Caldes de Malavella, les persones de més edat recorden alguna història d'uns alemanys que van venir als anys quaranta. Però tot plegat s'atribuïa a una mena de llegenda històrica. Ben lluny de la fantasia, aquesta població de la comarca de la Selva va ser, entre 1944 i 1946, l'escenari on el govern de Franco va confinar gairebé un centenar d'espies i policies al servei del Tercer Reich. Tot ells havien de ser lliurats als aliats, però Caldes es convertí en la seva porta cap a la llibertat. Fou el darrer favor del feixisme espanyol cap al nacionalsocialisme alemany. Sàpiens detalla per primera vegada els noms i domicilis dels nazis protegits pel règim franquista.

Jordi Finestres (text), Josep Maria Solé i Sabaté (assessorament)

Reportatge

Girona estrena muralla

Travessem la porta de la ciutat medieval

A finals del segle XIV Girona va donar per enllestit el seu nou recinte fortificat. La muralla emmarcava una ciutat d'uns cinc mil habitants, organitzada per gremis i amb un enorme grup de població marginal no censada. Una ciutat d'obradors i tallers que van deixar una empremta tan profunda que en l'actualitat encara es pot resseguir.

Cristina Masanés (text), David Iglésias (assessorament), Gemma Domènech (assessorament)

Reportatge

El patrimoni perdut

Les peces espoliades més emblemàtiques de l'art català

Avui en dia, museus, institucions i col·leccions privades d'arreu del món conserven en els seus fons una gran quantitat d'obres artístiques procedents dels Països Catalans. Sàpiens n'ha fet una selecció i explica com van desaparèixer de l'emplaçament original.

Joan Miquel Llodrà (text), Joan-Albert Adell (assessorament)

Reportatge

Quan Barcelona era Las Vegas

La proliferació de sales de joc als inicis del segle XX

Al primer quart de segle passat no hi havia ràdio ni televisió. El joc, en totes les seves versions, es va convertir en un dels passatemps més populars, i Barcelona es va omplir de casinos i clubs. No tots eren legals, però les autoritats de l'època van fer la vista grossa i van permetre que hi hagués fins a quaranta sales de joc.

Marc Fontbona (text)

Reportatge

Garrot vil, mort amb humiliació

Història de l'instrument d'execució més despietat

Heretat de l'arsenal de tortures de l'edat mitjana, el garrot vil es va convertir en una de les formes d'execució més utilitzades a l'Estat espanyol fins ben entrat el segle XX. Monarques absolutistes i dictadors el van convertir en el seu braç castigador, i el poble vivia les execucions com una autèntica festa popular.

Carles Serrat (text)

Reportatge

Oetzi, un crim de fa cinc mil anys

Últimes investigacions sobre la mort de l'home d'Oetzi

L'any 1991, dos excursionistes van trobar al Tirol del Sud el cos congelat d'un hom. El que semblava un accident alpí més o menys recent va esdevenir una gran troballa arqueològica perquè la mòmia pertanyia a un home del neolític que el glaç havia conservat en perfecte estat. Batejat amb el nom d'Oetzi, les investigacions científiques han determinat que, amb tota probabilitat, va morir assassinat.

Francesc Murgadas (text)

Un cap de setmana a...