Revista

Sàpiens núm. 189. Desembre 2017

Intervinguts! Els atacs a la Generalitat des del segle XV fins avui

SUBSCRIU-T'HI

En aquest número

Per què passa?

Com es crea un estat?

Repassem les condicions d'accés que imposen les Nacions Unides als nous aspirants

Per entendre l'evolució del lloc dels estats en la societat internacional contemporània, cal seguir dues línies argumentals. D'una banda, com ha evolucionat el nombre d'estats des de la creació de les Nacions Unides en acabar la Segona Guerra Mundial, i, de l'altra, com defineix aquesta organització les condicions d'accés dels nous estats en el seu si.

Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona

L'entrevista

Pere Martí: "Les revistes infantils han estat sempre una eina de primera magnitud per crear lectors"

Conversem sobre nens, joves i llibres amb un dels experts que més en sap de casa nostra

Es pot ben dir que en Pere Martí i Bertran ha fet tots els papers de l'auca en el món de la llengua, la literatura, els nens i els joves. Professor de llengua i literatura catalanes a diversos centres, catedràtic d'institut, mestre de mestres, pedagog de didàctica de la lectura, crític literari, traductor, assessor editorial, jurat en premis literaris... A més d'autor prolífic i de gran èxit, traduït al castellà, l'èuscar i el gallec: té 14 obres de narrativa, i deu títols de poesia i rodolins per a infants.

Àlex Novials

Reportatges

Generalitats intervingudes

Els atacs més flagrants a les institucions catalanes

El 1413 la Generalitat es convertia en la institució que havia de vetllar per la integritat constitucional de Catalunya. A partir d'aquell moment, els enfrontaments amb la monarquia van començar a augmentar progressivament, en un estira-i-arronsa que va decantar-se de la banda espanyola el 1714. Però el retorn de la institució el 1931 va reprendre, altre cop, l'enfrontament entre un govern català democràtic i un govern espanyol massa enganxat encara al tarannà absolutista del passat.

Arnau Cònsul, amb l'assessorament d'Àngel Casals

Reportatges

Cadeix: la primera batalla de la història

El xoc entre hittites i egipcis pel control del Pròxim Orient

Fa més de 3.000 anys, Cadeix, a l'actual Síria, va ser l'escenari d'un enfrontament multitudinari. De resultat incert, l'armistici que van signar els seus generals és el més antic que s'ha trobat mai.

Víctor Farradellas, amb l'assessorament de Luis Manuel Gonzálvez

Reportatges

Mir Geribert, senyor del Penedès

El noble que va desafiar el Casal de Barcelona

Un litigi territorial entre l'abat de Sant Cugat del Vallès i el senyor més poderós del Penedès, Mir Geribert, va desencadenar la pitjor rebel·lió interna al comtat de Barcelona al llarg de tota la seva història. Geribert es va autoproclamar príncep d'Olèrdola, va pactar amb els sarraïns i es va enfrontar obertament al comte.

Pere Puig, amb l'assessorament de José Enrique Ruiz-Domènec

Reportatges

Cinc jardins europeus icònics

Diem que ens agrada la natura, però en el fons ens fa por. I, ves per on, hem trobat la manera de domesticar-la: un jardí. Algunes tradicions religioses situen el jardí a l'origen de tot: ens van expulsar d'un paradís, i ara vivim intentant recrear el paradís perdut: heus ací els jardins. A vegades són immensos, i d'altres són a casa mateix. Però hi ha altres raons que han portat a la construcció d'un jardí, i, com a totes les històries, hi ha de tot: corrupció, amor, misteris, laberints, enveges i monstres. I, és clar —i malgrat tot—, moltes flors.

Eugènia Güell Barnils

Reportatges

La xiruca

L'espardenya que va marcar una època

De manifestants antifranquistes a pagesos, de llenyataires a capellans: als anys cinquanta i seixanta, qui més qui menys duia als peus aquestes sabates de roba amb sola de cautxú. Amb el nom comercial de Chiruca i inventada a Tortellà, a la Garrotxa, la bota es va fer tan popular que va passar a designar el calçat de muntanya en general i a identificar més d'una generació de xirucaires. Quines van ser les raons del seu èxit?

Elisenda Rovira i Roser Reyner

Reportatges

Charles Dickens, l'inventor del Nadal

El conte que va sacsejar la societat britànica al segle XIX

L'octubre del 1843, en una Anglaterra que vivia l'efervescència de la industrialització, l'escriptor Charles Dickens barrinava com denunciar l'explotació laboral infantil. Finalment, va decidir fer allò que sabia fer millor: escriure una història. Així va néixer 'Cançó de Nadal', un relat protagonitzat per un avar solitari i insolidari que rebia la visita de tres fantasmes la vigília de Nadal. L'obra va ser un èxit i va fer obrir els ulls a molta gent: no només va servir per fer revifar l'esperit nadalenc, sinó també per criticar la doble moral de la societat victoriana.

Genís Sinca, amb l'assessorament d'Andreu Mayayo

Reportatges

Gal·lesos a la Patagònia

La història d'un grup de colons que va començar una nova vida a 12.000 quilòmetres de casa seva

A finals del segle XIX, fugint de la repressió dels anglesos, més d'un centenar de gal·lesos van fer un llarg viatge fins a la Patagònia amb la intenció de crear una colònia on poder viure en llibertat i conservar la seva cultura. Tot i les dificultats inicials, els colons van saber relacionar-se amistosament amb els indígenes de la zona i prosperar en un entorn hostil.

Berta Vilanova, amb l'assessorament de Cielo Zaidenwerg