Un museu sota l'aigua

Actualitat

Tenim massa boscos?

El 64% del territori català està cobert de boscos que, amb la sequera i la calor, cremen com la pólvora. Els canvis socials, econòmics, demogràfics i energètics dels darrers cinquanta anys han propiciat l’abandonament progressiu del camp. La reducció de la ramaderia i de l’agricultura i els canvis en l’activitat productiva dels boscos n’han desencadenat el creixement descontrolat. Quins perills pot comportar aquesta realitat?

Oriol Gracià (text) / Martí Boada (assessorament)

Entrevista

Joan-Carles Alay: "L'espoli arqueològic també és un delicte. S'ha de perseguir"

Remoure o explorar un jaciment arqueològic de manera il·legal. És la definició resumida d’arqueofurtivisme, un mot encunyat pel doctor en arqueologia Joan-Carles Alay, autor d’un manual que té l’objectiu final de posar fi a l’espoli del patrimoni arqueològic. Un volum que vol ser el punt de partida d’una nova disciplina acadèmica, l’arqueofurtivilogia.

Caterina Úbeda (text) / Enrique Marco (fotografies)

Retrat de Mao Zedong, expresident de la República Popular de la Xina

Actualitat

La pragmàtica Xina

La invasió russa d’Ucraïna ha deixat la Xina en un atzucac: defensar la seva relació estratègica amb Moscou o apostar pels seus nous socis comercials, Europa i els Estats Units. Una cosa és clara: per tal de continuar creixent, necessita un entorn estable, i per això defensa la coexistència pacífica, uns principis que el 1954 ja va definir Zhou Enlai, l’aleshores primer ministre xinès.

Xavier Casals

Arqueòlegs del CASC treballant a sota l'aigua

Reportatges

Un museu sota l'aigua

No es veuen, però hi són. Catalunya té més de vuit-cents jaciments arqueològics sota l’aigua. Per descobrir els secrets de l’arqueologia subaquàtica, acompanyem els arqueòlegs en l’excavació del Formigues II, una nau del segle I aC i el primer jaciment arqueològic excavat a quasi cinquanta metres de profunditat amb metodologia científica. Tot un repte de grans dimensions.

Cristina Serret (text) / Rut Geli (assessorament)

Reportatges

El temple de l'hedonisme

La discoteca Studio 54 només va necessitar trenta-tres mesos de vida per entrar per la porta gran als annals de la història de Nova York. Reconegut de manera inequívoca com el millor club nocturn de tots els temps, va aconseguir aplegar a la pista de ball una barreja única de famosos i personatges alliberats i desinhibits disposats a convertir cada nit en una disbauxa. En el seu 45è aniversari, hem parlat amb alguns dels treballadors i dels clients d’aquell mític temple del plaer.

Meritxell Mir Barahona

Ignasi de Loiola en un quadre de Francisco de Zurbarán

Reportatges

Ignasi de Loiola, guerrer abans que sant

Va formar-se en l’art de la guerra, però, després de quedar ferit i coix de per vida, a la batalla de Pamplona, Íñigo López de Oñaz va emprendre un viatge iniciàtic que el va portar fins a Manresa, on aquest antic cavaller es va convertir en un guia espiritual que va acabar, anys més tard, fundant la Companyia de Jesús a Roma.

Genís Frontera

Reportatges

Caldetes, de lloc d'estiueig a refugi diplomàtic

Entre finals del 1937 i principis del 1938, a les poblacions de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres s’hi van instal·lar una vintena d’ambaixades i consolats. L’any anterior havien fugit d’un Madrid assetjat per les tropes franquistes i s’havien desplaçat primer a València i, després, a Barcelona, d’on també van haver de fugir. Les torres d’estiueig del passeig dels Anglesos de Caldetes serien l’últim refugi dels diplomàtics durant la Guerra Civil.

Carles Llorens (text) / Jordi Sellarés (assessorament)

Reportatges

Volem que plogui!

Entre els segles XVI i XIX, a Catalunya es va mirar al cel no només per veure si plovia o si deixava de ploure, sinó, també, per demanar una intercessió divina que aturés sequeres, gelades o pluges excessives. L’acció religiosa que s’activava per frenar la inclemència meteorològica anava en funció de la gravetat que tingués. Des de simples pregàries fins a processons multitudinàries o pelegrinatges.

Josep M. Bunyol (text) / Mariano Barriendos (assessorament)

L'experiència

La Moleta del Remei: a la recerca dels ibers de l'Ebre

Segons el poema Ora maritimi, de l’escriptor romà Aviè, en època ibera entre Peníscola i la desembocadura del riu Ebre hi havia nombrosos assentaments, un dels quals es deia tyrichae. I, amb aquest topònim, s’ha batejat el festival iber d’Alcanar, que se celebrarà els dies 1 i 2 d’octubre.

Oriol Gracià (text) / Artur Segarra (fotografies)

Llibres

Giovanni C. Cattini: "El seguiment a independentistes catalans ja comença en el segle XIX"

L’historiador, després d’haver resseguit la implicació d’agents del govern de Mussolini en el complot de Prats de Molló, presenta L’aixecament de Prats de Molló, un segon llibre en el qual explica per primera vegada quina funció van tenir els infiltrats de la diplomàcia espanyola en els moviments independentistes catalans dels anys vint i en el fracàs d’aquella acció.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografies)

EL CONTE HISTÒRIC

La cara nòmada

Marc Cerrudo és l'autor d'aquest conte. És llicenciat en Periodisme i cap de comunicació de la Llibreria Altaïr. La seva novel·la Lluny vol dir mai més (Amsterdam) va merèixer el Premi Roc Boronat 2021.

Marc Cerrudo (text) / Pep Boatella (il·lustració)