Mussolini tenia un preu

Per què passa?

El blanc de totes les ires

El gir econòmic que va fer Margaret Thatcher va obrir un cisma social que cada vegada s'eixampla més

Els episodis de violència i de saqueig que van sacsejar el Regne Unit l'estiu del 2011 van començar just després de la sospitosa mort d'un jove a Totthenham a mans de la policia. L'episodi va desencadenar un seguit de revoltes que van provocar més de 1.400 detencions i la més dura condemna per part del nou Premier conservador David Cameron, que va definir els joves protagonistes dels enfrontaments com a "escòria de la societat". Avui, aquells fets encara mantenen profundament dividida l'opinió pública i han plantejat al nou gabinet la necessitat d'intervenir davant d'una situació que se li estava escapant de les mans.

Paola lo Cascio (text)

Entrevista

Josep Fontana

"El president Kennedy va ser un frau, igual que ara ho és Obama"

L'historiador ha compost una exhaustiva història del món amb la guerra freda de fil conductor que bé podria haver-se titulat 'Occident i Orient davant del mirall'.

Clàudia Pujol (text)

Reportatges

Mussolini tenia un preu

Desvelem com la Itàlia democràtica va cobrar-se el deute franquista

Mussolini no ho va dubtar ni un moment: havia d'ajudar Franco. L'aportació bèl·lica de la Itàlia feixista va decidir la victòria franquista. Però tot tenia un preu: concretament 5.000 milions de lires. SÀPIENS publica, per primer cop, uns documents reveladors localitzats per l'historiador Andrea Tappi que demostren que, un cop caigut el 'Duce', la Itàlia democràtica va reclamar el pagament del deute fins als anys seixanta.

Sílvia Marimon (text), Joan Villarroya (assessorament)

Reportatges

Vindolanda

La vida quotidiana als confins de l'imperi Romà

El mur d'Adrià va protegir, durant més de quatre segles, la frontera més septentrional de l'imperi Romà, a la província de Britània. Un dels campaments militars que formaven part d'aquest entramat defensiu era Vindolanda. Avui aquest antic fort constitueix un jaciment arqueològic de primer ordre, tant per l'estat de conservació de les troballes com per la seva singularitat. La més sorprenent és un conjunt de cartes que permeten saber tota mena de detalls sobre la vida fa dos mil anys.

Albert Anglès (text), Andrew Birley (assessorament)

Reportatges

Quan no ens casàvem per amor

Les mil i una estratègies matrimonials per preservar el patrimoni familiar

Durant segles, el sistema hereditari català, basat en la figura de l'hereu, va condicionar tant les relacions productives com les humanes. El matrimoni es considerava una aliança entre famílies que permetia fer rutllar les explotacions agràries, que eren la base de l'economia. Explorem les decisions matrimonials que es prenien seguint la lògica de la successió, en un temps en què els sentiments quedaven fora de joc.

Montse Armengol (text)

Reportatges

Potosí, la ciutat que valia un imperi

Quan els Andes eren l'epicentre de les finances mundials

La ciutat de Potosí, a Bolívia, és avui una comunitat marcada per la pobresa. Però en el segle XVI va ser la ciutat més gran de l'Amèrica Llatina i la més poblada del món, amb més habitants que grans capitals com Madrid, París o Londres. Un centre de negocis i excessos originat per l'explotació dels indígenes a les mines de plata.

Maria Coll (text), Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatges

Els catalans del 'Titanic'

Resseguim l'emprempta dels quatre catalans que van sobreviure al naufragi

Les històries dels indians havien alimentat les converses de l'Emili Pallàs i el Julià Padró amb les germanes Florentina i Assumpció Duran. Eren quatre joves decidits i valents que ara fa just cent anys van voler 'fer les Amèriques' a bord del 'Titanic'. Cap d'ells, però, no podia imaginar que el 15 d'abril del 1912 aquella aventura acabaria amb un dels naufragis més llegendaris de la història.

Maria Català (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

La cort dels petits homes

La insòlita influència dels nans en temps dels reis Felip IV i Carles II

Durant el segle XVII el costum de tenir nans per entretenir els nobles anava a la baixa en totes les corts europees. O en gairebé totes... Al palau de l'Alcázar de Madrid, aquests personatges gaudien cada cop de més influència i protagonisme. Tot i que sovint també eren repudiats, maltractats i objecte de burles, alguns d'ells van arribar a tenir càrrecs i fins i tot van obtenir grans fortunes. Us expliquem quin era el seu paper a palau, per què la família reial els tenia tanta estima, i per què Velázquez els va retratar.

Albert Soler (text)

Escapades

La vila vermella

Església de Santa Maria, Prades (Baix Camp)

Barbara Vastenavond (text)

Escapades

Ecos de Madina Mayurqa

Banys àrabs, Palma (Mallorca)

Marga Font (text)

Escapades

El feu dels lacetans

Jaciment ibèric del Cogulló, Sallent (Bages)

Glòria Trullàs (text)

Escapades

A la Seu Vella li ha sortit competència

Castell templer de Gardeny, Lleida (Segrià)

Anna Sáez (text)

Escapades

Un sentinella a la vall de Barcedana

Castell de Sant Gervàs, Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

Lurdes Rego (text)

Un cap de setmana a...

Ibers, àrabs i cristians a la serra de Tivissa

Revivim la història en un dels racons més pintorescos de la comarca

El territori muntanyós que voreja el nucli de Tivissa, amb un peu a la vall de l'Ebre i l'altre a tocar del Priorat, reuneix l'empremta dels ibers, dels sarraïns i de la conquesta cristiana. El jaciment del Castellet de Banyoles, les restes de l'antiga muralla, el castell i les ermites disperses per la contrada permeten amarar-se d'un territori força verge i carregat d'història.

Oriol Oliva i Oriol Gracià (text)