Paco Candel, la veu dels altres catalans

Actualitat

El gas, la nova arma política

És un recurs natural clau per produir electricitat a Europa, un actiu energètic que ja tenia una funció fonamental en les relacions de poder entre el continent i altres països. La guerra entre Rússia i Ucraïna l’ha situat al centre del tauler d’escacs de la política.

Caterina Úbeda

Entrevista

Floriane Azoulay: "Des del 2016 hem tornat 648 objectes als familiars dels deportats"

Azoulay és la directora dels Arxius Arolsen, el Centre Internacional sobre la Persecució Nazi. Tenen el fons més complet del món sobre les víctimes i els supervivents del nacionalsocialisme, una col·lecció que conté informació de 17,5 milions de persones i que forma part del programa ‘Memòria del món’ de la UNESCO. Parlem amb ella de la història de la institució i de la seva missió.

Caterina Úbeda (text) / Nikolai Marcinowski (fotografies)

Actualitat

Ferralla en òrbita. La fi de l'Estació Espacial Internacional

Objectes de totes les mides giren al voltant de la Terra: satèl·lits abandonats, desenes de milers de fragments de més de deu centímetres i 128 milions d’altres d’inferiors a un centímetre! Petites peces que van començar a anar a la deriva amb el començament de la cursa espacial i que poden tenir efectes greus si impacten contra un satèl·lit o contra una nau tripulada.

Joan Anton Català Amigó

El muralista Roc Blackblock pinta un grafiti en homenatge a Paco Candel

Reportatges

Homenatge a Paco Candel, la veu dels altres catalans

L’escriptor de Cases Altes (País Valencià), del qual aquesta tardor es commemora el quinzè aniversari de la mort, va explicar amb els seus llibres la transformació de Catalunya al segle XX. Amb la publicació d’obres com Els altres catalans, va dignificar barris suburbials que havien nascut de la immigració, va retratar la realitat dels nouvinguts –ignorada per molts– i va apostar per la idea de Catalunya, un sol poble. L'homenatgem amb aquest reportatge i amb un mural al barri de Can Tunis, on va viure. Mireu aquí com el vam pintar.

Maria Coll

Algunes de 'les computadores de Harvard' l'any 1890. A la imatge, s'hi veuen Henrietta Swan Leavitt (tercera a l'esquerra) o l'exminyona Williamina Fleming (al mig, dreta)

Reportatges

Henrietta Swan Leavitt, l'astrònoma oblidada

És un dels noms més importants de la història de l’astronomia moderna, pels descobriments que va fer amb vista a mesurar distàncies a l’univers. Malgrat les seves contribucions, el fet d’haver nascut dona la va relegar a un paper secundari, durant la seva vida i, també, després de la seva mort.

Meritxell Mir Barahona

Reportatges

La Marxa sobre Roma

L’octubre del 1922, ara fa cent anys, milers de feixistes es van dirigir cap a Roma amb l’objectiu de pressionar el rei Víctor Manuel III perquè els cedís el poder. En una Itàlia en plena crisi econòmica i desenganyada per la Primera Guerra Mundial, el feixisme imposava la seva llei. Les conseqüències d’aquell triomf encara són presents.

Jordi Mata

Reportatges

Els Munts: com es vivia en una vil·la romana

Les grans residències romanes eren un oasi de calma on l’aristocràcia fugia del rebombori de la ciutat. A la vora de Tàrraco, en trobem un exemple perfecte que ens permet acostar-nos a la vida patrícia més selecta.

Júlia Mas (text) / Isabel Rodà (assessorament)

Víctima de la grip espanyola en una ambulància de la Creu Roja Americana, el 1918

Reportatges

L'ambulància: la lenta evolució d'un servei veloç

A l’inici del segle XII va néixer a Jerusalem un aparell rudimentari per transportar malalts i ferits a l’hospital. L’invent, però, no es va acabar de perfeccionar fins a finals del segle XIX.

Xavier Duran

El paranimf de la Universitat de Barcelona

Reportatges

'Como decíamos ayer'

Després d’un segle i mig desterrada a Cervera, arran del Decret de Nova Planta, la Universitat de Barcelona va poder tornar a obrir les portes a la capital catalana. Ens colem al paranimf per escoltar la sessió inaugural del curs 1872-1873 –ara fa 150 anys–, quan, per fi, la institució celebrava que tornava a tenir casa pròpia.

Agnès Rotges (text) / Agustí Alcoberro (assessorament)

'Escape room' al refugi antiaeri de Valls

L'experiència

Una bomba de la Guerra Civil a punt d'esclatar

Valls ha recuperat el refugi antiaeri que hi ha a sota de la plaça del Blat, al centre històric del municipi, i hi organitza sessions d’escape room per a tots els públics.

Cristina Serret (text) / Tjerk van der Meulen (fotografies)

Llibres

Manuel Aguilera: "Mussolini volia traslladar 100.000 italians a Mallorca i construir-hi dues bases aèries"

L’any 1937, el govern de la República va posar en marxa l’operació Schulmeister amb l’objectiu d’aconseguir la retirada de l’ajuda de la Itàlia de Mussolini al bàndol nacional. La contrapartida va ser l’illa de Mallorca. Una negociació secreta que el periodista i doctor en història Manuel Aguilera detalla a El oro de Mussolini.

Maria Coll (text) / Tolo Balaguer (fotografies)

EL CONTE HISTÒRIC

Mar en calma

L'escriptora i música, Maria Escalas, és l'autora d'aquest conte. També ha escrit les novel·les Abans que el teu record torni cendra (2016), Sara i els silencis (2018) i Estimada Mirta (2021), la història d’una nissaga de mallorquins establerts a Buenos Aires.

Maria Escalas (text) / Pep Boatella (il·lustració)