Pompeu Fabra, l'home del tramvia

Un regal d'excepció

Tres imatges de l'1 d'Octubre de Jordi Borràs

Per commemorar aquest dia històric, regalem tres instantànies icòniques de l'1-O fetes pel fotoperiodista barceloní

Es tracta de tres imatges en blanc i negre de 280 x 186 mil·límetres, una mida ideal per poder-les emmarcar, impreses en paper de 270 grams. Una d'elles és la ja històrica fotografia que va ser portada del llibre 'Dies que duraran anys' (Ara Llibres). Llegiu-ne més a sapiens.cat/1oct.

BRÚIXOLA

Aurea Dicta

De la saviesa clàssica als pinzells de Miquel Barceló

L’artista Miquel Barceló ha il·lustrat 600 aforismes grecollatins provinents de l’Aurea Dicta, un llibre de bibliòfil que fa un compendi del nostre pòsit cultural.

Text de Raül Garrigasait i fotografies de Jorge Boleas i Lluís Tudela

BRÚIXOLA

Crimea: tres segles de conflicte entre Rússia i Ucraïna

El periodista Llibert Ferri ens fa un resum dels 300 anys d’història d’aquest territori disputat per Ucraïna i Rússia.

La inauguració d’un pont sobre l’estret de Kertx, per unir Crimea amb Krasnodar, ha estat l’últim episodi de l’estratègia amb què Vladimir Putin vol assegurar-se la possessió d’aquest territori pretès per Ucraïna. el conflicte ve de lluny i mescla odis ètnics i regals enverinats.

Llibert Ferri

BRÚIXOLA

L'auge de la pedra seca

T'expliquem en què consisteix aquesta tècnica constructiva, pròpia de la Mediterrània

Des de la platja fins les muntanyes més altes, el paisatge del nostre país està modelat en pedra seca. Candidata a ser reconeguda per la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat, t’expliquem en què consisteix aquesta tècnica arquitectònica, la seva història i els nombrosos exemples que se’n conserven a Catalunya i la Mediterrània.

Roger Costa

Pompeu Fabra i Josep Miracle repassant els textos a la impremta per al 'Diccionari General'

REPORTATGES

Pompeu Fabra, l'home del tramvia

Així va dur a terme l'acció normativitzadora per transformar el català en una llengua moderna

Haver d’agafar el tramvia cada dia per anar i venir de Barcelona ampliava la possibilitat d’intercanvi amb la que era la seva primera font d’informació: el conjunt de passatgers amb qui coincidia, a dos quarts de nou del matí. L’enginyer filòleg no va nodrir la seva obra magna —el 'Diccionari general de la llengua catalana'— tancat en una torre d’ivori, sinó que va unificar l’ortografia, depurar el lèxic i fixar la gramàtica gràcies, sobretot, al contacte amb la gent del carrer.

Text de Genís Sinca amb l’assessorament de Lluís Duran

REPORTATGES

Catalans a la batalla de Lepant

A partir de documentació inèdita, revivim la batalla de Lepant de la mà dels catalans que hi van participar

Gairebé mig miler de vaixells i 200.000 homes procedents dels dos grans poders de l’Europa del segle XVI, la Lliga Santa i l’Imperi otomà, es van enfrontar en el combat naval més impressionant de l'època moderna, que havia de decidir l’hegemonia a la Mediterrània.

Xavier Carmaniu amb l'assessorament de Víctor Jurado

REPORTATGES

Els orígens de la música

Charles Darwin creia que la música hauria precedit el llenguatge. De fet, els primers homínids ja cantaven

La nostra capacitat de cantar, reconèixer melodies i memoritzar-les té molt a veure amb la nostra evolució des dels primers homínids fins a l’Homo sapiens. De fet, Darwin creia que el llenguatge hauria pogut evolucionar a partir de la música i no a la inversa. La música hauria estat doncs una eina de comunicació imprescindible des dels nostres inicis com a espècie.

Text de Shenny A. Madrigal Duran

REPORTATGES

Els primers creuers

T'expliquem l'origen del turisme marítim

La Revolució Industrial del segle XIX va transformar els vaixells de vela en naus de metall, més grans i més ràpides, impulsades per vapor. Per ampliar el mercat, les companyies marítimes van començar a utilitzar els nous transatlàntics amb finalitats turístiques: era el naixement dels primers creuers.

Elisabet Font, amb l'assessorament de Javier Ortega

REPORTATGES

Gandhi el sediciós

Quan la desobediència civil i la lluita no violenta van intentar canviar el món

Flagell del colonialisme britànic a l’Índia, Gandhi va passar de defensar els més oprimits com a part de la seva feina com a advocat a fer-ho per principis. La seva vida de sacrifici (6 anys a la presó en total i 16 vagues de fam) no va ser suficient per guanyar-se l’estimació unànime del poble indi. De fet, encara avui al país desperta odi i veneració a parts iguals.

Text de Sergi Ramis amb l'assessorament d’Andreu Mayayo

VIURE

La revolta de l'aigua

Viatgem a l'Alcanar dels ibers

Els dies 6 i 7 d’octubre, el jaciment de la Moleta del Remei serà un dels espais centrals del festival ibèric Tyrika, amb activitats que enguany abordaran l’ús de l’aigua i les fonts fa 2.000 anys.

Oriol Gracià