Quan el planeta està immers en la lluita contrauna altra gran pandèmia, l’historiador nord-americà John M. Barry presenta una extensa investigació sobre la grip del 1918, que, en el context de la Primera Guerra Mundial, va matar cent milions de persones a tot el món. Una obra que evita les reflexions més científiques i condueix el lector per escenaris avui habituals, com la fabricació de mascaretes o la recerca d’una vacuna.
El nom Ernest Lluch és molt present a la nomenclatura del país, però molta gent encara desconeix algunes de les seves facetes: economista, historiador, professor, polític... Martínez Peiruza en presenta una biografia en la qual se centra en les arestes del personatge i en les relacions entre Catalunya, el País Valencià, Euskadi i Espanya.
Amb motiu del 80è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat, Lluís Companys, Josep M. Figueres ha recollit tots els parlaments que el dirigent republicà va adreçar al poble durant la guerra. Un extens recull de paraules que, segons l’autor, mostren “la capacitat de resistència i dignitat” de Companys, però també permeten seguir el conflicte des d’una nova perspectiva.
Aureliano Corral va ser el caixer de la fàbrica automobilística La Hispano Suïssa durant la Segona República, però quan va esclatar la guerra civil el van relegar de les seves funcions i va començar a anotar en un quadern tot el que succeïa a l’empresa. Ara, el seu nét, Joaquim Corral, ha usat aquest diari com a punt de partida d’El caixer de “La Hispano”, una crònica que descriu l’evolució d’aquesta indústria.
En aquesta novel·la l’Albert Vilaró barreja diferents gèneres (fantasia, aventures...) i, encara que no sigui ben bé una novel·la històrica, sí que es basa en un document del passat per construir un relat: el dietari d’un soldat prussià que va participar en la primera guerra Carlina. L’escriptor el va rebre en penyora de la vídua d’un paleta col·leccionista d’antiguitats el 1997 quan era arxiver municipal de la Seu d’Urgell.
L’autor de la crònica és el botànic i violinista Ulrich von Wilamowitz, qui descriu els fets increïbles i fantàstics que van succeir durant la terrible primavera del 1837 al Pirineu català. Una aventura que comparteix amb molts altres personatges com el capità Osinalde, el pare Cebrià, un monjo fugit de Montserrat, o l’enigmàtica Mina, que els fa de guia.
