Les primeres dones universitàries

Durant anys i panys, les dones han tingut les portes de les universitats tancades i barrades. Una excepció fora de sèrie va ser Juliana Morell, filòsofa i teòloga nascuda al bell mig del Raval l’any 1594. Des de petita, la nena ja mostrava una intel·ligència extraordinària, i va aprendre a llegir i a escriure quasi bé al mateix temps que arrencava a caminar. Per motius familiars, va haver de deixar Barcelona, i va obtenir el grau de doctora en Lleis després de defensar la seva tesi al Palau dels Papes d’Avinyó. Aquell mèrit la va convertir en la primera doctora de la història. Morell, “un miracle del seu sexe”, com la definien les males llengües del seu temps, és una de les –només– tres dones honorades al paranimf de la Universitat de Barcelona. Les altres dues són una santa (Teresa d’Àvila) i una reina (Isabel II).

Morell, Maseres, Aleu i Castells

Si volem conèixer la primera dona matriculada a la UB (i a l’estat espanyol!), hem d’avançar molts anys en la història, fins al curs 1872-1873. En una època en la qual les noies ni tan sols podien cursar el batxillerat, la vila-secana Maria Elena Maseras Ribera (1853-1905) va aconseguir estudiar-lo –via permís reial!– i, tot seguit, matricular-se a la Facultat de Medicina. Estem en l’etapa del Sexenni Democràtic, i el rei era Amadeu I de Savoia. Ara bé, l’hi van posar més que difícil, perquè no va obtenir permís per assistir a classe fins al cap de tres anys. I el va aconseguir perquè un dels seus professors, el doctor Narcís Carbó, així ho va exigir quan va veure el seu nom a la llista d’alumnes. Al principi, el xoc entre facultatius i alumnes va ser majúscul. Una dona a classe! I és que, aquell 1875 històric, Maseras va ser la primera dona que assistia oficialment a una classe a la Universitat. Això sí, la feien seure al costat del professor, a la tarima.

El 1878, va aconseguir ser la primera dona que completava de manera oficial una carrera universitària arreu del regne. Per exercir de metgessa, però, li faltava el doctorat, i el nou règim, la Restauració borbònica, no l’hi posaria gens fàcil. Tot i així, lluitant contra mil traves burocràtiques, el va estudiar, i amb notes excel·lents. Però quan va trobar que el professor d’una assignatura que li faltava es negava a tenir-la a classe pel fet de ser dona, es va plantar. I va renunciar al seu somni. Massa entrebancs per a una lluita tan constant. Però Maseras no es va quedar de braços plegats i va estudiar Magisteri. Després de treballar de mestra a Vilanova i la Geltrú, el 1890 se’n va anar a Maó i va exercir de directora de la primera escola per a nenes de Menorca.

Més sort administrativa van trobar Martina Castells i Ballespí (Lleida, 1852 – Reus, 1884) i Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 1857-1913), que es van convertir en les primeres dones doctores en Medicina. Al contrari d’altres companyes, que tenien tots els vents bufant-los en contra, Aleu va aconseguir portar una vida professional molt activa en les dues consultes de pediatria i ginecologia que va obrir a Barcelona. A més, va ser professora d’higiene domèstica a l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, i autora de diversos textos de caràcter divulgatiu sobre dona i maternitat. Per contra, Castells va morir molt jove, gairebé sense haver exercit la medicina.