Sergi Ramis

El dietari de Grüneberg del viatge que va fer a Jerusalem el 1468 és una joia de la topografia manuscrita
Sàpiens 220

'Fer turisme' a l'edat mitjana

Els viatges a l’edat mitjana van ser abundants i prolífics, van incloure gairebé totes les capes de la població i van obrir el pensament de l’època, contribuint que les societats fessin avenços significatius
Els pobladors de les zones àrtiques s’han adaptat genèticament al fred: el seu metabolisme els  permet alimentar-se de carns  molt greixoses i prescindir de vegetals
Sàpiens 213

Groenlàndia any zero

El final de la quarta glaciació, ara fa uns 10.000 anys, va permetre als humans creuar l’estret de Bering i poblar Amèrica. Alguns grups, però, van optar per assentar-se al nord i desenvolupar un seguit de cultures
En el seu avenç Nil amunt, els legionaris romans van arribar a latituds desconegudes pels europeus
Sàpiens 209

Romans a la recerca de les fonts del Nil

Les inquietuds d’un dels emperadors més famosos de la història, Neró, i la necessitat de saber perquè es produïen les crescudes del Nil, van ser l’origen d’una llegendària expedició per buscar les fonts del riu
El látex que s'extreu de l'Hevea brasilensis, 'l'arbre que plora', després de depurar-lo convenientment, es converteix en cautxú
Sàpiens 206

La febre del cautxú

La descoberta de les propietats del làtex de certes plantes amazòniques va destapar un negoci molt lucratiu que va dur comerciants sense escrúpols a esclavitzar pobles indígenes. Però quan la planta va arribar a l’Àfrica, les atrocitats van multiplicar-se
George Adamson amb un grup de lleons al parc de Kora de Kenya
Sàpiens 203

En defensa dels animals: els primers conservacionistes

Després de la Segona Guerra Mundial es van crear les primeres reserves de fauna africana. Les noves lleis de protecció dels animals van posar fi a les grans caceres, però van perjudicar els pobles indígenes
Gandhi va titular la seva autobiografia 'La història dels meus experiments amb la veritat', ja que aquest concepte va ser l’eix de la seva acció política.
Sàpiens 199

Gandhi el sediciós

La seva vida de sacrifici (6 anys a la presó en total i 16 vagues de fam) no va ser suficient per guanyar-se l’estimació unànime del poble indi. De fet, encara avui al país desperta odi i veneració a parts iguals
Esbós fet per al joc d’ordinador 'Total War: Rome II', de Creative Assembly, una immersió a la història de Roma
Sàpiens 197

Ibers contra Roma

Quan Roma va decidir créixer per convertir-se en un imperi, tenia clar l’enemic a batre: Cartago, que senyorejava el mar occidental i havia teixit complicitats amb els pobles locals. D’entre aquests, els ilergets van demostrar ser un rival dur de vèncer
Alfons IV i el Consell de Cent sovint discutien per la concessió de privilegis
Sàpiens 192

Els consolats de mar

Al final de l’edat mitjana, els catalans tenien una setantena de consolats arreu del continent. Eren delegacions oficials amb autoritat sobre els afers comercials dels súbdits de la Corona
Aquest quadre de George Morland mostra un grup de traficants d’esclaus separant una família a la costa africana
Sàpiens 181

'Sally': el viatge més tràgic d'un vaixell esclavista

De les 35.000 travessies de vaixells negrers que es van fer entre els segles XVI i XIX, la del bergantí ‘Sally’ va ser la més catastròfica de totes les que tenim constància: hi van morir més d’un centenar d’africans
Les ruïnes de Massada sobre una talaia gairebé inexpugnable
Sàpiens 179

Massada no es rendeix!

L'any 73, l'inhòspit desert de Judea va ser l’escenari d’una gran batalla entre romans i jueus pel control de la regió. Els romans van haver d'enginyar-se-les per expugnar l'últim reducte jueu. Massada va significar la fi de l'Estat jueu antic
Després de conquerir Tortosa, Cambrils i Vila-seca, els terços (a la imatge, saqueig espanyol a Flandes) van controlar Tarragona. Per ordre del militar gal Roger de Bossost, el contingent francocatalà ni tan sols va defensar-la
Sàpiens 173

La Primera República Catalana

Fent bona la dita "els enemics del meu enemic són els meus amics", Pau Claris va aliar-se amb França davant l’inici de la guerra amb Castella. Però els històrics recels entre catalans i francesos van permetre l’avanç dels terços fins a les portes