Antiga Grècia

Escultura dedicada a Hermafrodit a Pompeia
Sàpiens 293

Hermafrodit, el jove dels dos sexes

Tal com indica el nom, Hermafrodit era el jove fill d’Hermes, el déu missatger, i d’Afrodita, la deessa de l’amor. La seva bellesa no va passar desapercebuda a la nimfa Salmacis, que se li va declarar. Va tenir un no per resposta.  La pretendent, tanmateix, no es va donar per vençuda....
L’ambre és l’única pedra preciosa d’origen vegetal. Essencialment, es tracta de resina fossilitzada dels arbres barrejada amb les impureses que pugui arrossegar en la seva formació
Sàpiens 293

La ruta de l'ambre: el comerç de béns de luxe més antic del món

Els antics grecs el coneixien com les llàgrimes de les Helíades, en referència al mite més famós sobre els seus orígens: Faetont, fill d’Hèlios, va intentar conduir el carro del Sol del seu pare diví i en va perdre el control. Per evitar que el carro caigués sobre la Terra...
'Odisseu i les sirenes', de Herbert James Draper (1909)
Notícies

Troben un fragment de l''Odissea' de 1.700 anys d'antiguitat

Un fragment de l'Odissea d'uns 1.700 anys d'antiguitat ha estat localitzat a la biblioteca de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos. Un investigador estudiava una col·lecció de manuscrits antics procedents d'Egipte quan va topar amb un tros de pergamí amb versos d'Homer que havia passat desapercebut entre els altres textos. El fragment fa sis per set centímetres i data...
Il·lustració d'Hera i Heràcles
Sàpiens 292

Heràcles i Hera: el 'galàctic' que va originar la Via Làctia

L'univers és un mural esquitxat de llet. Segons l’etimologia, el terme galàxia prové del grec gala, galaktos (‘llet’). Es calcula que hi ha prop de dos bilions de galàxies. La del nostre sistema solar té un nom de ressonàncies igual de lactoses: Via Làctia. Una galàxia que l’imaginari clàssic va relacionar...
L’esfinx, el monstre dels enigmes
Sàpiens 291

L’esfinx, el monstre dels enigmes

La fabulosa figura de l’Esfinx és habitual en moltes cultures de l’antiguitat. Per als egipcis, era un lleó amb cap d’home que personificava el poder dels faraons. Per als grecs, en canvi, tenia rostre i mans de dona, veu d’home, cos de gos, cua de serp, ales d’ocell i urpes de...
L’irresistible cant de les dones-ocell
Sàpiens 290

Sirenes: l’irresistible cant de les dones-ocell

En l'actual societat de consum i de l’espectacle, contínuament sentim cants de sirena. L’expressió es fa servir per advertir del perill de deixar-se seduir per falses promeses o paraules aduladores. La iconografia grega representa les sirenes com unes dones-ocell, similars a les harpies, filles del riu Aqueloos i de Melpòmene,...
Tret dels temples, Tebes va ser totalment derruïda. Els seus habitants van ser assassinats o venuts com a esclaus
Sàpiens 283

La destrucció de Tebes

Des de dalt de les muralles, els soldats observaven com l’exèrcit més colossal d’Europa, liderat per un jove Alexandre el Gran, arribava a les seves portes. Els tebans tenien un nus a la gola, però ja no es podien fer enrere. La rebel·lió havia de continuar, calia defensar la ciutat...
El Museu d'Arqueologia de Catalunya va obrir la seva primera seu a Barcelona l'any 1935
Notícies

El Museu d'Arqueologia de Catalunya fa noranta anys

Aquest 2025, el Museu d'Arqueologia de Catalunya està d'aniversari. Enguany es compleixen 90 anys des de l'obertura de la seva seu a Barcelona, el novembre del 1935, i ho celebra amb un munt de novetats: una nova exposició temporal, la renovació d'alguns dels seus espais i unes jornades de conferències per parlar dels...
Narcís i el perill de mirar-se massa al mirall
Sàpiens 274

Narcís: el perill de mirar-se massa al mirall

En l'era de les xarxes socials, tots som narcisistes. El poeta llatí Ovidi (segle I aC) narra aquest mite a les Metamorfosis. Ens descriu Narcís com un jove tan atractiu com arrogant. Com a mínim així es va comportar amb Eco, una nimfa dels boscos que tenia la missió d’entretenir...
Els relleus de les reines d’aquest període s’assemblen molt i costa saber de quina Cleòpatra es tracta. S’assimilen a la deessa Isis i són representades amb un pit fora, símbol de la divinitat i de la reina
Sàpiens 273

Les altres Cleòpatres

Rafia, Egipte, any 193 aC. Els sons dels aulos, les llargues flautes fabricades amb canya, i els vestits llampants de la noblesa denoten un aire festiu. Antíoc III, el gran líder de l’imperi selèucida –l’estat sorgit de la descomposició de l’imperi d’Alexandre el Gran i que ocupa des de Síria...
El 1939, Pierre Montet descobria la tomba de Psusennes, el tercer faraó de la XXI dinastia, a l’antiga ciutat de Tanis
Sàpiens 271

Psunennes I, el faraó de plata

Març del 1939, tambors de guerra ressonaven per tot Europa. Mentre el món contenia l’alè davant d’un altre conflicte mundial, lluny del Vell Continent, a Egipte, corrien rumors d’un nou descobriment arqueològic. Pierre Montet, professor d’Egiptologia de la Universitat d’Estrasburg, feia deu anys que excavava a l’antiga ciutat de Tanis,...
Antic convent dels monjos servites d'Empúries on hi ha un museu amb les principals peces trobades al jaciment
Sàpiens 221

Empúries: el bressol de la nostra cultura

Empúries és un dels escenari més privilegiats de la nostra història. En un mateix recinte podem submergir-nos en dues ciutats, una de grega —l’única documentada a la Península— i una altra de romana. Però aquest espai també és especial paisatgísticament, a Empúries el blau del Mediterrani, el verd dels pins de la Costa Brava i el torrat de les pedres...
Considerades el naixement d’Occident, les guerres mèdiques han estat reproduïdes en jocs i pel·lícules com ‘300’, amb fotogrames de la qual hem il·lustrat aquest reportatge.
Sàpiens 219

Perses vs grecs

Atenes, a mitjan segle V aC, vivia una època pròspera i daurada. Un dels seus màxims responsables polítics, Pèricles, passaria a la història per deixar constància d’aquesta esplendor amb un monument únic: l’Acròpoli. El temple, dedicat a la deessa protectora de la ciutat, Atena, també seria un homenatge als herois...
Els exercicis d'educació física eren un pilar fonamental de l'educació grega
Sàpiens 211

Així educaven a l'antiga Grècia

Després de córrer al voltant del foc amb el seu fill en braços, Achaikos va alçar el farcell que contenia la criatura i va anunciar amb veu alta i clara: Erastos! Aquell era el nom que havia triat i que van escoltar tots els presents i també els déus. Tot...
Plató
Sàpiens 203

10 idees genials de l'antiga Grècia

El motor de vapor  Dinou segles abans de la Revolució Industrial, l’enginyer grec Heró va inventar la primera màquina de vapor: l’eolípila, format per una esfera amb dos tubs en forma d’ela situats als pols i una gran semiesfera a sota, connectada amb l’anterior a través de dos tubs més grossos...
En aquesta pintura, Dionís, déu del vi, és envoltat de vinyes, sàtirs (ésser mitològics) i mènades (nimfes)
Sàpiens 177

La cultura del vi en l'antiga Grècia

He convidat els amics a sopar i ja els he dit que, dels vins, me n’encarrego jo. Vull fer una versió moderna i desconstruïda d’un simposi grec. Els simposis eren reunions privades de bevedors que se celebraven després de l’últim àpat del dia. Aquestes trobades, molt comunes entre les elits...
Les restes que avui ens queden del primer telesterion són poques
Sàpiens 158

Els misteris d'Eleusis: el secret de la vida i la mort

Què hi passava, a Eleusis? "L’ànima [quan mor] té la mateixa experiència que aquells que són iniciats en els grans misteris... de primer vaguen, i s’escarrassen cansadament amunt i avall, i viatgen amb recel a través de la foscor, com ho fan aquells que encara no comprenen; aleshores arriben tots...
El teatre de Delfos, del segle IV aC, està construït al vessant de la muntanya, sobre el santuari d’Apol·lo, i oferia als seus 5.000 espectadors una vista espectacular
Sàpiens 183

Anar al teatre a l'antiga Grècia

Sense els grecs antics no podríem parlar avui de democràcia, ni de jocs olímpics, ni de... teatre. Efectivament, l’art dramàtic forma part del llegat d’aquesta cultura clàssica, i si en volem buscar l’origen, el trobarem ja en els períodes més arcaics. Aleshores, els grecs antics solien fer festes rituals en...
El Temple de la Concòrdia, a Agrigento (Sicília, Itàlia)
Sàpiens 133

Grecs a la Mediterrània

Parlar de Grècia és, sobretot, parlar d'un poble mariner. No hi ha dubte que la seva abrup­ ta orografia els va empènyer a mirar cap a la mar, per a la qual van arribar a tenir fins a tres paraules diferents: thálassa, póntos i pélagos. La segona, tanmateix, seria la que més s’ajustaria a la seva...
A l’entrada del jaciment hi ha una rèplica de l’escultura d’Asclepi, l’original de la qual es troba dins del museu. L’estàtua es va trobar el 1909 i representa el déu grec de la medicina
Sàpiens 119

Últimes notícies d'Empúries

Calia construir un nou magatzem per col·locar els materials arqueològics, i es va triar un espai adjacent al Museu. Sota la supervisió dels arqueòlegs, perquè a Empúries per poc que remoguis la terra sempre hi apareix alguna resta antiga, els obrers van començar a treballar. No semblava probable trobar vestigis...
Esparta va acusar l’Atenes de Pèricles de fer servir diners de la lliga de Delos per alçar obres com el Partenó
Sàpiens 107

Atenes, el naixement de la democràcia

Tota civilització necessita un punt de partida, un lloc on emmirallar-se. Europa ha volgut buscar el seu particular big-bang cultural a Grècia. Fou en el segle VI aC quan a les costes de l’actual Turquia (antic territori grec) es produí allò que els estudiosos han batejat com a miracle grec....
Durant el segle III aC, la biblioteca d’Alexandria es va omplir amb set-cents mil rotlles de papir que compendiaven tot el coneixement científic i filosòfic. A la imatge, la biblioteca actual
Sàpiens 91

Alexandria i Pèrgam: la guerra de les biblioteques

Si hi ha una biblioteca que ha marcat la història d’Occident, aquesta és la d’Alexandria. No debades, és la nostra principal font de coneixement de l’antiguitat. Només ens ha arribat, però, prop d’un 10% del que guardaven les seves parets. I és que el material emprat aleshores per a l’escriptura,...
Bust de pedra d'Heròdot
Sàpiens 89

Herodòt, el primer periodista de la història

Alguns periodistes tenen el dia 24 de gener encerclat en vermell en el calendari. És el dia del seu patró, Sant Francesc de Sales. Els grans dots comunicatius d’aquest bisbe francès del segle XVI foren els que portaren el papa Pius XI a atorgar-li tal distinció. Amb tot, les arrels...
L’any 1600 aC una erupció volcànica va destruir els cinc palaus que hi havia a Creta. Quan se’n van refer, es va decidir unificar-los en un de sol, el palau de Cnossos
Sàpiens 79

Creta: dins del laberint del minotaure

Estrany. De dimensions extraordinàries, estructura imprevisible i sortida impossible. En una paraula: inquietant. Era (i així ens ha arribat) el primer laberint que havia sortit de la ment humana. Un edifici pensat per contenir un monstre. Parlem, és clar, del laberint del Minotaure o del palau de Cnossos a l’illa...
La pederastia, el tabú més ben guardat de la civilització hel·lènica
Sàpiens 78

La pederàstia a la Grècia clàssica

l passat és molt fàcil d’idealitzar. I tractant-se de Grècia, encara més. No debades, parlem del bressol de la civilització occidental, allà on va néixer la democràcia, el teatre, la filosofia... Però al segle XIX, amb el naixement de l’arqueologia clàssica, de la terra van començar a sortir innumerables peces...
La democràcia, oblidada durant l’imperi Romà i l’edat mitjana, va ser restablerta al s. XVIII pels EUA. El model atenès (a la foto, l'acròpolis) en va ser el punt de partida
Sàpiens 74

Va ser Atenes una democràcia?

Sempre es diu que la democràcia és el menys dolent de tots els sistemes polítics que han pogut existir. Certament, des de temps remots els destins dels pobles han estat en mans de tribus, dinasties o monarquies. El salt qualitatiu es produí a Grècia. Després que al segle VI aC l’illa...
Il·lustració d'una antiga colònia grega
Sàpiens 32

Rhode: la fundació de l'antiga colònia grega de Roses

No han deixat cap nom. Cap data. Cap identitat. Sabem que eren portadors d'una sòlida cultura, la grega; que van ser uns excel·lents navegants i que venien amb voluntat de comerç. I, també, que la seva va ser una magnífica elecció: la gran badia que s'obre al sud del cap...
Aquil·les arrossegant el cadàver d'Hèctor davant els murs de Troia
Sàpiens 18

Darreres notícies de Troia

I si la Ilíada narrés alguns fets reals? I si darrere del gran mite de la guerra de Troia i i de la "ira funesta d'Aquil·les" s'amagués l'autèntica caiguda d'un regne poderosíssim? La Ilíada, que és el text literari més antic d'Occident, explica els cinquanta-un dies del novè any d'una...
Alexandre el Gran va construir el major imperi de la història
Sàpiens 6

Alexandre el Gran, el botxí dels perses

Alexandre ha mort! No és la primera vegada que corre la brama, però aquest cop, el crit, sortit des de Babilònia als voltants del 13 de juny del 323 aC, és cert. Als trenta-dos anys de vida, el rei macedoni que ha dominat Grècia i l'Àsia Menor, ha senyorejat Egipte,...
El Partenó
Sàpiens 5

El Partenó, l'obsessió de Pèricles

Pèricles, aquell atleta de la política que donaria nom al segle V abans de la nostra era (el segle de Pèricles) i conduiria els destins gloriosos d'Atenes, ja feia temps que ho rumiava. A la ciutat de l'Àtica, l'estat més poderós de Grècia, el far i guia dels homes no...