El cridador ho anunciava pels carrers: “Avui es penjarà un condemnat”. La pena de mort era un acte públic, es considerava un càstig amb efecte dissuasiu. Ho explica Flocel Sabaté al seu darrer llibre, ‘La pena de mort a la Catalunya baixmedieval’
El col·lectiu d’immigrants que van venir de terres occitanes i franceses durant l’època moderna és un dels més grans, proporcionalment, que el país ha acollit mai. Fins ara no hi havia una síntesi de totes les recerques publicades sobre aquest èxode
‘Ñamérica’, el darrer llibre del periodista i historiador Martín Caparrós, és un quadre crític i precís l’Amèrica Llatina. Una obra feta amb un objectiu: buscar punts en comú que afavoreixin la unitat
El 1968 Guinea Equatorial va aconseguir independitzar-se de l’Estat Espanyol. Durant els anys d’ocupació, els catalans van influir l’àmbit econòmic i religiós al territori. D’això ens parlen els historiadors Eduardo Gargallo i Jordi Sant a la seva obra
El franquisme i l'Església catòlica sempre han assegurat que el bisbe de Barcelona va ser afusellat al cementiri de Montcada el desembre del 1936, però nombrosos historiadors descarten aquesta teoria. Josep Maria Ràfols creu haver resolt el misteri
Als anys setanta i vuitanta, el terrorisme revolucionari va generar crisis polítiques a Itàlia, Espanya, Alemanya i el Japó. Però per què només en aquests estats? Ignacio Sánchez-Cuenca ha trobat resposta a aquesta pregunta després de fer un estudi
Quan alguns asseguren que el llibre de paper té els dies comptats, una obra sobre la història dels llibres i amb la biblioteca d’Alexandria com a escenari principal s’ha convertit en l’assaig revelació de l’any
El primer marquès de Comillas, Antonio López i López, era realment un comerciant d’esclaus? Martín Rodrigo, el professor d’història contemporània a la universitat Pompeu Fabra intenta respondre aquesta pregunta
‘El imperio zulú’ és una obra centrada en la victòria que el 1879 van obtenir els zulús, homes que lluitaven amb escuts i llances, contra un dels exèrcits més ben preparats del món, el dels casaques roges de la reina Victòria d’Anglaterra
Parlem amb el catedràtic emèrit d’història contemporània de la UAB i director de ‘Vides catalanes que han fet història’, un recull de 120 biografies de catalans i catalanes il·lustres des de l’antiguitat fins al segle XX
En aquest llibre, l’advocat i polític narra en primera persona, ell en va ser un dels fundadors, la història del Front Obrer de Catalunya, un partit polític antifranquista que va aconseguir una forta implantació en el moviment obrer i estudiantil català
El 30 de novembre del 1920, Francesc Layret va ser assassinat quan sortia de casa seva. Després de deu anys d’investigació, Vidal Aragonés presenta una biografia que recull la seva vida, acció i pensament i destapa algunes incògnites referents al crim
El Conseller de Cultura de la Generalitat Republicana estava acusat per l'Espanya franquista d’haver instigat l’assassinat del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, i d’apropació indeguda de béns. Per primera vegada un llibre recull el procés judicial
L’escriptor recupera l’argument que va iniciar ara fa més d’una dècada amb ‘El pont dels jueus’ i torna a la Catalunya medieval per parlar de la rivalitat entre la cultura dels cristians i la dels jueus i el valor de la paraula i del llibre
Enric Calpena novel·la la trajectòria del suís Joan Gamper, fundador del FC Barcelona el 1899, una figura encara amb algunes ombres vitals indocumentades, i a través d’ell ens presenta la vida de la Catalunya burgesa
Juntament amb l’il·lustrador i documentalista Francesc Riart, l’historiador Francesc Serra signa una investigació inèdita que ens serveix per entendre com es va preparar Barcelona per resistir al final de la Guerra de Successió