Història moderna

Es podria afirmar que aquest ambaixador de reis i papes va tenir tres vides. El Margarit eclesiàstic fou l’impulsor d’una croada contra els turcs, políticament va ser clau en la guerra civil catalana del 1462 i, com a humanista escrigué un manual adreçat a l’educació de Ferran el Catòlic, amb idees que, més endavant, Maquiavel farà seves

El 1588, les costes d’Irlanda del Nord van veure com només cinc dels més de mil ocupants d'una gran galiassa sobrevivien a una tempesta terrible. La nau, una de les més poderoses de l'Armada Invencible, es deia Girona i el seu naufragi va ser un dels pitjors desastres de la història naval

Durant el segle XVII, el palau de Versalles va omplir-se de personatges sinistres que trobaren en l'emmetzinament una manera còmoda i dràstica de solucionar els problemes amb els cònjuges i rivals. Un cas paradigmàtic va ser la marquesa de Brinvilliers, que, tot transitant per aquests ambients cortesans, va acabar assassinant a part de la seva família

Colom va ser un home polèmic mentre era viu i ho continua essent 500 anys després de la seva mort. Ningú no pot demostrar de manera irrefutable, de moment, quin era el seu origen. Ni tan sols hi ha consens en la seva data de naixement. El desacord també és radical pel que fa a qui era

A partir del 1602, i durant deu anys, Perot Rocaguinarda va portar de corcoll les autoritats del Principat de Catalunya, incapaces de capturar-lo. En un temps en què el país estava dividit en dos bàndols, els nyerros i els cadells, aquest bandoler es va fer popular per la seva gosadia i crueltat

Un complot polític va estar a punt de capgirar la història de Florència. El 26 d’abril del 1478, amb el suport a l’ombra del papa Sixt IV i el rei de Nàpols, membres de la família Pazzi van intentar assassinar els germans Mèdici, que ostentaven un poder gairebé absolut a la República toscana

Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, va passar a la història pels seus desequilibris emocionals i la seva passió en una època de rigidesa i autoritarisme monàrquic. Reclosa primer pel marit, després pel pare i pel fill, els 47 anys que va passar en captiveri il·lustren la vida d’una dona que va renunciar al tron per recloure’s en si mateixa