Reportatges

Sàpiens 276

Caransebeș, la batalla més ridícula de la història

El 1788, prop de l’actual ciutat romanesa de Caransebeș, va tenir lloc un esdeveniment bèl·lic tan extraordinari que els estudiosos de la història militar encara debaten què hi ha de real i què de llegendari en l’incident: un exèrcit, sota els efectes de l’alcohol i el pànic, i sense un enemic que l’ataqués, va aconseguir derrotar-se a si mateix
Sàpiens 275

Després de l'infern: vuitanta anys de l'alliberament dels camps nazis

Dels 2.500 catalans deportats als camps nazis, menys del 40% va sobreviure. L’arribada dels aliats, la primavera del 1945, va suposar recuperar la llibertat i la dignitat, però també l’inici d’un segon exili. Els supervivents ens expliquen, a les seves memòries, com van deslliurar-se del vestit de ratlles i com es van adaptar al món de la postguerra
Sàpiens 275

Luci Emili Patern: la vida d'un legionari romà

Des del Pirineu català i fins a les ribes del golf Pèrsic, passant per la capital de l’imperi, Luci Emili Patern va servir a l’emperador Trajà com a membre de la Guàrdia Pretoriana. Aquest militar natural d’Aeso (Isona) va formar part de les unitats d’elit de l’imperi romà quan vivia el moment més gloriós, però també l’inici de la seva decadència
Sàpiens 275

El codi dels pirates

La vida d’aquests temuts homes de mar no era només sembrar el caos i fer estralls per allà on passaven. En un context de lluita constant entre la vida i la mort, va aparèixer, a finals del segle XVII, l’anomenat 'codi dels pirates', unes normes, uns compromisos pactats entre la tripulació i el capità, que regulaven la quotidianitat d’aquests mariners
Sàpiens 275

Caterina Sforza, la tigresa de Forlì

La noblesa romana admirava la seva bellesa i estil, la va pintar Botticelli, Maquiavel va escriure sobre ella, es va enfrontar amb Cèsar Borja amb un exèrcit propi, va obligar a endarrerir un conclave i no es va arronsar davant de ningú. Caterina Sforza és una de les dones més llegendàries del Renaixement italià
Sàpiens 275

El cas Comorera: 42 dies a la Via Laietana

El juny del 1954, i després d’anys de seguiment per part de l’aparell repressiu de l’Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana