Reportatges

El món dels oficis va irrompre amb molta força en el paisatge medieval, i ho va canviar tot
Sàpiens 264

Els últims gremis

Aquestes corporacions van ser clau en el desenvolupament econòmic, polític, social i militar de la Catalunya medieval i moderna. Quan Felip V va dissoldre les institucions catalanes, els gremis es van convertir en el darrer bastió contra l’absolutisme
El mont Testaccio ocupa una àrea de 20.000 m², s’alça fins als 50 metres i aplega un volum de més de vint-i-sis milions d’àmfores
Sàpiens 264

Testaccio: el vuitè turó de Roma

Format per les restes de milions d’àmfores trencades, aquest pujol és el testimoni de l’esperit comercial de l’imperi romà i del seu afany per l’ordre. Un dels abocadors principals de la ciutat entre els segles I i IV és avui un gran jaciment arqueològic
El pintor Henry Gillard Glindoni va immortalitzar John Dee fent una demostració davant de la reina d’Anglaterra
Sàpiens 264

John Dee, el primer 007

Aquest matemàtic, astròleg i alquimista va ser molt més que un científic que entretenia la cort: el seu paper en la colonització britànica va ser clau i es va convertir en el primer espia al servei de la reina d’Anglaterra
Els calabossos del castell de Montjuïc estan formats per cinc cel·les, a cadascuna de les quals hi havia una vintena de reclusos
Sàpiens 264

La Capella Sixtina del castell de Montjuïc

Més de set-cents 'grafitis' amagats a les parets de les cel·les d’aquesta construcció militar expliquen les emocions d’aquells que hi van estar presos. Els descobrim acompanyats d’Oriol Achón, responsable dels treballs arqueològics en aquest jaciment únic
Alexandra David-Néel, amb la cara pintada amb tinta per passar desapercebuda, i el seu guia van ser fotografiats davant del palau de Lhasa el 1924
Sàpiens 264

Alexandra David-Néel, una forastera al Tibet

El 1924, aquesta orientalista francesa es va convertir en la primera dona estrangera a entrar a Lhasa, la capital tibetana. Ho va fer després d’un viatge de quatre mesos i més de dos mil quilòmetres
Molts dictadors odien l’humor perquè és una eina que despulla el poderós. Franco no en va ser cap excepció, i va condemnar Carceller per ridiculitzar-lo a 'La Traca'
Sàpiens 263

Franco contra l'humor

El 28 de juny del 1940, Vicent Miguel Carceller, editor de la revista 'La Traca', va ser executat. Ell pensava que no seria perseguit pel règim franquista perquè no tenia sang a les mans, només tinta; però els dictadors no tenen sentit de l’humor
La proposta més aplicada per solucionar el problema de la fil·loxera va ser arrencar la planta i substituir-la per ceps americans
Sàpiens 263

Que ve la fil·loxera!

A finals del segle XIX, un petit insecte atacava les arrels dels ceps i els matava en poc temps. Els viticultors observaven frustrats l’avenç imparable d’aquell animal que devorava les vinyes, just quan el vi català gaudia d’un moment extraordinari