Reportatges

Entre el 1949 i el 1952, a la presó romanesa de Piteşti, es va portar a terme un dels experiments més brutals que es coneixen. En el marc del procés de sovietització del país, milers d’estudiants van ser reeducats de forma violenta amb la voluntat de convertir-los en comunistes convençuts. El mètode era senzill: transformar els torturats en torturadors

El 1706, després de vint anys d’investigació incessant, un científic que actuava a instàncies del príncep elector Frederic August I de Saxònia va aconseguir produir una peça perfecta de porcellana. Acabava de descobrir un misteri que els xinesos havien guardat durant segles, un fet que els va fer perdre el monopoli mundial d’aquell bé tan preuat

Fa dos-cents anys i gairebé oblidat, moria el compositor Antonio Salieri, que ho havia estat tot en l’ambient musical de l’imperi dels Habsburg. Encara era viu quan se’l va culpar del decés del seu contemporani més il·lustre, Wolfgang Amadeus Mozart. Començava una llegenda amb poc fonament, alimentada en el transcurs del temps per diferents artistes

Durant segles, la memòria del monjo xinès Rabban Bar Sauma, ambaixador del rei mongol Arghun a Europa, va romandre oculta sota la boira dels temps. Expliquem el viatge fascinant de Bar Sauma, el primer xinès que va visitar el papat i les corts europees, anys abans que Marco Polo tornés del seu llarg periple per Orient

Gerald Durrell va descobrir la fascinació pel món animal quan era petit i la seva família estrambòtica va anar a viure a l’illa grega de Corfú. El 1959, va crear un zoològic a Jersey, al canal de la Mànega, des d’on va impulsar una tasca pionera en la conservació de la fauna. Gràcies al seu compromís, diverses espècies van deixar d’estar en perill

Les dones també van lluitar a l’arena dels amfiteatres. Les gladiadores van transgredir totes les normes socials de la seva època per guanyar-se la vida, per aconseguir la fama i convertir-se en les estrelles de l’espectacle més aclamat de l'antiga Roma

Connectat amb el món obrer i amb el feminisme, el fet de parlar amb els esperits va entrar a l’Estat per Barcelona, al segle XIX. Malgrat que va ser perseguida per les autoritats catòliques, aquesta pràctica sorgida als Estats Units va estendre’s fins al punt que la ciutat va esdevenir la capital mundial del nou moviment