El Tribunal Suprem va ser, en el tram final, incapaç de mantenir el secret sobre el cavall de batalla de la sentència: la rebel·lió i la violència que havien avalat tots els poders de l’Estat
El mapa d’Europa ha guanyat més de trenta països el darrer segle. De fet, ha doblat el nombre d’estats. Però no tots els processos han estat iguals. En repassem alguns casos emblemàtics
El Suprem ha constatat que el 20-S i la votació del referèndum van ser “alçaments tumultuaris” orquestrats pel Govern, el Parlament, amb l’aval dels Mossos i la col·laboració estratègica dels líders d’Òmnium i l’ANC.
Dos terços dels catalans critiquen els empresonaments i l’exili, afirmen que el judici no ha estat just i lamenten que s’han retallat drets fonamentals el darrer any
Durant quatre mesos dotze líders independentistes han estat jutjats per rebel·lió, desobediència i malversació al tribunal suprem. Es tracta d’un judici que marcarà un abans i un després en la història contemporània de Catalunya
Per què sedició i no rebel·lió? Quins arguments hi ha per condemnar per malversació? Quins són els límits de la desobediència civil, segons l’alt tribunal? Són tres de les preguntes que queden respostes en el veredicte de Manuel Marchena