Revista

Sàpiens núm. 194. Maig 2018

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Ens endinsem en les mobilitzacions estudiantils de caràcter global contra el conflicte que van donar peu a l'eclosió de moviments com l'ecologisme o el feminisme

SUBSCRIU-T'HI

En aquest número

Brúixola

ONGs: dels missioners a les 'multinacionals de la solidaritat'

Fem un repàs dels setanta anys llargs d'història que té la cooperació internacional per al desenvolupament

Els darrers escàndols sexuals a Haití i el Nepal per part de personal de reconegudes ONGs ha consternat l'opinió pública perquè ha afectat uns individus, els cooperants, i unes institucions, les ONG, que tradicionalment s'han percebut com els nous herois moderns.

Gustau Nerín

Brúixola

Dendrocronologia: llegim els anells dels arbres

T'expliquem en què consisteix la ciència que estudia la fusta

Els arbres parlen. Ho fan a través de les seves anelles, que són capaces d’explicar-nos si un quadre d’El Bosco és autèntic o fals, predir quan es produirà un nou terratrèmol o erupció volcànica o datar l’origen d’un jaciment arqueològic.

Maria Coll

Un conservador analiza la peça d'un museu

Brúixola

Així es prepara una exposició

Com es fan i quant costen les millors mostres d'art i història del nostre país

Una maquinària de professionals treballen a l’ombra de les grans exposicions d’història per fer parlar les obres. Coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, ‘Sàpiens’ ha visitat tres exposicions en tres fases diferents del seu cicle de vida per descobrir com es dissenyen, com s’executen i els reptes i costos que representa tot plegat.

Marta Solé

Reportatges

1968: quan la guerra del Vietnam va sacsejar el món

Més enllà de França, les revoltes estudiantils del 1968 es van estendre per tot el planeta

L’oposició al conflicte bèl·lic al Vietnam va ser el catalitzador d’un seguit de mobilitzacions estudiantils de caràcter global que van donar peu a l’eclosió de moviments com l’ecologisme o el feminisme.

Ramon Usall

Reportatges

10 mentides que t'han explicat sobre l'edat mitjana

Rebatim una desena de tòpics que encara ara distorsionen la imatge que tenim sobre aquesta època històrica

La nostra visió del passat sovint es mou a partir de tòpics i d’imatges preconcebudes. En el cas de l’edat mitjana, molts hi han volgut veure una època fosca on tota idea de progrés, felicitat o millora sembla impensable. Bona part d’aquestes imatges negatives van sorgir entre els intel·lectuals d’èpoques posteriors, que veien en el passat medieval l’explicació dels mals de la seva pròpia època i el món contra el qual s’havia de lluitar.

Alberto Reche

Reportatges

La revolta dels angelets

Un impost sobre la sal va fer aixecar en armes els habitants de la Catalunya nord, ja sota domini francès

Els habitants del Vallespir, el Conflent i l’Alta Cerdanya no van reaccionar contra el tractat dels Pirineus quan va arribar-los la notícia que passaven a ser súbdits del rei de França, a principis del 1660. No va ser fins a l’any 1662 que es van començar a notar els primers efectes d’haver canviat de sobirà: un impost sobre la sal, conegut com a gabella, que implicava l’obligació de comprar aquest producte bàsic als magatzems provincials del regne, al Llenguadoc, al preu fixat per la Corona

Arnau Cònsul, amb l'assessorament de Valentí Gual

Reportatges

Petita història dels llaços

Sabies que Felip V castigava amb pena de mort els que portaven un llaç groc?

En forma d’estendard, de medalló, de bandera... per indicar bàndol, rang, honor... Al llarg de la història, la paraula 'insígnia' s’ha emprat per definir incomptables objectius. A finals de l’edat mitjana, però, al concepte s’hi va afegir un significat tan concret que només es podia fer servir si complia tres condicions: una insígnia és tot aquell emblema que es porta a la solapa i que indica la pertinença a una entitat. Com hem passat d’aquesta descripció de diccionari al gran poder simbòlic que molts llaços de colors tenen avui en dia?

Anna-Priscila Magriñà, amb l'assessorament de Jordi Mata

Reportatges

Confuci: manual per entendre la Xina actual

El filòsof moral més important del país que ha marcat la societat i la cultura de l'Àsia Oriental els darrers 2.500 anys

Així com Occident no es pot entendre sense l’herència cultural del cristianisme, el judaisme i l’islam, la Xina i bona part de l’Àsia Oriental tampoc es poden explicar sense el confucianisme. Les relacions familiars (com la rellevància dels pares a la família), la cultura de l’esforç, l’espiritualitat íntima, basada en el culte als avantpassats, o el fet de posar el bé comú per sobre de l’individual són trets diferencials que ens remeten, en gran part, a Confuci.

Víctor Farradellas, amb l'assessorament d'Anna Busquets