Revista

Portada Sàpiens 103
Sàpiens núm. 103. Maig 2011

La revolta dels remences: pagesos en peu de guerra

En aquest número

Per què passa?

L'imperi dels narcotraficants

La lluita contra els càrtels de droga, presents ja a tot el país, ha causat més de trenta mil morts

A Mèxic es duu a terme una guerra -- o molt més que una guerra -- des de que el 2007 el president Felipe Calderón va encetar la que avui en dia es coneix com la guerra contra el narco. Una polèmica i gegantina operació militar que ha causat més de trenta mil víctimes mortals i tota una sèrie de conseqüències polítiques, socials i econòmiques l'impacte de les quals encara és força difícil de mesurar.

Paola Lo Cascio (text)

Entrevista

Gustau Nerín

"El vincle entre governs i ONG és igual que el de les metròpolis i els missioners"

Repassem amb aquest antropòleg afincat a Guinea la història de la cooperació al desenvolupament de l'Àfrica i la seva evolució des dels temps colonials fins avui.

Sònia Casas (text)

Reportatges

Pagesos contra nobles

Revivim les revoltes remences del segle XV

Després de moltes dècades d'abusos i penúries al camp, a mitjan segle XV la pagesia catalana va dir prou. Dos homes de diferent tarannà, Francesc de Verntallat i Pere Joan Sala, van encapçalar la primera revolta popular de la nostra història, una revolució que va fracassar en les formes però no en el fons. A partir d'aquell moment, les classes oprimides van saber que unides podien lluitar pels seus drets... i sortir-se'n.

Agnès Rotger (text), Àngel Casals i Valentí Gual (assessorament)

Reportatges

Babilònia

La porta dels déus

Una torre maleïda, uns jardins penjants i una estela de granit negre al Museu del Louvre són els referents que més o menys tothom té de l'antiga 'Babilu', una ciutat que també va ser un imperi. O millor dit, dos, el d'Hammurabi i el de Nabucodonosor II. Mil anys separen un governant de l'altre, el temps que va necessitar aquesta gran civilització per néixer, créixer i morir.

Juan Carlos Moreno (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatges

Qui va matar Joan Prim?

Les quatre hipòtesis d'un cas que ha quedat per resoldre

El general Joan Prim va ser un dels personatges més populars del segle XIX. Les seves gestes militars van encimbellar-lo a la categoria d'heroi, mentre que les seves conspiracions van rebaixar-lo a la de traïdor. El reusenc va ser brutalment assassinat en el moment àlgid de la seva trajectòria, quan era el president del Consell de Ministres de l'Estat.

Joan Esculies (text), Manel Risques (assessorament)

Reportatges

Frederic Tudor, el rei del gel

L'apassionat inici d'un negoci que va transformar els hàbits del món

A qui li passaria pel cap emportar-se el gel dels llacs de Boston fins al Carib per prendre's un refresc? A ningún en el segle XXI, és clar, però a la primeria del segle XIX se li va ocórrer a l'empresari nord-americà Frederic Tudor. Gràcies a ell, els cubans es van beure el seu primer cafè amb gel.

Xavier Valls (text), Andreu Mayayo (assessorament)

Reportatges

'La Pastora', el maqui hermafrodita

La Guàrdia Civil va acusar-lo de vint-i-vuit assassinats i segons la premsa franquista era "una repelente mujer, lésbica y sanguinaria, con instintos de hiena". Però sembla que la Pastora mai no va matar ningú i, de fet, ni tan sols era dona. Ara bé, aquella versió oficial va calar tant entre l'opinió pública que d'entre les històries de maquis que s'expliquen al massís del Port -- a la cruïlla de Catalunya, el País Valencià i Aragó -- cap aixeca tanta controvèrsia com la d'aquest guerriller.

Oriol Gracià (text), Josep Sánchez Cervelló (assessorament)

Reportatges

L'origen del burca

Les dones assíries, bizantines, índies i jueves ja es tapaven amb vels molts mil·lenis abans de l'islam. Per a les musulmanes només va ser d'ús obligat a partir del segle X però ni tan sols en l'Alcorà queda clar de quina manera l'han de dur col·locat.

Roger Costa (text)

Escapades

Una abadia benedictina amb regust romàntic

Monestir Sant Quirze de Colera, Rabós d'Empordà, Alt Empordà

Cristina Masanés (text)

Escapades

Viure al camp en el segle I

Vil·la romana de Can Terrers, La Garriga, Vallès Oriental

Anna M. Bofarull (text)

Escapades

La força del riu i l'enginy

Era Mòla, Salardú, Vall d'Aran

Lurdes Rego (text)

Escapades

A tocar de la batalla de l'Ebre

Camp d'aviació, La Sénia, Montsià

Oriol Gracià (text)

Escapades

Resistència mediterrània

Murada Àrab, Eivissa, Illes Balears

Joan Lluís Ferrer (text)

Escapades

De planta rodona

Ermita de Sant Ramon, Artesa de Lleida, Segrià

Anna Sáez (text)

Un cap de setmana a...

Per la riba del Francolí

Un recorregut pels espais històrics més representatius de l'Espluga

Situada a l'extrem sud-oriental de la Conca de Barberà, a tocar del monestir de Poblet i dels magnífics boscos que l'envolten, l'Espluga de Francolí concentra les essències del que ha estat l'home des del moment en què s'arrelà a la terra. La força de la natura i el producte de la feina diària ben feta ofereixen un ventall de propostes que són un plaer per als sentits, una font de coneixement i una manera d'assegurar que les tradicions que ens donen identitat no cauen en l'oblit. Vins, olis i dolços d'excel·lent qualitat són alguns dels seus fruits.

Barbara Vastenavond (text)

Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Portada Sàpiens 196

Mandela guerriller

Els primers anys del jove que va canviar Sud-àfrica

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto