No eren bruixes

Gravat inclòs a 'The Laws and Customs of Scotland in Matters Criminal' (1678) que mostra l'execució pública de quatre bruixes i en què es veu, a la dreta, com el caçador de bruixes rep la seva recompensa

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Un fenomen europeu

Els assessors de tot el dossier, Pau Castell i Agustí Alcoberro, obren el número explicant com al segle XV va aparèixer una nova tipologia criminal: la bruixeria.

Agustí Alcoberro i Pau Castell

Mapa de la cacera de bruixes - preview XXSS

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Atles de la cacera de bruixes

En paral·lel amb el dossier de la revista, publiquem al web el cens més complet de dones i homes que van ser jutjats per bruixeria a Catalunya i Andorra. Hi trobareu les fitxes de totes les persones identificades per l'historiador Pau Castell i el mapa més complet de la cacera de bruixes: un mapa interactiu on hem geolocalitzat tots els municipis d'origen o de residència de les persones que van ser jutjades per bruixeria. Consulteu-lo a sapiens.cat/cacera-bruixes.

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Manifest: #noerenbruixes, eren dones

Més d'un centenar dels historiadors i historiadores més prestigiosos dels Països Catalans ja han signat el manifest per reclamar justícia per als milers de persones executades tres segles enrere al nostre país. Entreu a sapiens.cat/noerenbruixes i adheriu-vos-hi vosaltres també.

Detall del quadre 'El aquelarre', un dels sis quadres de bruixeria pintat per Francisco Goya a finals del segle XVIII

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

El Pirineu, bressol de la cacera

En el pas entre el món medieval i el modern, va començar a Catalunya una persecució de dones acusades de bruixeria que va durar tres-cents anys. Aquell fenomen repressiu va començar a les valls pirinenques, i va acabar infectant tot el país.

Cristina Masanés

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Els caçadors de bruixes

Joan Malet, Joan Font, Llorenç Calmell, Cosme Soler... A partir de les investigacions dutes a terme en arxius de dins i de fora del nostre país, podem reconstruir la manera com operaven els homes que van convertir la persecució de bruixes en la seva manera de viure, uns mètodes fraudulents en els quals l’engany es va fer evident fins i tot durant aquella època.

Arnau Cònsul

Detall del quadre 'Vuelo de brujas', de Francisco Goya

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Els judicis per bruixeria

Abans de posar un peu al tribunal i dir "tota la veritat" sota tortura, les acusades de bruixeria ja tenien la sentència escrita. El cas d'Elisabet Cerdà, de Castellterçol, que reproduïm amb detall, és només un exemple del més d’un miler de dones que van ser condemnades a Catalunya.

Agnès Rotger

Representació dels judicis a les bruixes de Salem Village

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Els advocats de les bruixes

D'haver-n'hi, n'hi havia. Però no ens referim a les bruixes, sinó als seus defensors. Malgrat les crítiques, les befes i les burles envers aquells que neden a contracorrent, hi va haver teòlegs i juristes que van alçar la veu i es van enfrontar amb l'engranatge jurídic, institucional i socioeconòmic que movia la maquinària antibruixes per intentar frenar la barbàrie.

Valèria Gaillard

Aquest oli de petit format del fons del Museu d’Art de Girona es considera l’únic quadre d’una bruixa catalana

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

De malvades a avorrides

Mentre que a Alemanya, els germans Grimm publicaven 'La Blancaneu' o 'Hansel i Gretel', a Catalunya, alguns folkloristes de la Renaixença anaven de poble en poble recopil·lant històries de bruixes. Quan la cacera va començar a estudiar-se a les universitats un segle després, les bruixes, gràcies sobretot a Disney, havien deixat de fer por i la màgia havia esdevingut una cosa positiva.

Maria Coll

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Els escenaris de la bruixeria, avui

Torrents, sots, cingles, salts d'aigua, camins, fonts, places i carrerons. Des de les valls d'Àneu fins a les Terres de l'Ebre i des del Capcir fins a la Franja de Ponent, arreu del nostre país hi ha indrets relacionats amb les bruixes. Resseguint la toponímia i parant atenció a les llegendes, és fàcil identificar els boscos, les planes, les pedres i els dòlmens on feien sacrificis i aquelarres, així com les catedrals, les torres i els castells dels quals es van apoderar.

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Entre la moda i la reivindicació

Una part del col·lectiu feminista han convertit les bruixes i la seva cacera en un símbol. Aquest imaginari es fa palès en les marxes del 8 de març, però també en àmbits tan dispars com les teràpies alternatives, les marques de roba i cosmètics, les sèries de televisió i la literatura. Però en quin moment 'ser bruixa' va passar a considerar-se un terme positiu?

Sònia Casas

DOSSIER: NO EREN BRUIXES

Un moviment que creua fronteres

Entre els anys 1400 i 1850 desenes de milers de persones van ser jutjades i condemnades per bruixeria a Europa. Una dada que ha generat un moviment continental de recuperació de la memòria, de reparació i de dignificació de totes les víctimes.

ACTUALITAT

Què en queda del peronisme?

Setanta-cinc anys després del seu naixement, l'Argentina continua governada pel peronisme. El mite de qui va ser escollit tres vegades president del país, Juan Domingo Perón, i la seva segona esposa, Evita, avui encara perdura. Aquest moviment, però, ha deixat de ser una tendència política per convertir-se en un tret identificador dels argentins.

Daniel Gutman

ACTUALITAT

Proletaris digitals

El 1950, el matemàtic anglès Alan Turing es va plantejar si les màquines podien pensar, quan encara no existia una tecnologia capaç d'emular el cervell humà. Avui dia vivim envoltats d'intel·ligència artificial, d'algoritmes capaços d'aprendre que influeixen en la manera com accedim a la informació i com ens relacionem, i que resolen problemes que fins fa res estaven reservats únicament als humans.

Caterina Úbeda

EXPERIÈNCIA

Ideal, un viatge virtual a la Barcelona en blanc i negre

En aquest centre dedicat a les arts visuals, podreu viure una experiència immersiva de gran format i submergir-vos en la Barcelona de fa setanta anys a través de la mirada personal de sis grans fotògrafs catalans.

Carla Galisteo (text) / Enrique Marco (fotografia)

LLIBRES

Martín Rodrigo: "Sense la venda d’esclaus, el marquès de Comillas no hauria pogut fer altres negocis"

El març de 2018, l'Ajuntament de Barcelona va retirar d'una plaça l'estàtua en honor a Antonio López i López. Aquesta decisió va estar marcada per la polèmica. El primer marquès de Comillas era realment un comerciant d'esclaus? Dos anys més tard, Martín Rodrigo, professor d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, a la biografia Un hombre, mil negocios (Ariel), intenta respondre aquesta pregunta.

Maria Coll