Fins a la invenció del telèfon, l’única manera d’avisar-se a distància amb immediatesa era a través de sistemes visuals (focs, fums o miralls) o sonors, com el corn de banya. Aquest giny era molt útil quan les circumstàncies ambientals no permetien veure-hi: boira, tempestes, etc. També era la manera més senzilla d’emetre so a una distància de fins a tres quilòmetres, sempre i quan no hi hagu&eacu
