Tinta de manuscrit

Aprenem, pas per pas, com es fabrica la tinta per escriure amb ploma

Els tanins de la tinta s’obtenen de les gales dels roures
Els tanins de la tinta s’obtenen de les gales dels roures Getty Images
1 de juliol del 2018 a les 00:00
Guardar a favorits

Aquest mes provarem d’escriure amb una ploma d’oca, tal com s’havia fet durant centenars d’anys. Però, és clar, per a escriure també cal tinta. No és gens difícil de fer: les receptes han canviat poc amb els segles, només cal anar trobant petits canvis en les quantitats fins a tenir la fluïdesa i la intensitat que ens agradin per a escriure amb ploma, o que coincideixin amb una escriptura històrica en concret. 

La base és un pigment amb tanins: no us han quedat mai els dits negres en pelar una magrana o unes nous? Doncs els tanins de la tinta s’obtenen de les gales dels roures, unes boletes que fan alguns insectes per a les seves larves. 

/ 1 / Aplegueu un grapat de gales seques de roure i buideu-ne la polpa, amb compte per si encara hi hagués l’insecte dins. 

Figura 1

/ 2 / En un morter reduïu a pols la polpa de les gales i peseu-la per a fer les proporcions; deixeu-la macerar amb aigua de pluja o destil·lada (en proporció 1:10 gales/aigua) durant tres dies. En època moderna també es macerava amb vi. 

Figura 2

/ 3 / Es filtra amb un drap fi o un filtre de cafè i s’hi afegeix vidriol (sulfat fèrric o sulfat de ferro II; es troba en drogueries i jocs de química) en proporció 2/3:1 (vidriol/gales). El suc, que s’ennegreix de seguida, es deixa macerar de nou tres dies. 

Figura 3

/ 4 / Afegiu-hi goma aràbiga (goma d’acàcia; també en drogueries o botigues de material artístic) en proporció 2:1 (goma/gales), diluint-la a poc a poc. Es mescla bé (a l’edat mitjana es remenava amb un bastonet de figuera) i es deixa macerar tres dies més. 

Figura 4

/ 5 / Ja està a punt per a escriure! Primer queda d’un color marronós aigualit, però amb les hores es va ennegrint per oxidació. És millor guardar-la en un pot fosc. 

/ 6 / Perquè no es facin grumolls cal que els components estiguin ben mòlts, i es pot facilitar la dilució amb el líquid en calent. 

Figura 5

Aquesta és la tinta amb què es van escriure els manuscrits medievals, la documentació de les nostres institucions públiques al llarg de la història o amb què van dibuixar artistes com Leonardo da Vinci, Rembrandt o el cèlebre il·lustrador català Joan Junceda. I quan vegeu un roure, penseu en el servei que les larves d’insectes han fet a la humanitat... 

Aquest article es va publicar en el número 196 del Sàpiens (juliol 2018)