El llançament d’una granada

Des d'antic s’han inventat explosius llancívols de mà amb recipients de ceràmica, vidre o metall i una metxa encesa: focs grecs, magranes medievals... Al segle XIX es va experimentar amb èmbols que iniciaven una explosió retardada, i a inicis del XX ja es van fer a escala industrial, amb patents i fabricacions massives; les granades de fragmentació modernes s’emprarien a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Les granades tenen una carcassa en forma de pinya fàcil d’a