Una barraca de carboner

Una cabana de carboner entre muntanyes
Una cabana de carboner entre muntanyes Getty Images
1 d'agost del 2021 a les 00:00
Guardar a favorits

L’ús de carbó vegetal es remunta a l’antiguitat, però a Catalunya es va estendre molt des de la industrialització fins a l’aparició de noves fonts d’energia, als anys seixanta del segle XX. Les carboneres estaven diversos dies en combustió, i el primer que es feia quan es triava la plaça carbonera era fer-hi una barraca d’aixopluc: en algunes clarianes, els carboners podien estar-s’hi tot l’hivern, o fins i tot un parell d’anys.

Encara que és una activitat hivernal, potser durant l’estiu disposeu de temps i espai per fer- vos una cabana i gaudir-ne. Aquesta tipologia de barraca és la catalana (al segle XX, molts carboners eren tortosins): a Mallorca o a l’Aragó són diferents. Allà on es carbonejava encara s’hi poden veure les parets. Si el terreny on feu la barraca no és vostre, demaneu permís al propietari per fer-lo servir, així com la llenya.

/ 1 / Les barraques es feien aprofitant un marge o, si no, es feia un mur de pedra tapat amb fang; busqueu un indret arrecerat i compteu que l’espai on hi haurà la porta quedi encarat al sud.

/ 2 / Davant del mur, claveu els puntals: dos troncs grossos fixats en ‘Y’ abraçant les enforcadures (el punt d’on arrenca la branca). Al damunt, i fins a tocar a terra, s’hi posa la serrallera o barra: un tronc recte de pi d’uns cinc metres; ha de quedar ben subjecte.

Figures 2, 3 i 4
Figures 2, 3 i 4

/ 3 / Als laterals, aneu-hi disposant les costelles, més altes vora el cairat i més curtes a l’extrem, i clavades al terra. Al cantó del sol, deixeu un espai de porta per on es pugui entrar ajupit.

/ 4 / Amb branques més primes, aneu fent els travessers: traveu-los a les costelles amb els mateixos nusos de les branques, ambcordills o filferro.

/ 5 / Les parets es cobrien primer amb el mateix brancam d’alzina de fer carbó, o amb boix; després s’hi posava una segona capa d’una vegetació que expulsés la pluja, generalment ginestell, fent feixos espessos travats entre els mateixos travessers.

Figura 5
Figura 5

/ 6 / La porta es feia amb feixos de ginestell, boix o bruc, procurant que quedés ben encaixada. Entre el mur i la forcadura, dei-xeu un forat perquè surti el fum; els carboners el solien protegir amb una llauna.

Figures 6 i 7
Figures 6 i 7

/ 7 / Al final, s’impermeabilitzava cobrint el carener amb herba (fenàs o llistó) i palades de terra, fins que quedés al màxim de cobert; els carboners ho acabaven de cobrir amb sacs o sarrions (bosses d’espart).

A l'estiu i a l'hivern

Ara és bon temps per fer barraques, però a l’hivern també en podreu veure fer a les festes de les carboneres, com la de Forallac (octubre) i la de Cànoves i Samalús (gener/febrer).

Aquest article es va publicar en el número 233 del Sàpiens (agost 2021)