De vegades podem veure, a la llera de rius i rieres, un seguit de forats alineats fets a la pedra: sovint n’hi ha dues fileres, o fins i tot una tercera més espaiada. Els forats tenen una mida d’uns quinze centímetres, i tant poden ser rodons com quadrats. Què deuen ser? Doncs es tracta de la base per fer una resclosa de molí amb estaques de fusta. Moltes es poden datar de l’alta edat mitjana, i n’hi ha que han perviscut en ús fins al segle XX.
En aquest article no tractarem de reproduir la tècnica d’execució, refer el que falta ni donar-li un ús, sinó que mirarem d’entendre la construcció i valorar-la dins el seu paisatge històric: moltes d’aquestes fileres de forats encara es troben en el curs d’antics molins, i a l’entorn s’hi detecten altres infraestructures, com el rec, les basses, les moles o petits ponts. Aquesta vegada, l’objecte arqueològic, doncs, és el paisatge!
/ 1 / La instal·lació més habitual consisteix en fileres paral·leles de forats, separades uns dos pams, i una tercera filera més espaiada.
/ 2 / A cada forat es fixava un pal sòlid, generalment, un tronc en brut, rodó, però que també podia ser quadrat perquè quedés fixat de manera més sòlida.

/ 3 / La paret de la resclosa la constituïen dues bandes de troncs o de llates de fusta, que a l’interior es farcien de pedres i gleves de terra ben premsada.
/ 4 / La tercera fila era per als perpals o barres de reforç clavats en diagonal: molt sovint es pot observar com els forats que han quedat tenen, en efecte, una forma lleugerament inclinada.

/ 5 / La resclosa resultant no era gaire alta ni totalment impermeable, però era més que suficient per retenir l’aigua per embassar un molí: tots els elements es revisaven i s’anaven substituint sovint.

Aquest article es va publicar en el número 235 del Sàpiens (octubre 2021)