OFERTA ESPECIAL -45%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!

Revista

Portada del número 217 del SÀPIENS (abril 2020)
Sàpiens núm. 217. Abril 2020

Traficants de llibres

Descobrim la xarxa clandestina que entrava a Catalunya llibres contra la dictadura

En aquest número
Durant les epidèmies del segle XX es van popularitzar l'ús de les màscares

ACTUALITAT

Epidèmia!

Ara que el coronavirus omple titulars a tots els mitjans, convé recordar que sempre hi ha hagut epidèmies i contagis. Si bé les malalties han tingut diferents conseqüències per al desenvolupament de la història, la reacció de la població i dels governs davant d’una epidèmia no ha canviat gaire amb el pas dels segles.

Víctor Farradellas (text) i Àngel Casals (assessorament)

L’escriptora Núria Cadenes

ENTREVISTA

Núria Cadenes: "La mort d’en Guillem Agulló desperta tota una generació de joves"

La mort d’en Guillem Agulló en mans d’un grup de neonazis es va convertir el 1993 en una denúncia contra la impunitat. Vint-i-set anys després, l’escriptora Núria Cadenes acaba de publicar ‘Guillem’, una novel·la que explica els fets i per què la figura d’aquest jove independentista de Burjassot s’ha convertit en un símbol de llibertat.

Maria Coll (text) i Enrique Marco (fotografia)

Bandera dels Estats Units i de l'Iran

ACTUALITAT

L'Iran versus els Estats Units: Enemics íntims

Vigent des del 1979, la república islàmica de l’Iran s’ha convertit en una potència agressiva implicada en tots els conflictes de l’Orient Mitjà. L’antiamericanisme és central en l’estratègia de propaganda. I per a Trump, el control de l’Iran sembla essencial.

David Alvarado

Traficants de llibres

REPORTATGES

Traficants de llibres

Durant els darrers anys del franquisme, un grup d’escoltes d’Olot van tirar endavant una èpica operació de contraban cultural: passaven llibres prohibits des de França travessant la frontera clandestinament. Aquí reconstruïm una peripècia que va permetre refundar la cultura política del catalanisme.

Jordi Amat

Llenç del setge del setge otomà a la capital austríaca que es conserva al Museu de Viena

REPORTATGES

El setge de Viena

La història d’Europa tal com la coneixem podria haver canviat l’octubre del 1529, quan les tropes de Solimà el Magnífic van assetjar la capital austríaca. La formidable expansió de l’Imperi otomà pel continent, que semblava que no tenia límits, es va decidir en una de les batalles més determinants de l’època moderna.

Víctor Farradellas (text) i Agustí Alcoberro (assessorament)

Ovnis

REPORTATGES

Albiraments d’ovnis

L’any 1962, en plena dictadura franquista, es va obrir l’Expedient OVNI, amb la voluntat d’aglutinar tots els casos d’observació d’objectes voladors no identificats. Per primera vegada publiquem els expedients relacionats amb Catalunya en el darrer mig segle, informació que fins ara estava guardada sota màxima protecció a l’arxiu del Ministeri de Defensa espanyol.

Jordi Finestres

Làpida d’Antoni Viladomat a l’església del Pi

REPORTATGE

Vull que m’enterrin a l’església del Pi

Fins al segle XVIII molta gent era sepultada dins dels temples. Un estudi pioner del terra de l’església del Pi de Barcelona, un veritable trencaclosques de tombes, ens aporta una informació social i econòmica molt valuosa de tota una època.

Arnau Cònsul (text) i Àngel Casals (assessorament)

Els cavalls de la cova de Chauvet

REPORTATGES

Els primers artistes

Des de quan som capaços de fer creacions artístiques? Els neandertals també pintaven? I les dones? Per què es dóna per fet que els artistes prehistòrics eren sempre homes? Ara, una exposició que es pot veure fins al juny al Museu d’Arqueologia de Catalunya respon a alguns d’aquests interrogants, ens mostra el treball que fan els arqueòlegs i ens fa reflexionar sobre la manera com s’ha estudiat i mostrat tradicionalment la prehistòria pel que fa al gènere.

Oneka Anduaga (text), Antoni Palomo (assessorament) i Inés Domingo (assessorament)

Fotografia de la primera meitat del segle XX

REPORTATGES

Qui va matar el barret?

Sigui per estalviar-nos el fred o per protegir-nos del sol, els humans ens hem cobert el cap amb barrets des de la prehistòria. Hi ha qui encara ho fa (sobretot en condicions climàtiques adverses), però només cal treure un peu al carrer per comprovar que les persones que es passegen amb barret són l’excepció que confirma la regla. I això que fins ben entrat el segle XX ningú amb una mica de seny gosava deixar-se el capell a casa. Per què van desaparèixer els barrets?

Anna-Priscila Magriñà

Representació de la guerra de Successió a Arbúcies

L'EXPERIÈNCIA

La gesta èpica d’un poble

Des de fa set anys, cada abril, es recrea en aquesta localitat de la Selva la batalla que va tenir lloc el 14 de gener del 1714, la darrera campanya militar de la Guerra de Successió a Catalunya.

Cristina Masanés (text) i Enrique Marco (fotografies)

  • sapiens web
    Escull la teva oferta i subscriu-t'hi avui mateix! 
  • iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).
Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 259 de SÀPIENS (octubre 2023)

Els catalans de Felip V

Descobrim qui van ser els homes de negocis més importants de la Catalunya borbònica

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto