Història de les dones

Per més que no va entrar mai a la primera divisió —era dona i es dedicava al femení art del brodat, les blondes o les pintures florals—, el cert és que l'Emília Coranty va dedicar tota la vida a l'art i va rebre nombrosos reconeixements i premis. Nascuda a Barcelona...

El paper secundari que la historiografia reserva sovint a les dones es compleix també en la visió del règim nazi. Reduir les dones a còmplices circumstancials del Tercer Reich desdibuixa, i molt, el retrat general d’una societat que va anar junta com una unitat de destí sota l’ombra d’un líder....

Per a la majoria de les dones del segle XV, la vida només podia seguir dos camins: el del matrimoni —amb obediència al marit— o el del claustre —amb obediència a les autoritats eclesiàstiques. Però algunes, ben poques, van saber trobar el camí del mig. Aquest va ser el cas de...

El 1891 feia cinc anys que s'havia creat l'Orfeó Català, i el mestre Joan Gay volia incorporar-hi veus de dones. No era una cosa fàcil: pocs pares estaven disposats a acceptar que les seves filles cantessin al costat d'homes. És per això que va decidir crear una secció específicament femenina. Artista...

A la Maria no la volia ningú. Si algú la va estimar, va ser durant poc temps i amb molt de dolor. Perquè totes les històries de la seva vida tenien un mal final. Totes tret d'una: l'engendrament del seu hereu, el futur rei Jaume I. Però fins i tot...

La primera persona que va parlar d’Isabel Vila va ser el diputat federalista Pere Caimó, que en va destacar la implicació en l’alçament republicà de la Bisbal l’any 1869, que ell mateix havia liderat. La segona, l’historiador i polític gironí Carles Rahola en dos textos del 1932 i el 1933....

El Diario de Barcelona es va deixar de publicar el 1994 després de dos-cents anys d'història, però molta gent recorda encara aquell diari, conegut popularment com el Brusi. Aquest nom venia d'un dels seus editors més importants, Antoni Brusi, que se'n va fer càrrec a la primeria del segle XIX. El...

Angelica Kauffmann va ser una de les millors retratistes de l’Europa del XVIII. Amb 12 anys, va començar a rebre encàrrecs remunerats; fins i tot els bisbes acudien a fer-se retratar per aquesta artista precoç que pintava amb una tècnica impecable. Quan en tenia 21, va ingressar a la prestigiosa...

Hi ha dones entre nosaltres que no sabem com anomenar, si dones normals o monges, perquè no viuen ni dins del nostre món, ni fora”. Així es referia el franciscà Gilbert de Tournai a les beguines l'any 1274, amb una frase que desprenia sorpresa. L’estranyesa estava justificqueren en el celibat,...

Cal suposar que Jaume Roig i Isabel de Villena devien tenir una relació correcta, com a mínim professionalment. Perquè Villena era abadessa del convent valencià de la Santíssima Trinitat, i ell no solament el pare d'una de les monges clarisses, sinó també el metge i l'administrador de la comunitat. Però...

El poeta Agustí Bartra, al llit de mort, va demanar a la seva companya: "Dedica la teva vida a la meva obra". Anna Murià li va fer un petó i li ho va prometre. Però potser no calia que li ho prometés, perquè la seva vida ja s'havia dedicat en...

Hi ha dones que viuen a l'ombra del marit, i a d'altres se les recorda per ser la mare d'algú. A la Celestina Vigneaux i Cibils li passen totes dues coses. El seu marit va ser Pere Coromines, un periodista, escriptor i polític que va tenir una gran rellevància el...

Durant cinc-cents anys, a la Seu Vella de Lleida es va venerar la tela amb què la Mare de Déu va embolcallar el cos del nen Jesús quan va néixer. L’anomenat Sant Drap o Sant Bolquer va estar a punt de causar un conflicte diplomàtic entre Jaume I i el...

La primera actuació d'Anna Monner el 1862 va deixar el públic admirat. Però ella no estava gens contenta: "Per cada ‘enhorabona' que rebia, m'hauria clavat una bufetada jo mateixa", va explicar més tard. Només tenia dotze anys i una cosa clara: no volia ser actriu. El seu pare era actor i...

17 de setembre del 1409 se celebra un casament a la capella de Bellesguard, a Sant Gervasi de Cassoles. El nuvi és Martí l’Humà, rei de la Corona catalanoaragonesa; la núvia, Margarida de Prades, és una noble jove, intel·ligent i de bellesa resplendent, i l’oficiant és el mateix papa, Benet...

Un dia del 1633, a Palerm, un marit va canviar el seu plat de sopa pel de la seva dona aprofitant que ella s’havia absentat de taula. No sabem si ho va fer, com ell va dir, de broma o perquè se’n malfiava. El cas és que la dona es...

Ser reina, a l'edat mitjana, no devia ser una ganga. Volia dir casar-se per raons d'estat, separar-se de la família (sovint, també del propi país) i viure sempre vigilada. En aquests casos, tenir algú al costat que t'ajudés i t'estimés com una mare no devia tenir preu. I Constança de...

Quan la Caritat va veure que el seu fill Ramon trigava massa a sortir de la casa de Lev Trotski, va entendre que alguna cosa en la conspiració per assassinar el líder soviètic dissident no havia anat prou bé, i ella i el seu company van donar gas al cotxe...

Com que la historiografia bèl·lica se centra en les institucions i els aspectes militars, i aquests han tingut protagonistes masculins, les dones han estat les grans absents del relat de la guerra. Una absència que no vol dir, de cap manera, que no hi hagin tingut un paper actiu, molt...

A l'edat mitjana la majoria de gent estava preocupada perquè la seva família arribés a l'endemà sana i estàlvia; perquè les collites fossin bones; perquè, si topaven amb el senyor feudal, aquest no s'hagués llevat amb el peu esquerre; perquè quan arribés l'hora tinguessin una bona mort, i perquè a...

Pocs mesos després que la Cecília es casés amb en Jaume, es va convertir en cunyada del rei de Catalunya i Aragó. I el seu marit ja tenia un dels títols més importants del país: el comtat d'Urgell, que havia heretat als vuit anys en morir la seva mare. La Cecília,...

La Montserrat Capdevila va estudiar la carrera de matemàtiques per fastiguejar el seu pare. O això és el que deia, mig en broma, la seva germana. El pare -un representant de la companyia Bayer- creia, com molta altra gent de l'època, que les ciències exactes eren cosa d'homes. Però la...

El 30 de maig del 1843, tothom va girar els ulls a Reus: el llavors coronel Joan Prim es va alçar contra Espartero, regent de la corona espanyola. La reacció va ser ràpida, i al cap de pocs dies, la població estava assetjada i les bombes hi començaven a caure....

No era fàcil ser una dona sàvia a l'edat mitjana. Conèixer remeis per a la salut i ajudar a néixer infants conferia un poder immens... i la mateixa porció de temor i desconfiança. Al segle XIV existia la figura oficial de cirurgiana reial de la Corona d'Aragó, i se sap...

L'Emmona era petita, però els seus pares tenien grans plans per a ella. És clar que al principi, l'Emma no es devia fer el càrrec del que significava ser la tercera filla del comte Guifré el Pilós i Guinedilda. Als germans grans els tocaria repartir-se els comtats de Barcelona, Girona,...

A Manuel Amat, virrei del Perú, li agradava l'ostentació. I quan es va enamorar de l'actriu Micaela Villegas la Perritxola, no es va aturar davant de res per seduir-la: fins i tot li va oferir la lluna, i ho va complir construint-li un passeig amb una font on se'n veia...

El juliol del 1936, un comitè obrer va prendre el control de la redacció del diari La Vanguardia. Gaziel, home d'ordre, va haver de fugir, i la plaça de direcció va quedar vacant. Llavors, els representants de la redacció, administració i tallers van proposar que el substituís María Luz Morales....

A la Isabel li agradava sortir de casa i refugiar-se a l'església de davant de casa, la de Sant Just i Pastor. Hi trobava pau, encara que semblava que aquelles obres de remodelació que hi feien no s'acabarien mai... Un dia del 1523 va veure, assegut a les grades de...

Pensant en Júlia Coromines, Màrius Torres va escriure: “Joiós sofrir, fidelitat amarga/ vós sou el sol i els núvols del meu cel./ Quina agonia em podria ser llarga,/ eternament fidel?”. S’havien conegut a la primeria dels anys trenta, quan tots dos estudiaven medicina a Barcelona. Van tenir llargues converses a...

Artemisia Gentileschi, filla del pintor Orazio Gentileschi, va créixer envoltada de teles i pinzells i ben aviat va demostrar la seva vàlua com a artista. Però l’ofici de pintora era poc convencional per a una dona, i per això era molt habitual que els quadres que les dones produïen els...

Un dia del 1900 l'Aurora va decidir anar a veure el mar, a peu i sense dir-ho a ningú. El problema és que el mar era a quaranta quilòmetres de casa, i que ella només tenia vuit anys. Els pares i els avis van passar moltes hores d'angúnia fins que...

"Vine tu i les cançons!" Això deia Enric Granados a la joveníssima Conxita Badia quan volia que l'anés a veure. Ella li 'deixava' la seva veu de soprano perquè el mestre pogués veure com funcionaven les noves composicions, i ell la va acompanyar sovint al piano i li va dedicar...

Ho sap tothom: pels boscos del Ripollès, quan cau el sol, es pot sentir l’esperit del comte Arnau, que galopa rabent acompanyat pels gossos que omplen l’aire de lladrucs infernals. És la condemna que pateix per haver estat un mal senyor per als seus vassalls i haver empestat amb luxúria...

Sense raó aparent, durant segles l’art ha estat reservat als homes. En l’àmbit europeu i fins fa poc més d’un segle, les dones que es volien formar com a artistes encara topaven amb les convencions socials. La pintora Rosa Bonheur, que va viure a la França de mitjan segle XIX,...

La petita Joaquima ho tenia clar: volia dedicar la vida a servir Déu. Per això, ja als 12 anys va demanar d'ingressar a la comunitat de carmelites del carrer de l'Hospital de Barcelona. Li van dir que encara era massa jove per fer-se monja, que calia que s'esperés una mica....

Quan va morir Ramon Borrell l’any 1017, Ermessenda es va posar molt trista: el matrimoni que havien pactat els seus pares amb el comte de Barcelona quan ella tot just havia deixat enrere la infantesa havia acabat sent una unió plena de complicitats, i potser fins i tot d’amor. Tots...

Barcelona, agost del 1920 o del 1921, barri de Gràcia. La nit és clara. Hi ha envelats a les places i garlandes que creuen de banda a banda els carrers: és la festa major. A la plaça del Diamant, els joves ballen al so de la música. Una noieta d'uns...

A l'Alfons no li agradava gens la seva cosina Maria. I per més que el seu pare els hagués fet casar, el 1415, no estava disposat a passar al costat d'aquella noieta nyicris ni un minut més del que fos estrictament necessari. Ell era Alfons el Magnànim, fill de Ferran...

Quan ella va començar a parlar dels trencats, alguns dels presents ––tots ells adults amb anys d'experiència com a mestres de matemàtiques— van posar cara d’incomprensió, i uns quants van dissimular una rialleta davant el que semblava una ridiculesa. Trencats? Algú va aclarir envveu baixa als companys despistats: “Vol dir...

Quan la bella Gal·la Placídia va arribar a Barcelonal’any414,esva trobar una ciutat petita, protegida per unes muralles que quedaven molt lluny de la plaça que quinze segles més tard portaria el seu nom. Va ser filla, germana, esposa, mare d’emperadors i augusta ella mateixa: malgrat que l’Imperi romà feia aigües,...

El mateix dia en què el president de la República de Bòsnia i Hercegovina, Alija Izetbégovitx, era a Lisboa ultimant les negociacions que havien de ratificar la voluntat de la majoria de ciutadans de ser independents, una pluja de projectils queia sobre la ciutat de Sarajevo. Què recorda d'aquell decisiu...

"Era un niu recollit, íntim, solitari, un niuet meu, ben meu, tot ple de mi mateix i sols per mi mateix visitat; un niu on poder riure, plorar, esperançar, fruir...”. Vint-i-quatre anys abans que Virginia Woolf parlés de la importància que les dones tinguessin una cambra pròpia, Caterina Albert ja...

El 1617 va ploure tantíssim que es va anomenar l’any del diluvi. Només faltava això en aquells temps difícils, plens de fam, epidèmies i crisis polítiques i religioses a tot Europa. Tanta desgràcia no podia ser casualitat. I algú, en algun lloc, va trobar el culpable de tot plegat: el...

La mort sense descendència de Martí l'Humà el 1410 va escapçar el llinatge catalanoaragonès. No hi havia un successor clar i cada nucli de poder va encetar les maniobres pertinents perquè l'elegit fos algú afí als seus interessos. Dels fins a set noms que van sorgir, el guanyador contra pronòstic va...

En un article del 1910 en què defensava l’educació de les dones, Maria Pi escrivia: “La dona sàvia pot ser una calamitat, o millor dit: un cas rar de calamitat. Però confessem que la dona ignorant és una calamitat vivent, palpitant, absorbent arreu i estesa a totes les classes socials”....

Si el rei franc hagués sucat mai els dits a la sang de Guifré el Pilós per donar-li un escut d'armes, una cosa és segura: Guinedilda hauria estat al costat del ferit. El que no és tan clar és si això hauria sortit a les cròniques: l'esposa del comte, tot...

Els episodis de violència i de saqueig que van sacsejar el Regne Unit l'estiu del 2011 van començar just després de la sospitosa mort d'un jove a Tottenham a mans de la policia. L'episodi va desencadenar un seguit de revoltes que van provocar més de 1.400 detencions i la més...

Maria Stuart (1542-1587), reina d'Escòcia, era catòlica i besnéta d'Enric VII d'Anglaterra, i per aquest motiu reclamava el tron anglès. La seva cosina, Elisabet Tudor (1533-1603), filla d'Anna Bolena i Enric VIII, va convertir-se en reina d'Anglaterra i, de retruc, en cap de l'Església anglicana —protestant— el 1558. Maria es...

La comtessa Elisabet Báthory és, per als afeccionats al gènere fantàstic, un dels referents històrics vinculats al vampirisme. En el seu moment, van assenyalar-se com a eixos dels seus crims, l’obsessió per preservar la bellesa i l’ús de la sang per aconseguir-ho. Però parlar dels fets, veraços, llegendaris o deformats,...

Som a València on s'ha traslladat el govern de la República Espanyola tot fugint d’un Madrid colpit per la Guerra Civil, per entrevistar aquest novembre del 1936 la ministra de Sanitat i Assistència Social, l’anarquista Frederica Montseny, integrada amb altres membres de la CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball–Federació Anarquista Ibèrica),...

La distància que separa Catalunya i Hongria és notable si ens referim a la geografia, immensa des del punt de vista cultural, colossal en l’herència política i astronòmica si ens posem a comparar les llengües respectives. I així i tot, aquests dos països han tingut més relacions de les que...

El 23 de setembre del 2004 va morir a la província xinesa d’Hunan una dona de noranta-vuit anys anomenada Yang Huanyi. Fins aquí, res de rellevant. Però el cas és que aquella àvia, vídua d’un granger, era l’última persona del planeta que dominava l’escriptura de la curiosa llengua nüshu, utilitzada...

En el Nou Testament, el personatge de Maria Magdalena només apareix en dos contextos. En l’evangeli de Lluc, quan ens diu que Jesús anava pels pobles predicant el Regne de Déu acompanyat dels Dotze apòstols i d’algunes dones. A l’hora d’esmentar-les, Lluc parla de “Maria, l’anomenada Magdalena, de qui havien...

Allò que va permetre que Arthur Miller i Marilyn Monroe es coneguessin va ser una obra frustrada, The Hook. El dramaturg n’havia escrit el guió, ella havia d’intervenir-hi i Elia Kazan, dirigir-la. Però l’argument, uns treballadors del port de Brooklyn que es rebel·laven contra els explotadors, no va agradar a...

Parlem amb Ermessenda de Carcassona a les acaballes de la seva vida. És una de les dones més poderoses del país. El lloc triat, aquell dia a la darreria de l’any 1057, és el castell de Besora, situat a tres llegües de Vic. Allà viu retirada i suposem que en...

Qui no coneix Cadaqués? Qui no ha fet el llarg trajecte de revolts per descobrir que, quan ja sembla que no hi ha d’haver res, ens espera un poble de cases blanques i llum rabiosament neta? Un cop allà, fins i tot en el temps del turisme massiu, és fàcil...

"Jo ja sentia llavors els mateixos desitjos que ara d’intervenir activament a la política i de redimir la dona. Però aquell règim no em permetia dur projectes a terme. Quan la Constitució republicana va declarar la dona igual que l’home, llavors vaig decidir lluitar”. Nativitat Yarza, mestra de Bellprat (Anoia),...

El 20 de febrer de 1948 a la nit, el telèfon va sonar a casa de Lina Llubera. Enganyada, va baixar les escales, i els seus fills ja no la van tornar a veure. Un tribunal de la Unió Soviètica la va acusar d’espionatge i la va condemnar a 20...

La seva corona blava ens diu que es tractava d'una reina, i el somriure insinuat deixa entreveure una seductora. Era la reina heretge, una dona que va viure un moment apassionant de la història dels faraons. Era la personalitat més fascinant de l'antic Egipte i també la més misteriosa. Sabem...

Joana va néixer a Toledo el 6 de novembre del 1479. El seu pare, Ferran, s’havia convertit aquell mateix any en el sobirà de la corona d’Aragó. La mare, Isabel, regnava Castella des del 1476. Era la tercera filla dels Reis Catòlics, per darrere de Joan, l’hereu, i d’Isabel. Aquest...

Si hi ha un cas de desproporció flagrant entre els mèrits d’un personatge i la seva fama posterior, és el de la ballarina i espia Mata-Hari, nom malai i artístic de l’holandesa Margaretha Geertruida Zelle. Elevada a la categoria de mite arran del seu afusellament el 1917, després que un tribunal...

1. Cleòpatra, reina de les estratègies Era impossible resistir-s’hi”, la seva personalitat punyia “com un fibló que penetrava fins allò més viu”. L’historiador i filòsof Plutarc no va ser l’únic que es va deixar captivar per Cleòpatra VII. La reina d’Egipte no tenia un físic espaterrant, però amb catorze anys ja...

"Mireu, nenes, trieu la carrera que vulgueu perquè la vostra carrera és el vostre dot". Les quatre germanes Macau Julià no ho van dubtar ni un moment: Magisteri. Era la professió del seu pare, Isidre Macau i Teixidor. Un pedagog que tenia ben clar que el coneixement havia d'arribar a...

Valeria Messalina té setze anys i ja té un espòs. Té cinquanta anys, no és especialment agraciat i s'enganxa quan parla: les males llengües el coneixen com a Cla, Cla, Claudi. Potser no és l'home que escolliria una jove de bellesa extraordinària amb tota la vida per endavant. Però Messalina,...

Els cognoms són una marca de diferenciació entre els individus que sorgeix per la dificultat que comporta controlar i distingir les persones en societats cada cop més complexes i nombroses. En origen, l'assignació dels cognoms podia ser deguda a un ofici, a un topònim o fins i tot a una...

Una onada d'exiliats pressionava la frontera francesa. Era el gener del 1939 i els vençuts de la Guerra Civil s'escolaven per cada pas de muntanya, per cada entrada de camins, per la carretera... Hi havia tanta gent fugint que semblava que Catalunya quedaria buida. Tots caminaven en silenci, sense pensar, només...