Història de les dones

Com sol passar amb totes les dones artistes de segles passats, de la pintora francesa Louise Moillon en sabem ben poc. Era filla d’un pintor de paisatges i retrats que va morir quan ella tenia deu anys, de manera que més aviat devia ser el seu padrastre, François Garnier, també...

Abans de l’arribada dels britànics, la societat igbo, al sud-est de l’actual Nigèria, estava organitzada a través d’un sistema matriarcal que repartia el poder entre homes i dones. Les dones igbos, com en moltes altres tribus africanes, lideraven una sèrie d’institucions oficials —polítiques, econòmiques i judicials— a través de les...

Era dijous, 18 d’octubre del 1319, dia de Sant Lluc. Per fi, després d’una llarga estada a la cort reial catalanoaragonesa, la infanta Elionor de Castella, primogènita del rei Ferran IV de Castella i Constança de Portugal, havia complert els 12 anys i podia casar-se amb el seu promès, l’infant...

Tebes, 851 aC La Taherud es desperta poc abans que entri el primer raig de sol per la finestra però decideix tornar a tancar els ulls, intentant atrapar el somni que se li esmuny ràpidament. Recorda que tornava a ser petita i nedava al riu amb les seves germanes, i...

Tot el segle XIX va ser un xoc entre dues maneres d’entendre el món i el poder: la de sempre, representada per reis, nobles i capellans; i la que havia nascut arran de les revolucions liberals del segle XVIII, encapçalada per la burgesia. L’ascens d’aquesta i l’establiment de l’Estat liberal,...

A mesura que el relat avança, la Nicole posa els ulls com taronges, i nota com se li fa un nus a l’estómac. Aquella senyora de cos menut i cara dolça, tan velleta com la seva besàvia Renée, està explicant la història d’aventures i terror més al·lucinant que ha sentit...

“Mori! Mori la romana!” –cridaven exaltats els soldats visigots– / “Oh Déu! Mateu-me. Mon cor és el de Roma: tots, feriu-me!”. Tot seguit, el teló queia i el públic escoltava un xiscle agut de Gal·la Placídia. Coses del teatre, Àngel Guimerà va fer morir ben d’hora aquesta “romana orgullosa”, com...

Els nens prodigi a la música… existeixen? O existeixen els pares que imposen un entrenament estricte i constant als seus fills? El talent dels Mozart –Nannerl i Wolfgang– va ser detectat i incentivat pels seus progenitors. Des de ben petits els dos germans van estar en primera línia, una posició que...

Dones que canten i toquen en concerts secrets a les corts renaixentistes; compositores del barroc que abandonen la seva obra un cop casades i de les quals se’n perd la pista; abadesses que escriuen musicals al segle XII… La història de la música està plena de protagonistes femenines, només cal anar...

Potser és que néixer durant lo mal any primer (1333) la va dotar d’una capacitat de resistència excepcional. O potser va ferho el clima sec i fred del seu Priorat natal i una genètica especialment dotada per a la longevitat. El cas és que Elionor, la segona filla del comte...

La Vanguardia, edició del 7 d’agost del 1936, destacat a la tercera pàgina: “La Vanguardia, de acuerdo con la tendencia social y económica que inspira al Gobierno de Cataluña, se halla actualmente controlada por un Comité Obrero, integrado por representantes de la Redacción, Talleres, Administración y demás secciones de la...

Dong. Dong. Dong. La campana de l’entrada del convent de les mínimes de Barcelona —comunitat penitent establerta a la ciutat des del segle XVI— va sonar amb insolència. Les germanes Mercader, amigues de les religioses, esperaven a la porta. El neguit les consumia. Eren missatgeres de males notícies a una...

Abans d’agafar el fusell per anar al front, la Conxa (a la foto de sota) ja havia viscut moltes batalles. N’havia viscut al carrer per encendre la revolució, a la feina per defensar les condicions de treball i fins i tot a casa, per reivindicar una relació més igualitària entre...

A la casa dels Viñamata, explica el poeta i polític falangista Dionisio Ridruejo, hi regnava el luxe. Estava folrada de mobles isabelins i modern style. Abans de l’esclat de la guerra, s’hi reunia la flor i nata de la Barcelona catòlica i conservadora, que hi feien unes trobades bullicioses, un...

Dimarts, 5 de gener del 1937, Palma. Aquestes últimes hores a la presó de Can Sales han estat agredolces. El goig de tornar a veure l’Octubrina Roja, que amb els seus dos anys és tot alegria, no pot amagar el temor que em produeix una visita que, a més d’excepcional,...

Abans de donar el cop de porta definitiu, Teresa Amatller dóna una darrera ullada al seu pis. La llum que s’escola pels porticons del menjador deixa entreveure l’elegant decoració de parets, terres i sostres. Als peus de l’escala, el xofer carrega al cotxe les maletes que tragina la minyona amb...

25 de juliol del 1938. Les forces nacionals reben, a la base de Burgos, un missatge codificat d’una agent que opera des de Barcelona. El seu nom en clau és la Blonde. La informadora explica que l’Exèrcit republicà té prevista una gran ofensiva a la zona de Sort i Tremp...

L'abril del 1936, les seccions joves dels partits d'esquerra es van unir en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). La Margarida Abril en va ser la líder a Mataró i el Maresme. Era pura energia: va organitzar arreu mítings de propaganda i actes per recaptar diners per a l'Exèrcit...

Les sabates ressonen contra les llambordes del carrer. Li van una mica grans i els talons se li escapen cada dues passes i li fan perdre l’equilibri, però la Maria, una vegada més, ha fet cas de la Carmeta. “Que no veus que amb aquests sabatots esparracats no et triarà...

Són les 2 de la matinada i la Patience no dorm. Treballa. Està nerviosa, malalta, més prima del que ja és, esgotada, i el cos li pica horriblement. Sua: és el seu segon agost a Espanya, però no s’hi acostuma. La nit del 24 al 25 de juliol, les tropes...

La Dolors Canals tenia 26 anys quan es va casar. Era un 19 de desembre de l’any 1938, i Barcelona vivia les seves últimes setmanes de guerra. El seu company, el pintor Joan Junyer, va presentar-se a la cerimònia amb una rialla d’orella a orella i un ram de flors...

No tots els exilis són iguals. I fins i tot entre els que van marxar en condicions més favorables, cal distingir-hi graus, com es fa palès en el cas de l’autora de La plaça del Diamant. El 30 gener del 1939, un autobús carregat d’escriptors catalans, sota l’empara de la...

Maria Antonieta va ser possiblement la dona més influent en l’àmbit de la moda a l’Europa del darrer terç del XVIII. La reina de França va portar a la màxima exageració els vestits tan recarregats i ostentosos del rococó, i aquells grans pentinats que avui ens semblen tan extravagants però...

Era tan feliç que se sentia culpable. Feia tot just un parell d’anys que havia conegut Lluís Companys, però havien viscut tantes coses junts que ja no concebia la seva vida sense ell. Que lluny quedaven els mesos en què es va traslladar a viure a El Puerto de Santa...

Feia dies que a la Cort no es parlava de res més: era cosa d’un moment a l’altre que nasqués l’hereu, i ningú volia ser el darrer a assabentar-se de la bona nova. Quan les dames veien l’embarassada intentaven endevinar si la cosa era imminent, i ella somreia i feia...

Per la Dolors (1845-1919), la infantesa feia olor de paper i de cola, i potser més que la sala de jocs de la seva casa benestant, la va marcar el taller del pare: planxes i guillotines i tota mena d’estris per fer amb precisió la feina de relligador. Entre aquells...

En l’època del Renaixement italià, l’educació que rebien les dones (les que tenien la sort de rebre’n) no es destinava a cultivar el seu esperit, sinó a mantenir-les virtuosament dins les obligacions familiars. A pesar que la dona havia de quedar relegada a casa o al convent, algunes artistes van...

Maig del 1410, monestir de Santa Maria de Valldonzella. Martí l’Humà vivia les seves últimes hores, dins el llit d’una cambra mig en penombra. Ningú no parlava, només se sentia la respiració feixuga del malalt, la seva dolorosa lluita per inhalar l’aire espès i perfumat d’encens. Al seu voltant, els...

La Carolina Codina va viure el millor i el pitjor del segle XX. Va brillar en els ambients artístics de l’esclatant París dels anys 20, i va patir tortura i treballs forçats a un gulag siberià en temps de deliri estalinista. Va néixer accidentalment a Madrid, on els seus pares...

Una vegada hi havia un comte que es va enamorar bojament d'una emperadriu bellíssima, casada amb el rei més poderós de l'època. La història s'embolica molt a partir d'aquí, és clar. I és tan atractiu l'argument que surt a la 'Crònica' de Miquel Desclot, a 'Curial e Güelfa' i a...

El 1875, la revista professional El Siglo Médico afirmava que “por leyes fisiológicas, la mujer médico es un ser dudoso, hermafrodita o sin sexo y en todo caso un monstruo”. Només 14 anys després d’aquest article ja hi havia cinc llicenciades en medicina (tres per la Universitat de Barcelona, dues...

Alguns llibres d’història de l’aviació fan servir el mite d’Ícar, el fill de Dèdal que va enlairar-se amb unes ales fetes de cera i plomes, per parlar dels orígens més remots dels pilots. El referent més pròxim de les dones en la conquesta del cel, però, són les bruixes dels...

El 14 d’abril del 1945 la Mercè havia de morir. Els responsables nazis del camp de Ravensbrück la tenien a la llista de persones que aquell dia havien de passar per la cambra de gas. El seu cos de 34 anys, castigat per tants mesos de patiment i fam, ja...

Feia dies que aquella dona, ja força gran (tenia més de quaranta anys), estava a les portes de la mort. Alta, de cabells clars, esprimatxada i amb aspecte senzill, era una persona molt coneguda a Sant Joan d’Acre. Feia uns vint anys que hi vivia, assistint els pelegrins que arribaven...

Quan va començar a compondre, als voltants del 1900, Narcisa Freixas deia: "Faig cançons per no tornar-me boja". Acabava de morir la seva segona filla i la vida se li feia insuportable. Va ser llavors quan va decidir treure profit de les classes de piano i solfeig que havia fet de...

A quatre anys, la Juliana llegia i escrivia. A dot­ze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l'hebreu i havia estu­diat filosofia, teologia, músi­ca, ciències i dret. A cator­ze, va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels...

Els dibuixos de la Lola Anglada eren delicats, tendres, de traç net i plens de màgia. La Margarida, una de les seves protagonistes, tenia els ulls grossos i portava unes trenes llargues, d'on se li escapaven uns rínxols fins.  Mirava amb ulls melangiosos, de nina antiga, i somniava deixar la...

A Joan II i Violant de Bar els agradava viu­re bé. Ella, neboda del rei de França, era una dona culta i acos­tumada al luxe, i volia im­portar a Barcelona l'es­til refinat en què havia crescut. Des que van ar­ribar al tron de la Co­rona catalanoaragone­sa el 1387, els joves...

A la casa que Pau Casals tenia a Sant Salvador, avui museu, el prestigiós violoncel·lista va reunir una col·lecció d’obres d’art molt personal, entre les quals es troba aquest retrat que Lluïsa Vidal va fer de la seva germana Frasquita. Era un quadre molt significatiu per al músic, ja que...

La Carmen canta, orgullosa i coqueta: 'L'amor és un ocell salvatge que ningú no pot domesticar...' A l'escenari l'acomboia el cor. I entre el públic, homes i dones de 21 botons senten la màgia que desprèn la jove cigarrera. El Liceu es rendeix a la mezzosoprano que posa art i...

Les escenes de taverna eren un gènere habitual entre els pintors de l’edat d’or holandesa i flamenca, i Judith Leyster, filla d’un cerveser, les podia pintar de primera mà. L’artista, que s’autoretrata al centre d’aquest quadre —amb el seu marit com a violinista i un amic tocant el llaüt—, vivia...

L'Encarnació estava con­vençuda que, quan la seva filla sortia de casa cada matí, se n'anava a estudiar a l'Institut de Cul­tura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al car­rer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d'ex­citació es dirigia al Prat. Diuen que...

Si tot hagués anat bé, aquell 21 de juliol del 1936 la Marina hauria estat fent d'intèrpret de francès als atletes, entre­nadors i periodistes arribats d'arreu per cobrir les Olim­píades Populars que s'es­tarien celebrant a Barce­lona. Però res no havia anat bé: l'Exèrcit fran­quista s'havia sublevat i els Jocs s'havien hagut...

Tothom sap que la Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia són copatrones de Barcelona. Molta menys gent sap que la ciutat també està protegida per santa Madrona, i encara són menys els que coneixen el paper de santa Maria de Cervelló. Diu la història que aquesta última...

"Conjur te, gota / conjur te, tota / Conjur per la mare de Déu / i per madona Santa Maria." Així començava el conjur que pronunciava la Gueraula de Codines per guarir els malalts de gota. I així ho va recitar, amb veu clara i segura, davant del bisbe de Barcelona...

El matí del 27 de gener del 1939, les tanquetes italianes del general Gambara van entrar a Badalona. Eren l’avançada de les tropes franquistes que prendrien la ciutat. Els vençuts havien fugit, s’amagaven o ploraven la derrota sense fer soroll. Alguns van creure la consigna que els que no tenien...

Si la paraula prohom tin­gués un equivalent en femení, la Paulina Pi de la Serra en seria una a Terrassa. Hi va néixer el 1906 en una família acomodada, intel·lectual i catalanista. Conservadora i catòlica practicant, es va casar amb divuit anys amb un barceloní de casa bona que tenia...

Amb prou feines clarejava quan una donzella va trucar a la porta de la senyora per avisar-la. Arnau Roger, comte de Pallars, acabava d’entrar al castell i la volia veure de seguida. No era una reunió esperada, i era sabut que el comte era un home violent. Aldonça de Bellera...

Clotilde Cerdà era sobre el paper filla d’Ildefons Cerdà, el creador de l’Eixample. Tot i així, es diu que no era filla legítima d’Ildefons. Quan els pares es van separar, mare i filla van iniciar una travessia internacional sufragada pel talent musical de la filla i els contactes de la...

Corria l’any 1923 quan una jove i espantada becària britànica desembarcava als Estats Units per estudiar a l’Observatori Astronòmic de la Universitat Harvard. Es deia Cecilia Payne, i darrere seu deixava un expedient brillant a Newnham, un dels colleges per a dones de la Universitat de Cambridge. Però si bé...

Aquell dilluns de finals de juliol del 1460, a València hi feia una calor enganxosa. No hi circulava l'aire, però sí l'excitació d'aquells dies en què hi passa alguna cosa especial. El trompeta recorria la ciutat i s'aturava a qualsevol racó on s'aplegués prou gent: l'església de Sant Joan de...

El 1285, l’Empordà no era una comarca idíl· lica. La vida dels pagesos era dura, i per la seva situació estratègica, camí de França, era escenari de tensió i batalles. A Peralada hi vivia una dona que ha passat a la història gràcies al fet que Ramon Muntaner —també peraladenc—...

La tarda del 3 de maig del 1897, un carruatge puja trontollant a Montjuïc. A dins hi viatgen dues dones que es van a casar, custodiades per dues monges i quatre guàrdies civils. La Francisca i la Salut estimen els homes que les esperen, però malgrat això, l'ambient és més...

L'Elisenda era una dona intel·ligent, culta i amb criteri. També era bonica, però això no devia ser un valor que pesés gaire quan la van escollir com a esposa del rei Jaume II. Sens dubte, va ser molt més rellevant el llinatge: els seus pares eren d'unes de les cases...

Els versos d'amor més antics que conservem daten del 2000 aC, i provenen de Mesopotàmia. "M'has captivat i m'has deixat tremolant", proclama l'amant, "deixa'm acariciar-te, la meva carícia és més dolça que la mel". Aques­tes paraules emocionades es troben a la Cançó d'amor de Xu-Sin, localit­zada en la tauleta cuneïforme...

Al port no hi cabia ni una agulla. Aprofitant el bon temps de tardor, molts barcelonins i barcelonines s'hi havien acostat per veure la travessia del port de Barcelona que organitzava per setè any el Club Natació Atlètic. Alguns afortunats es van poder situar a prop de la sortida, a...

La vida de la Valençona va ser una vida d'espera: esperar per casar-se, esperar els fills que venien, esperar que tornés el marit de terres llunyanes. Una vida que no va tenir relleu públic, com era habitual en una dona, però que tampoc no ha quedat en l'oblit gràcies al...

El 14 d'abril del 1931, milers de persones van viure amb il·lusió i esperança la proclamació de la República. A Barcelona, però, moltes banderes republicanes es van inclinar en senyal de dol, i l'eufòria es va tenyir d'un punt de tristesa, perquè mentre naixia aquell sistema somniat, acomiadaven una líder...

Al Renaixement, els quadres de l’oposició entre els vicis i les virtuts van ser força populars, i es representaven sovint en forma de batalla. Per a Mantegna, el tema va ser una veritable obsessió. En un pergamí a l’extrem esquerre, enrotllat al voltant d’una figura que es transmuta en un...

Els consellers que acompanyaven a Aurembiaix a la cort del rei Jaume I a Lleida li van dir: "Defenseu-vos vós mateixa que sou qui ho fareu millor", van dir a Aurembiaix els consellers que l'acompanyaven a la cort del rei Jaume I a Lleida. I ella, que era una dona...

Víctor Hugo li va suggerir el nom artístic, Esmeralda, i la reina espanyola Isabel II hi va afegir el cognom: Cervantes. Amb aquests padrins ja es pot imaginar que la Clotilde Cerdà-Esmeralda Cervantes no era una noia qualsevol. Va néixer el 1862, i era la quarta noia del matrimoni format...

L'Anna Maria es va preparar: va avançar una cama, va acomodar el cos poderós i va fixar la vista en l'objectiu mentre la mà subjectava amb força la javelina. Els cabells, foscos i a la moda, els havia pentinat a consciència perquè no li tapessin els ulls. Notava les mirades...

El pare Gabriel Mesquida sabia molt bé el que es feia quan va proposar a sor Anna Maria de llegir Blanquerna, de Ramon Llull. A la monja li agradaven les lectures que li donava el seu confessor, però aquell llibre, simplement, li va marcar la vida. Una monja mística Margalida Beneta Mas...

La Maria tenia moltes ganes d'escriure, però poc temps per dedicar-s'hi: "El temps se me'n va amb tantes ocupacions com m'he creades", es justificava per carta a la seva mentora, la poeta Maria Antònia Salvà. No era una excusa: Mayol va ser la primera dona balear que es va presentar...

Mil anys abans de la moda de difondre selfies, Llúcia de la Marca ho va fer. El lloc escollit, autèntic punt de trobada social, va ser l'església de Sant Pere del Burgal, a Escaló (Pallars Sobirà). La dama es va fer pintar a l'absis a sota d'un dels apòstols, ben...

En el Renaixement comencem a conèixer el nom d’algunes dones artistes, tot i que es considerava que les seves virtuts s’havien de mantenir en un context domèstic i poc professional. Per això no acostumaven a signar les pintures, i encara avui moltes obres pintades per mans femenines continuen essent atribuïdes...