Quan érem negrers

Dossier: Quan érem negrers

Esclavitud: una història global inacabada

Més de 12 milions de persones van ser embarcades contra la seva voluntat en algun punt de les costes africanes per ser venudes com a esclaves a Amèrica. Ni Catalunya ni la resta de l’Estat espanyol no van ser actors històrics menors en aquest comerç aberrant, però, a diferència d’altres indrets, no hi ha una memòria pública i col·lectiva del nostre passat esclavista.

Martín Rodrigo Alharilla

INTERACTIUS

Els negrers catalans

Publiquem un interactiu amb les fitxes dels cinquanta principals noms de l'esclavisme català. Hi podreu consultar les seves biografies classificades en tres categories: capitans de vaixells negrers, propietaris de factories a Àfrica i propietaris d’ingenis, les finques colonials iberoamericanes on es produïa el sucre. Consulteu-los tots aquí.

Dossier: Quan érem negrers

Barcelona, port d'esclaus

A mitjan segle XV, la capital catalana va viure un autèntic segle d’or de l’esclavitud. Aquell costum venia d’antic, però es va disparar d’ençà de l’epidèmia de pesta negra, el 1348, quan la possessió de mà d’obra esclava va deixar de ser exclusiva dels estaments privilegiats i quan els propietaris d’esclaus es van adonar que tenir un captiu podia ser un negoci molt beneficiós.

Arnau Cònsul (text) / Roser Salicrú (assessorament)

Dossier: Quan érem negrers

Capitans negrers

A partir del 1821, el comerç d’esclaus es va convertir en una pràctica il·legal. Malgrat aquest entrebanc, el negoci no va decaure; de fet, es va triplicar. La història del bergantí Tellus i la del seu capità, Joan Font Fors, són un exemple extraordinari del paper significatiu que van tenir els catalans en aquest sector.

Alfred Bosch

Dossier: Quan érem negrers

Dins una factoria africana

Al segle XIX es van enviar europeus a Àfrica amb la missió de comprar esclaus i facilitar-ne l’embarcament als vaixells. Eren els anomenats ‘factors’, entre els quals hi havia catalans. Per exemple, els germans Rovirosa, que van instal·lar una factoria negrera a Cap López, a l’actual Gabon, des d’on compraven persones que enviaven per mar al Brasil i a Cuba.

Gustau Nerín

Dossier: Quan érem negrers

Malson a la plantació

Dotze milions i mig de persones van ser obligades a viatjar d’Àfrica a Amèrica amb una única finalitat: ser venudes com a esclaves. A aquells que tenien la sort d’arribar vius a Cuba, encara els esperava un altre infern: la vida als ingenis, les finques on es produïa el sucre. Desenes de catalans, propietaris d’aquells negocis, van generar grans fortunes gràcies a l’explotació d’aquesta mà d’obra.

Agnès Rotger

Dossier: Quan érem negrers

El retorn a la metròpolis

L’esclavisme explica l’origen d’algunes de les grans fortunes que al segle XIX estaven en mans de catalans. Prohoms que tornaven a Barcelona des de les Antilles enriquits de manera ràpida i amb un objectiu: reinvertir el capital que havien guanyat a Cuba i a Puerto Rico en els nous sectors econòmics. Hauria estat possible el creixement de Barcelona i de Catalunya sense aquest capital obtingut del comerç d’humans?

Maria Coll

Dossier: Quan érem negrers

Ruta per la Barcelona esclavista

Barcelona no pot negar la seva relació amb l’esclavitud. Cent vuitanta-cinc anys després de l’abolició d’aquest sistema a Espanya (1837), que no vol dir la seva eliminació, encara se’n poden veure traces i vestigis materials als carrers.

Dossier: Quan érem negrers

L'esclavitud avui

Gairebé cinquanta milions de persones viuen en situació d’esclavitud avui dia. Una xacra que afecta tots els països del món, incloent-hi les anomenades economies desenvolupades, que importen productes que s’han obtingut en condicions inhumanes.

Caterina Úbeda

Actualitat

Taiwan-Xina-EUA: Un triangle perillós

Els darrers mesos, però especialment després de la visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units a Taiwan, la tensió entre Washington i Pequín ha augmentat perillosament. El passat i la situació estratègica d’aquesta petita illa d’Àsia alteren la política d’una sola Xina. Però quin és l’origen d’aquest conflicte?

F. Xavier Casals

Entrevista

Eudald Carbonell: "L'home del segle XXI és un ignorant de la seva pròpia tecnologia"

Carbonell és taxatiu: la nostra espècie es troba en una cruïlla de camins, en un moment crucial de la seva evolució. Per això, diu, ha escrit El futur de la humanitat (Ara Llibres), per exposar les qüestions principals que ens hem de plantejar per evitar la fi de la humanitat.

Caterina Úbeda (text) / Susana Santamaría (fotografia)

Primer partit de futbol femení al Camp Nou, el 1970

Actualitat

La història del futbol femení

El futbol femení viu una autèntica eclosió que l’ha convertit en una de les pràctiques esportives que desperten més expectació arreu. Representat, a casa nostra, pels èxits, tant esportius com socials, del Barça femení, aquest auge imparable del futbol jugat per dones contrasta amb uns orígens en què les practicants van haver d’afrontar burles, vetos i prohibicions.

Ramon Usall

L'Experiència

Colònia Vidal: Viure a la feina

Una parella de treballadors de la colònia tèxtil ens guia pels seus espais més emblemàtics i ens explica la història d’un complex situat al costat del municipi del Puig-reig, al Berguedà, a la riba del riu Llobregat, un exemple paradigmàtic de la revolució industrial a Catalunya.

Caterina Úbeda (text) / Enrique Marco (fotografia)

Llibres

Eduard Márquez: "Ens hem oblidat d'explicar la lluita quotidiana de la Transició"

Notes informatives de la policia, decrets, enquestes, cartes, discursos, octavetes... i, sobretot, testimonis. Després de vuit anys de recerca en diversos arxius i desenes d’entrevistes, Eduard Márquez ha publicat 1969 (L’Altra Editorial / Navona), una obra coral que mostra totes les veus d’un any que va marcar l’inici del final de la dictadura franquista.

Maria Coll (text) / Enrique Marco (fotografia)

EL CONTE HISTÒRIC

La Revolta Ordenada

Un conte escrit per Ricard Sunyol. Aquest masnoví es va donar a conèixer el 2021 amb Declaració d’intencions, el seu primer llibre, un recull de relats plens d’un humor absurdíssim que es va emportar el 24è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.

Ricard Sunyol (text) / Pep Boatella (il·lustració)