Ja és al quiosc la nova ‘Guia de vacances' de SÀPIENS i DESCOBRIR, amb 200 propostes d'activitats per gaudir del patrimoni arreu dels Països Catalans i Europa. La guia inclou festivals, jornades, festes, fires o visites a indrets estretament vinculats amb la història, per descobrir en solitari o amb tota la família. Volem que la guia sigui una eina útil, a les darreres pàgines podeu trobar informació de servei per organitzar les vostres escapades: sabreu on dormir, on menjar, com arribar-hi, com moure-us per la zona i propostes per gaudir encara més de la zona que visiteu. Tot plegat, per 2,95 €, a la venda als quioscos. Més informació aquí
1- Visita a les portes de Serrans i Quart (València)
Quants professors us van haver de cridar l'atenció, a classe, per viure en un estat de distracció permanent? "Pérez! Que està a la lluna de València! Vol fer el favor d'escoltar el que estic explicant?" Si vau viure situacions com aquesta, potser us agradarà saber que hi ha qui explica que aquesta expressió, estar a la lluna de València, té l'origen a les portes de la muralla medieval que envoltaven la ciutat vella. De les dotze portes que es van erigir entre els segles XIV i XV, només dues han arribat fins als nostres dies: al nord, la porta dels Serrans (a la fotografia), i a l'oest, la de Quart. Segurament, a la nit les portes tancaven, i qui no arribava a temps havia de passar la nit sota la lluna de València. Al ras, vaja. De bon matí, les portes es tornaven a obrir i qui havia dormit a la intempèrie podia entrar a la ciutat i intentar, la vegada següent, no despistar-se i tornar prou d'hora a la ciutat per poder arribar a temps a casa.
2- Visita al Fadrí (Castelló de la Plana)
No només els humans podem trobar-nos en situació de solteria. Que ho preguntin, si no, al campanar de l'església de Santa Maria la Major, a Castelló de la Plana. Separat del temple, popularment es coneix amb el nom del Fadrí, una denominació que de ben segur no es podrà treure mai de sobre. Situat a la plaça Major de la ciutat, es va començar a construir l'any 1440, seguint l'estil gòtic català. Té quatre sales: la del rellotge, la presó de clergues, la casa del campaner i la sala de campanes. Després de llargues disputes amb l'església, el campanar va passar a ser de titularitat municipal, fet que encara el converteix en un edifici més singular.
3- Ruta dels Murals de Sant Isidre (Oriola)
L'escriptor Miguel Hernández, nascut a Oriola l'any 1910, és un dels poetes en castellà més representatius del primer terç del segle XX. Després de lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, va morir malalt i sense tractament, el 1942, en una presó d'Alacant. Només tenia 31 anys. Trenta-quatre anys després de la seva desaparició, diversos artistes es van reunir al seu poble per reivindicar-ne la figura. I de quina manera van decidir honorar la memòria del poeta? Doncs pintant les parets del barri de Sant Isidre per convertir els seus carrers en un veritable museu a l'aire lliure.
4- Recorregut de jaciments amb el tramvia (Alacant)
Un dels jaciments arqueològics més importants del País Valencià es troba a la ciutat d'Alacant. Es tracta de Lucentum, una ciutat iberoromana que es va fundar al segle IV aC. Tot i això, les restes que se'n conserven són d'una ciutat romana posterior. Situat a tres quilòmetres del centre de la ciutat, es troba en un lloc privilegiat per als amants de les bones vistes: des del poblat, l'antiga albufera es veu de meravella. Aquest conjunt arqueològic impressionant, que conserva tota la superfície urbana (d'uns 25.000 metres quadrats), viu protegit per una muralla d'uns 600 metres de perímetre.
5- Visita a l'illa de Tabarca (Alacant)
Situada davant d'Alacant, a vint-i-dos quilòmetres, Tabarca és l'única illa habitada del País Valencià. L'any 2004, s'hi va inaugurar un museu que analitza els valors patrimonials i mediambientals de l'illa. Es troba a l'antic edifici de l'Almadrava, el nom que rep una tècnica per capturar tonyina que ja ve d'època preromana, i que havia fet les funcions de magatzem per a la pesca d'aquest peix. De fet, la gent de l'illa havia viscut d'aquesta pràctica pesquera fins que la sobreexplotació i els canvis dels costums migratoris de les tonyines van obligar els seus habitants a buscar-se noves maneres d'arribar a final de mes. Agafant Tabarca com a paradigma, al museu teniu l'oportunitat d'observar quin tipus de relacions estableixen les poblacions de costa amb l'entorn natural.
