1- Visita al Museu Modernista Can Prunera (Sóller, Mallorca)
La culpa de l'existència de l'espectacular casal d'estil modernista de Sóller el té una plaga. Ens trobem en ple 1865 i una maleïda plaga fa malbé els tarongers i els llimoners de gran part de la vall de Sóller. Les famílies a qui els va el sou no en veuen altra que emigrar. I, en aquest grup de gent amb maletes, hi ha el matrimoni format per Joan Magraner i Margalida Vicens, coneguts al municipi amb el malnom dels Pruneres, per la seva dedicació al mercadeig de fruita. Molts sollerics van travessar la bassa gran per instal·lar-se a països com Puerto Rico o Veneçuela. D'altres no van recórrer tants quilòmetres i es van quedar per França, Alemanya o Bèlgica. Els Pruneres van triar el municipi francès de Belfort, on van tirar bé les cartes i es van enriquir fent créixer a bon ritme un negoci d'importació, exportació i distribució de verdures, fruita i licors.

2- Visita al far de la Mola (El Pilar de la Mola, Formentera)
Aquest que veieu a la fotografia és el far de la Mola, a Formentera. Per a Jules Verne, però, va ser el protagonista de la novel·la "Le phare du bout du monde" ("El far de la fi del món"), la primera que es va publicar pòstumament. Ens ho recorda un monòlit amb una placa amb paraules d'agraïment de l'illa cap a l'escriptor. Considerada una de les millors novel·les de Verne, "Le phare du bout du monde" explica una història de pirateria en una illa deshabitada de la Patagònia argentina on l'únic que hi ha és un far. Escrita en dos mesos, el 1901, és una novel·la fosca i plena de violència, segurament com un reflex de la desil·lusió que va impregnar la vida de l'autor els darrers anys de vida. No es va publicar fins al 1905, poc temps després de la seva mort, en una edició amb correccions del seu fill Michel. Per sort, l'any 1999 es va rescatar el text original.

3- Visita al sepulcre megalític de Ca na Costa (entre La Savina i Es Pujols, Formentera)
Molt abans que els turistes decidissin impregnar els carrers de Formentera d'olor de crema solar, a l'illa ja hi havia vida. De fet, a les seves terres hi ha el megàlit més antic de les Illes Balears. Es tracta del sepulcre de Ca na Costa, que es creu que és del voltant de l'any 2000 aC. Com podeu observar a la fotografia, consta d'una cambra central circular delimitada per grans lloses verticals que, a la vegada, estan envoltades per tres cercles concèntrics d'empedrats i vint-i-dos radials. Per accedir a la part central de la construcció hi ha un corredor que facilita el pas.

4- Visita als banys àrabs (Palma, Mallorca)
Ens trobem davant d'una de les poques restes arqueològiques de l'època de dominació musulmana a la ciutat de Palma. Ens referim als Banys Àrabs, situats a prop del Museu de Mallorca. Construïts al voltant dels segles X i XII, es van fer seguint una tècnica que avui anomenaríem "biofriendly" o ANELR ('aquí no es llença res'), ja que es van aixecar amb l'ajuda de materials que formaven part de construccions més antigues.

5- Visita al Fort Marlborough (Maó, Menorca)
Pronunciar un nom estranger pot ser molt complicat i, si és Marlborough, la cosa encara és més difícil. Per això, els francesos, que se la saben molt llarga, en una cançó infantil van decidir batejar el duc que tants maldecaps els havia portat com a Mambrú. A partir d'aquí, la decisió d'intentar pronunciar com cal el nom del fort que hi ha a Maó és només vostra. Construït i mig excavat a la roca entre els anys 1710 i 1726, s'anomena així per John Churchill, duc de Marlborough, que va ser el general més destacat de l'època.