Història contemporània

Els sous baixos i les dures condicions de la postguerra van tensar fins al límit els ànims de les treballadores de la Fàbrica Nova. El que va començar com una protesta per un jornal no pagat aviat es va estendre per altres fàbriques i tallers de la ciutat. Vuitanta anys després, revivim la primera gran mobilització obrera que va desafiar el règim

Des d’un despatx de l’edifici del Govern Militar de Barcelona, un dels punts neuràlgics de la repressió franquista a Catalunya al final de la guerra, Jaume Font va salvar diverses persones que podrien haver estat condemnades a mort. De manera discreta, silenciosa i perillosa, barrejava expedients, modificava noms i buscava testimonis de descàrrega

Quan una població remota d’Alaska va patir una epidèmia de diftèria, es va organitzar una expedició de més de mil quilòmetres per salvar-ne els habitants. Vint conductors de trineus i uns cent cinquanta gossos van participar en un viatge que va haver de superar tempestes de neu i vents huracanats

El 7 d’octubre del 1926, ara fa cent anys, va néixer, per decret de Primo de Rivera i Alfons XIII, la Festa del Llibre. La iniciativa només va funcionar a Catalunya, on va arrelar immediatament i amb un entusiasme popular extraordinari, i va acabar subvertint les intencions del règim. Repassem aquest fet a través dels mitjans de comunicació de l’època

El 1943, a Bengala, prop de tres milions de persones van morir de gana sota el domini colonial britànic. En plena Segona Guerra Mundial, Londres va requisar transports i reserves d’arròs per dificultar l’avanç japonès i abastir les tropes aliades. La censura va contribuir a ocultar la magnitud de la tragèdia

Francesc Cambó ha estat un dels polítics catalans més importants del segle XX. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts, ministre dues vegades i líder de la Lliga Regionalista. Però, malgrat aquest currículum, quan se celebren cent cinquanta anys del seu naixement, ningú no reivindica la seva figura. Què explica aquest oblit?

De camí de cabres a gran aparador de luxe. El passeig de Gràcia ha estat, al llarg de gairebé dos segles, un reflex privilegiat de les transformacions socials, econòmiques i urbanes del país. A través dels seus edificis i establiments més emblemàtics, resseguim la història d’un dels eixos més cèlebres d'Europa

Com es va viure la Guerra Civil a primera línia i a la rereguarda? Reconstruïm un dels episodis més dramàtics de la nostra història a través de les veus dels seus protagonistes. Cartes, memòries i diaris personals de soldats, metges, religiosos, corresponsals, espies, bombers i exiliats ens permeten acostar-nos a l’experiència humana del conflicte

Gràcies als diaris personals que escrivien els soldats, alguns dels quals encara inèdits, avui és possible acostar-nos als aspectes més rellevants de la quotidianitat dels combatents a les trinxeres, una experiència marcada per la mort, la gana, l’avorriment i la companyonia

La Guerra Civil va obligar a repensar el sistema sanitari sencer. Calien més professionals, més serveis d’urgències, més quiròfans, àgils i eficients. Calia accelerar i multiplicar l’oferta de formació i calien nous mètodes per atendre les necessitats específiques del temps de guerra. Van ser temps d’angoixa i mort, però també de solidaritat

En plena Guerra Civil, entre el juliol del 1937 i el març del 1938, una seixantena de bombers catalans van deixar-ho tot per anar a donar un cop de mà als seus companys de Madrid. Rescatem la memòria d’una expedició que havia passat desapercebuda durant noranta anys

Durant els primers mesos de la guerra, milers de religiosos van haver d’ocultar-se, fugir o viure de manera clandestina per evitar la repressió anticlerical desfermada a la rereguarda republicana. A través dels seus testimonis, reconstruïm la por, la violència i les contradiccions d’uns homes i dones atrapats entre la revolució, la fe i la guerra

Entre el 1936 i el 1939, un miler de periodistes internacionals van arribar a l'Estat per informar del conflicte. La majoria van situar-se a Barcelona quan el govern de la República s'hi va traslladar. Tots els que hi eren van ser testimoni dels bombardejos, de la gana, dels refugiats que arribaven a milers... Alguns van seguir-los fins a la frontera

Durant la Guerra Civil, d’espies, infiltrats i informadors n’hi va haver a tots dos bàndols. A Barcelona, calia mirar a banda i banda abans de tenir qualsevol conversa. La informació sempre ha estat una arma de guerra i, en aquest punt, el conflicte espanyol no va ser cap excepció

Sirenes, refugis, gana i jocs entre les runes. La Guerra Civil va arrabassar la infantesa a tota una generació de nens catalans, obligats a conviure amb la por i la mort des de ben petits. Noranta anys després, els records encara perduren

Entre el gener i el febrer del 1939, prop de 470.000 persones van creuar la frontera. Darrere seu, deixaven una Catalunya derrotada en mans del feixisme. Després de patir les inclemències de l’exili, la guerra i els camps de concentració, alguns van poder tornar a casa. D’altres, però, no van veure mai més el seu país

Més de 35.000 voluntaris de tot el món van arribar a l’estat espanyol per defensar la República. Eren obrers, estudiants, intel·lectuals i exiliats polítics units per una mateixa convicció: que la guerra espanyola també era la seva. Reconstruïm l’experiència humana d’un dels grans moviments internacionals de solidaritat del segle XX

El periodista Josep Manyé va exiliar-se al Regne Unit al final de la Guerra Civil. Des de Londres va liderar el programa ‘Catalan Programme’, de la British Broadcasting Corporation, un dels referents radiofònics en català del primer franquisme. En un moment de censura i repressió, els catalans s’emocionaven només en sentir la seva veu

El 18 de juny del 2006, la població catalana va aprovar el nou Estatut en referèndum, amb un 73,9% de vots afirmatius. El text definia Catalunya com a nació i reconeixia els símbols principals del país, però, quatre anys després, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals catorze articles i en va modificar la interpretació de vint-i-set

El 1914, Antoni Gaudí va impulsar visites a la Sagrada Família adreçades als infants de les institucions benèfiques de la ciutat. Buscaven generar vincles amb aquells que un dia serien els continuadors d’aquesta construcció tan emblemàtica. La documentació d’aquestes visites, fins ara inèdita, es conserva al fons arxivístic del secretari de Gaudí

Avui seria un personatge viral. Els seus reptes es retransmetrien en directe, el seguirien milers de persones i obtindria milions de 'likes'. Exagerat o no, inventat o no, creïble o no, el que explicava Domènec Badia era sempre sorprenent, impressionant i intrigant. Realment va viure la vida que narra a les seves cròniques?

Amb el beneplàcit i la protecció dels cossos policials i de l’aparell de l’Estat, entre els anys 1975 i 1982, seixanta-tres persones van ser víctimes mortals d’atacs perpetrats per bandes o organitzacions d’ideologia d’ultradreta. Organitzacions com el Batallón Vasco Español, els Guerrilleros de Cristo Rey i Fuerza Nueva

Resseguim les desconegudes aventures i desventures del pirata català Pere Gibert, des de l’assalt a la nau estatunidenca Mexican, en aigües del Carib, i la fugida cap a Àfrica per proveir-se d’esclaus, fins al patíbul de Boston, després d’un judici exemplar i una execució que va tancar una era

Carles Busquet va lluitar durant tota la vida per aconseguir la proclamació de la Tercera República Espanyola. Aquell propòsit el va portar a combatre en tres exèrcits: el republicà, durant la Guerra Civil, i el francès i l’anglès, en el marc de la Segona Guerra Mundial

La popularització del consum de sucre al llarg del segle XVIII va provocar una epidèmia de càries entre les classes benestants de tot Europa. Els dentistes treien un bon negoci dels queixals picats i els incisius podrits, així com també confeccionant dentadures a partir de dents de persones mortes

A principis del segle XX, Citroën va convertir l’aventura en una poderosa eina de màrqueting. Amb expedicions temeràries a través d'Àfrica i Àsia, els seus vehicles van desafiar deserts, selves, muntanyes i conflictes polítics. Aquelles travesses, concebudes per vendre cotxes, van acabar generant un relat èpic

Volia fer carrera a l’Armada naval, però la va acabar fent a l’exèrcit de terra, especialment al Marroc, on va anar amb l’objectiu d’ascendir. A Àfrica, Franco va aconseguir els ascensos que volia i es va forjar una bona imatge pública, la d’un heroi militar que va comandar la Legió, protagonitzant la guerra colonial més bruta

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange