Els nens de Wad-Ras

ACTUALITAT

Glòria i misèries del Corredor Mediterrani

Aquest projecte de via de comunicació que travessa Espanya de sud a nord, des d’Algesires fins a la Jonquera, ha estat motiu de debat polític les dues darreres dècades, però el seu origen es remunta a l’època dels ibers.

Arnau Cònsul (text) / Jordi Torrent (assessorament)

ENTREVISTA

Jordi Pérez i Bel: “Hi ha qui creu que no cal aprendre història perquè tot està a Internet”

Aquest curs 2021-2022 s’incorporen les novetats acadèmiques de la LOMLOE, la vuitena reforma educativa de la democràcia. La nova llei avança en qüestions d’equitat, potencia l’escola pública i reconeix la vulnerabilitat social, però, aborda de cara les dificultats que afronten els mestres dins les aules? Aquest professor d’Història de Batxillerat ens explica els reptes amb què es troben els educadors cada dia.

Sònia Casas (text) / Enrique Marco (fotografia)

ACTUALITAT

Àfrica: del colonialisme blanc al neocolonialisme groc

Quines similituds i diferències presenta l’actual incursió xinesa a Àfrica respecte a la que van fer les potències europees? A partir d’aquesta premissa, desgranem el passat i el present d’un continent sobre el qual encara planen discursos històrics esbiaixats que alimenten determinats tòpics.

Alfred Bosch

REPORTATGES

Els nens de Wad-Ras

El 1970, un grup de joves educadors va fer-se càrrec del reformatori que hi havia a l’actual presó de Wad-Ras, un centre tètric en el qual els nens tutelats en règim de protecció convivien amb menors delinqüents. El canvi que hi van impulsar va transformar la vida d’aquells nois, que per primera vegada van ser tractats pels seus cuidadors amb afecte i dignitat. Però els seus mètodes progressistes aviat van topar amb la mentalitat d’unes institucions retrògrades i carregades de prejudicis que van convertir els infants en les grans víctimes del franquisme.

Sònia Casas Codinach

REPORTATGES

Corea: el país dels dòlmens

Ni França ni la Gran Bretanya. El país amb més construccions megalítiques del món és Corea. Són més recents que les europees i tenen una morfologia diferent, però, amb 30.000 exemplars, aquest estat asiàtic guanya qualsevol altre indret en nombre de dòlmens. Ara bé, què se sap del seu origen?

Raimon Portell (text) / Anna Busquets (assessorament)

REPORTATGES

La Comuna de París

Només va sobreviure setanta-dos dies, però va tenir un impacte mundial. El “primer intent de govern proletari del món”, segons Lenin, va promoure, en ple segle XIX, l’escola laica i gratuïta per a nenes i nens, va frenar els desnonaments, va establir pròrrogues per al pagament dels lloguers i va controlar els preus dels aliments bàsics, mesures en temps d’emergència que als governs actuals encara els costa d’implementar. Potser per això, a França, aquell govern sense lideratges i represaliat a matadegolla que va ser la Comuna de París continua sent motiu de debats apassionats en el seu cent cinquantè aniversari.

Joan Esculies

REPORTATGES

Pere II d’Urgell: l’home més ric de la Catalunya medieval

Luxe, joies, joglars i un jardí digne de les mil i una nits. Entre el 1348 i el 1408, al capdamunt de Balaguer es va erigir un palau tan fastuós que va esdevenir una icona de la riquesa i el poder de la casa d’Urgell en el moment àlgid de la seva esplendor.

Albert Velasco

REPORTATGES

Cent anys descobrint Olèrdola

El 1921, l’Institut d’Estudis Catalans iniciava les primeres excavacions al jaciment arqueològic d’Olèrdola tot seguint les petjades iberes i romanes que presentava l’indret. Enguany, el MAC-Olèrdola celebra el centenari d’aquella investigació, que va ser el punt de partida d’una de les recerques més importants del país.

Elisabet Font (text) / Núria Molist (assessorament)

L’EXPERIÈNCIA

El ‘Rotllo de Montgat’: una subhasta aturada en el temps

Cada dia, a la una en punt, a la llotja de Montgat es realitza una activitat ben singular. La seva subhasta de peix cantada, l’única que queda a Catalunya, es pot considerar un patrimoni cultural en perill d’extinció.

Carla Galisteo (text) / Enrique Marco (fotografia)

El conte històric

Que mengin brioix!

La traductora i escriptora, Núria Busquet, és l'autora d'aquest conte. Ha publicat el llibre de poemes Arca mínima (2016) i les novel·les Partícules (2017) i Zona Zero (2019).

Núria Busquet (text) / Pep Boatella (il·lustració)