1. El gran repoblador. Ha passat a la història com un dels pares de la nació catalana, tot i que aquesta dada és un pèl exagerada. Guifré el Pelós, comte de Barcelona, Cerdanya, Girona i Urgell, va dur a terme una intensa tasca de conquesta i repoblació a la part nord del territori que avui és Catalunya. I això fins a la seva mort en combat, l'any 897, quan el comte defensava la nova frontera atacada per les forces musulmanes de Lleida.

2. Les quatre barres. Segles després d'aquest fet, es van empescar que, amb la sang que li brollava de la ferida, el rei franc Lluís el Pietós va pintar quatre barres vermelles sobre l'escut daurat del comte. Però llegendes a banda, allò realment important és que, amb la mort de Guifré, per primera vegada els seus hereus no van esperar a la voluntat del rei franc per dividir els seus territoris.

3. El Casal de Barcelona. Així, Guifré va ser l'últim comte nomenat per la monarquia franca i, també, el primer representant del Casal de Barcelona, que governaria Catalunya i els territoris de la Corona d'Aragó durant cinc segles. Guifré, doncs, va obrir la porta a la possibilitat que un descendent seu, Borrell II, desvinculés els comtats dels reis francs. En aquell moment, ara sí, començava a caminar una nació anomenada Catalunya.