Reportatges

Sàpiens 50

La convulsa infància de Jaume I

Engendrat gairebé per casualitat, amb tres anys fou lliurat a l'enemic i amb només cinc quedà orfe de mare i pare. El petit rei fou educat pel sever Orde del Temple i, ja de ben jove, va haver d’aprendre com fer-se respectar per la noblesa. Un traumàtic inici vital que el marcaria per sempre
Sàpiens 50

La renúncia al somni d’Occitània de Jaume I

La política de Jaume I d'evitar guerrejar amb la corona francesa i de no participar en conflictes entre cristians va suposar l’abdicació dels drets històrics sobre els comtats occitans. El Conqueridor fixaria el seu objectiu expansionista en Mallorca
Sàpiens 50

El setge de Palma

Recreem en una imatge interactiva l'atac que va precedir a l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229
Sàpiens 50

La conquesta de València de Jaume I

Una enginyosa estratègia bèl·lica, una cavalleria feudal ben equipada, la desorganització dels musulmans i la superioritat naval catalana van permetre que el setembre de 1238 les tropes de Jaume I entressin triomfalment a la ciutat de València, sis anys després de l'inici de la campanya
Sàpiens 50

La conquesta de l'Everest

El 1924, els alpinistes anglesos George Mallory i Andrew Irvine van intentar escalar l'Everest desafiant les lleis de la naturalesa i amb un equip ben precari. Mai no s'ha pogut certificar si van morir abans o després de coronar-lo. Tot i l'enigma, és innegable que en l'esperit d'aquells aventurers s'entreveia les ànsies de glòria de la corona britànica
Sàpiens 50

Madame de Brinivilliers, una enverinadora a la cort de Lluís XIV

Durant el segle XVII, el palau de Versalles va omplir-se de personatges sinistres que trobaren en l'emmetzinament una manera còmoda i dràstica de solucionar els problemes amb els cònjuges i rivals. Un cas paradigmàtic va ser la marquesa de Brinvilliers, que, tot transitant per aquests ambients cortesans, va acabar assassinant a part de la seva família
Sàpiens 50

Així s’escalfaven els primers humans

Un grup d''Homo heidelbergensis' s'ha establert en una cova de la Valldigna per passar-hi una temporada. És una plàcida nit d’estiu. De sobte, de la foscor apareix una misteriosa llum intermitent i ataronjada. Després de menjar, tot el grup jeu al seu voltant. És la primera comunitat del sud d'Europa que ha fet del foc el seu gran aliat
Sàpiens 49

Cas Di Stéfano: cop d'Estat al futbol

El 1953, el frustrat fitxatge del crack argentí per part del Barça i a favor del Reial Madrid va canviar el futur d'ambdós clubs. Reconstruïm les negociacions, pas a pas, d'una polèmica eterna a l'Espanya de Franco
Sàpiens 49

Innocenci III, el papa de ferro

Astut i obstinat, va saber treure partit d’una Europa dels segles XII i XIII, dirigida per monarques als qui va sotmetre com autèntics vassalls. Atorgà i refusà corones amb la mateixa facilitat amb què incità la destrucció càtara o legislà el dret canònic. Va ser, en definitiva, el gran emperador de la cristiandat
Sàpiens 49

Els oblidats de Clipperton

A les acaballes del segle XIX, Mèxic, els Estats Units i França es disputaven l'illot de Clipperton. Per assegurar-se la sobirania, Mèxic hi destinà un petit contingent d'homes als quals calia enviar subministraments, ja que a l'illa no hi havia res amb què alimentar-se. Però amb la revolució mexicana, els habitants de l'atol van quedar abandonats
Sàpiens 49

Lleida, la nova província d’Aragó: l'intent franquista de trencar Catalunya

Durant els anys seixanta, l'Espanya del 'desarrollismo' va desenvolupar la idea de reorganitzar l'Estat tot separant la província de Lleida de la resta de Catalunya i unint-la a l'Aragó. Aquesta iniciativa representava una subtil manera d'ofegar les reivindicacions nacionalistes mitjançant l'esquarterament del territori
Sàpiens 49

El mur d'Adrià

L'emperador Adrià va fer construir al segle II dC un mur de més de cent quilòmetres de llarg i quatre metres d'alt al nord de Britània. Després de ràtzies continuades, Roma decidia aïllar els 'bàrbars' de la Caledònia. Governs i imperis han seguit a partir de llavors l'exemple del que coneixem com el 'mur d'Adrià'
Sàpiens 48

Els enigmes de Nefertiti

Qui va ser en realitat? D'on va venir? Com va viure? Quin final va tenir? Desgranem els principals misteris d'un dels símbols més captivadors de l'antic Egipte
Sàpiens 48

Les gires de Mestelrich, el mag de l'equilibrisme

Als anys cinquanta, un mallorquí va sorprendre tothom en aconseguir pedalar per un cable penjat a més de vint metres d’alçada. El jove, que havia començat la carrera d’acrobàcia repartint ensaïmades per Palma, va acabar exportant el seu ciclisme de fantasia per mig món. 'Sàpiens' reviu les temeràries actuacions de Miquel Estelrich
Sàpiens 48

Franco contra els jueus

A través del testimoni de Moshé Yanai, un català nascut en el si d'una família jueva obligada a fugir del país a causa de la repressió franquista, 'Sàpiens' recupera aquest vessant poc conegut del règim i dels efectes que va provocar en les vides dels hebreus apàtrides que en aquella època vivien arreu de l'Estat espanyol
Sàpiens 48

Friedrich Wilhelm Voigt: el lladre uniformat de Köpenick

Es va vestir de militar. Va entrar a l'Ajuntament d’una petita població alemanya i, sense que ningú no ho impedís, va fer arrestar l'alcalde per irregularitats comptables i va requisar els més de quatre mil marcs que hi havia a la caixa del consistori. Així fou com un pispa de baixa estofa es convertí en tota una celebritat durant el Segon Reich
Sàpiens 48

La vida quotidiana a la Barcelona medieval

Al llarg del segle XIII, Barcelona protagonitza una eclosió urbanística i comercial que aviat la convertirà en el cap i casal d'una potència mediterrània. Dins les seves muralles conviuen prop de trenta mil persones i tres comunitats diferents: la cristiana, la jueva i la musulmana
Sàpiens 48

Rocaguinarda, enemic públic número u

A partir del 1602, i durant deu anys, Perot Rocaguinarda va portar de corcoll les autoritats del Principat de Catalunya, incapaces de capturar-lo. En un temps en què el país estava dividit en dos bàndols, els nyerros i els cadells, aquest bandoler es va fer popular per la seva gosadia i crueltat
Sàpiens 47

Catalans a la Primera Guerra Mundial

A banda dels soldats nord-catalans que formaven part de les lleves de l'exèrcit francès, en la Primera Guerra Mundial oficialment van lluitar un miler de voluntaris catalans del sud, tot i que és molt probable que n'hi hagués més. 'Sàpiens' explica la peripècia d’aquests homes
Sàpiens 47

Els inicis del turisme a Sitges

A les acaballes del segle XIX, la vila blanca del Garraf va començar a omplir-se d’estiuejants. Els sitgetans continuaven treballant majoritàriament a l’horta o mar endins, però la conversió d’aquest poble mariner en la pionera destinació turística del país ja havia fet les primeres passes de la mà de l’elit artística i la burgesia de Barcelona
Sàpiens 47

El sumo, la lluita ancestral del Japó

Des dels seus orígens com a cerimònia ritual d'una societat agrícola i feudal fins a la seva transformació en espectacle de masses d'una societat eminentment industrial i urbana, el sumo ha evolucionat en paral·lel amb el poble nipó
Sàpiens 47

Les Venus del Paloelític Superior

Entre el 27000 i el 20000 aC, els artistes del paleolític de tot Europa es posaren d’acord a tallar unes estatuetes que representaven dones obeses o embarassades. 'Sàpiens' explica el significat d’aquests fetitxes
Sàpiens 47

La venjança dels Mèdici

Un complot polític va estar a punt de capgirar la història de Florència. El 26 d’abril del 1478, amb el suport a l’ombra del papa Sixt IV i el rei de Nàpols, membres de la família Pazzi van intentar assassinar els germans Mèdici, que ostentaven un poder gairebé absolut a la República toscana
Sàpiens 46

La caiguda de l'imperi Romà

Magnificada pel cinema i la literatura. Recreada per tots els moments de la història de l'art. Previsible des de feia segles, potser inevitable. Tot i haver estat una de les desfetes més explicades per la història, encara avui conté les seves contradiccions. Parlem, és clar, de la caiguda de l'imperi Romà
Sàpiens 46

11 de setembre de 1901: una Diada entre reixes

La detenció d'una trentena de joves davant el monument a Rafael Casanova la nit de l'11 de setembre del 1901 va despertar la indignació de la societat civil, que per primera vegada es va mobilitzar massivament en nom del catalanisme
Sàpiens 46

Joana la Boja, la reina sense tron

Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, va passar a la història pels seus desequilibris emocionals i la seva passió en una època de rigidesa i autoritarisme monàrquic. Reclosa primer pel marit, després pel pare i pel fill, els 47 anys que va passar en captiveri il·lustren la vida d’una dona que va renunciar al tron per recloure’s en si mateixa
Sàpiens 46

Ku Klux Klan, l'imperi invisible

Dels fantasmes que sempre deixen les guerres, els de la Secessió nord-americana són els únics que es van manifestar en cos i ànima. Derrotats, alguns combatents sudistes van crear una societat criminal secreta per combatre el reconeixement dels drets de la raça negra. Tot i aquest anacronisme ideològic, el Ku Klux Klan es manté actiu en ple segle XXI
Sàpiens 46

Crim i càstig a la senyoria de Poblet

Als inicis del barroc, enmig d’una Catalunya immersa en la pobresa i el bandolerisme, els monjos del monestir de Poblet vetllaven per la justícia dins els límits de la seva senyoria. Prenent com a exemple el cas de Joan Marcelli, un pagès d’origen gascó que va ser jutjat per bandidatge, 'Sàpiens' mostra com s’exercia la justícia eclesiàstica
Sàpiens 46

Paul Poiret, el primer dissenyador de la història

Va alliberar les dones de la cotilla i va estilitzar la figura femenina a cop de tisora. Avançat al seu temps, les idees capdavanteres del dissenyador parisenc van definir la nostra manera d’entendre la moda i la bellesa
Sàpiens 45

Va ser assassinat Pau Claris?

Segons la versió oficial, el president de la Generalitat va morir el febrer del 1641 a causa d’un excés de treball. Però els símptomes que presentava apunten a la ingesta d’un verí que la medicina de l’època no podia detectar
Sàpiens 45

La cursa d'Amundsen i Scott per conquerir el pol sud

L’exploració del continent de les neus perpètues és una de les gestes més èpiques de la història de la Humanitat. El destí va voler que fos el noruec Amundsen el primer a trepitjar els anhelats 90º de latitud sud. Però la glòria eterna estava reservada pel britànic Scott. El tràgic final de l’expedició va convertir la seva figura en un mite
Sàpiens 45

La medicina a l'antiga Roma

Amb l’arribada del coneixement grec, la medicina romana va substituir la superstició dels remeiers per la ciència dels metges d'Atenes. Així, de tenir una divinitat per a cada malaltia, Roma va passar a desenvolupar un complet sistema sanitari amb hospitals i especialistes: cirurgians, oculistes, llevadores...
Sàpiens 45

Per què es va ensorrar el mur de Berlín?

Acabada la Segona Guerra Mundial, el bàndol dels vencedors va quedar dividit en dos blocs: el comunista i el capitalista. L'Alemanya ocupada va quedar partida en dos estats, un dels quals, la República Democràtica Alemanya, es va dissoldre el 1989
Sàpiens 45

La tragèdia dels jueus mallorquins

L’antisemitisme va ser una constant de la nostra societat medieval. A la Mallorca del segle XV, la introducció de la Inquisició va empitjorar les dures condicions de vida dels jueus de l’illa i va convertir l’endogàmia en un acte de supervivència
Sàpiens 45

Mata-Hari, l'espia ingènua

Va confondre l’espionatge amb un joc de seducció i la inconsciència la va convertir en una imprudent espia al servei dels dos bàndols de la Primera Guerra Mundial. Traïda per l'home que estimava, la seva execució la va erigir en un mite del romanticisme
Sàpiens 44

La croada dels nens

En plena època de guerres contra els heretges, el 1212, milers de nens del centre d'Europa es van contagiar de l'intens esperit religiós que regia la societat feudal. Diverses columnes van sortir de França i Alemanya cap a Jerusalem. Però el somni va tenir un final tràgic, ja que molts moriren o caigueren en les xarxes de traficants d'esclaus
Sàpiens 44

1918: la grip assola Barcelona

Durant la Primera Guerra Mundial, la grip va convertir Barelona en una ciutat fantasma on la mort s'enduia sense explicació els ciutadans més joves i forts. Els hospitals col·lapsaven, els cadàvers es podrien a les cases i el virus dominava la situació
Sàpiens 44

Lili'uokalani, l'última reina de Hawaii

Situades en el camí de les rutes comercials, les illes Hawaii havien aconseguit mantenir-se al marge de les potències colonitzadores. Però el 1892, un cop d’estat va canviar el rumb de l’arxipèlag, que passà a formar part de l’òrbita nord-americana. Lili’uokalani, l’última reina hawaiana, va intentar recuperar-ne la sobirania sense èxit
Sàpiens 44

La tràgica sort de Walter Benjamin

La biografia del filòsof alemany Walter Benjamin va estar marcada per la mala sort. Jueu, intel·lectual i comunista, la persecució nazi el va portar a Portbou, on les autoritats franquistes li van impedir seguir cap a Lisboa. Assassinat o suïcidi, el seu cos fou trobat a la cambra d’un hotel d'aquest poblet empordanès
Sàpiens 44

Les piràmides dels faraons negres

Fa tres mil·lennis, el poble kushita va bastir un imperi tan poderós que els seus faraons negres fins i tot van arribar a governar l’Egipte clàssic. Dues expedicions catalanes a la necròpolis de Djebel Barkal ens han permès conèixer més dades sobre aquesta cultura gairebé desconeguda
Sàpiens 42

Sis dones que van canviar la història

Res no hauria estat igual sense el llegat de Cleòpatra, Maria de Natzaret, Isabel I la Catòlica, Elisabet I d’Anglaterra, Marie Curie i Rose Parks. Les decisions i els fets de cada una d’elles, en la seva època i en el seu escenari corresponent, van canviar el curs de la història. Repassem les vides i els testimonis d'aquestes dones excepcionals
Sàpiens 43

Els germans Padrós: els fundadors catalans del Reial Madrid

El 18 d'abril de 1902, Carles i Joan Padrós i Rubió enllestien la redacció dels estatuts del 'Madrid Foot Ball Club'. Aquests germans catalans establerts a Madrid van ser els fundadors i primers presidents del Reial Madrid, si bé l'entitat blanca sembla que faci mans i mànigues per amagar-ho
Sàpiens 43

La primera vaga de la història

La situació dels artesans de Dayr al-Madina s'ha fet insuportable i s'han declarat en vaga. Les pagues no arriben i les famílies comencen a patir l’escassetat. És el principi de la fi de la grandesa d'Egipte. La vaga de l'any 29 del regnat de Ramsès III (cap al 1158 aC) és la més ben descrita i documentada de l'antiguitat
Sàpiens 43

On ha d’anar l'art sacre de la Franja de Ponent?

Després de vuit segles de pertinença al bisbat de Lleida, cent onze parròquies, la majoria de la Franja, es van integrar a la nova diòcesi de Barbastre–Montsó el 1995. El conflicte entre les dues entitats eclesiàstiques continua avui per dirimir quin museu ha de custodiar l’art d’aquest territori. El procés, molt polititzat, s’ha de resoldre en breu
Sàpiens 43

La revolució del Seat 600, el primer cotxe de la classe mitjana

El Seat 600 va revolucionar l'Espanya de Franco: va ser un èxit per a la incipient indústria automobilística estatal i un referent generacional. Amb ell, milers de persones van descobrir què era sortir a la carretera i recórrer pobles i comarques
Sàpiens 43

Les guerres de l'Opi: l'imperi dels narcotraficants

A començaments del segle XIX, la determinació de l'emperador xinès de combatre el tràfic de l'opi al país va provocar la reacció militar de la Gran Bretanya en defensa dels seus comerciants, que dominaven el contraban de la droga
Sàpiens 43

Els atacs corsaris a l'Empordà del segle XVI

Entre els anys 1542 i 1544, les viles de Palamós, Roses i Cadaqués van ser víctimes de la violència dels corsaris otomans. Gràcies al favor d’un rei cristià, Francesc I de França, els corsaris turcs accedien directament al litoral català a través del port de Marsella. Les milícies locals ni tan sols tenien l’oportunitat d’enfrontar-se a l’enemic
Sàpiens 42

El primer vol fins a Mallorca

El 2 de juliol del 1916 el pilot Salvador Hedilla aterrava als camps ma- llorquins de Son Sunyer, dues hores i vuit minuts després d’haver-se enlairat al Prat del Llobregat. Era un moment històric, amb més de vint mil persones que esperaven l’arribada de l’avió a l’illa. El vol va ser, també, la primera gran demostració de la naixent aviació catalana
Sàpiens 42

Roque Peralta: el crim ocult de la Transició

El juliol del 1977, durant una protesta a Súria contra el ball de gala de la Festa Major, el tret de l’arma d’un guàrdia civil va causar la mort d'un jove veí de Manresa. Els fets no es van jutjar mai
Sàpiens 42

La llarga espera de l'emperador Tiberi

Malgrat que la seva mare, casada en segones núpcies amb l'emperador August, va utilitzar totes les armes al seu abast per a col·locar-lo al cap davant de la llista successòria, Tiberi no va veure el seu desig acomplert fins als 56 anys. August mai no es sentí orgullós del fill de Lívia i va buscar incessantment nous candidats. Tiberi era l’última opció
Sàpiens 42

1755: el sisme que va destruir Lisboa, pas a pas

El dia 1 de novembre de 1755, la capital portuguesa va patir un dels terratrèmols més devastadors de la història. Després del sisme, la ciutat, destruïda i afectada per diversos incendis, va sofrir els efectes d’un violent tsunami que va submergir les cases de diversos barris sota les aigües
Sàpiens 42

Castella en peu de guerra: 1520. La revolta dels 'comuneros'

Els primers anys de regnat del monarca Carles I (l’emperador Carles V), no van ser gens plàcids. L’aixecament dels 'comuneros' va posar contra les cordes el seu immens poder i el de les grans famílies aristocràtiques castellanes
Sàpiens 41

Lleida, la Gernika catalana

El dos de novembre del 1937, en menys de quatre minuts, el bàndol franquista va llançar més de 13.600 quilos de bombes sobre la ciutat de Lleida. Es calcula que hi van morir més de dues-centes persones per tal de desmoralitzar i atemorir la població de la zona republicana
Sàpiens 41

L'accidentada actuació del circ de Buffalo Bill a Barcelona

A la darreria de l’any 1889, el circ de Buffalo Bill va aturar-se durant un mes a Barcelona per tal de representar el seu famós espectacle sobre el salvatge Oest. La visita, però, va ser accidentada: hi van morir quatre indis de grip i el locutor de l’espectacle
Sàpiens 41

Miquel Àngel i la Capella Sixtina

Qui no s'ha sentit atret per la màgia de la Capella Sixtina alguna vegada? Tant si s'ha visitat com si no, la seva imponent volta i el mur de l'altar, obra del genial Miquel Àngel, contenen algunes de les icones més reproduïdes de la història de l'art. 'Sàpiens' us comenta les escenes més cèlebres de l'Antic Testament i el Judici Final
Sàpiens 41

Viatge als orígens del vidre

És difícil imaginar la nostra vida quotidiana sense el vidre. Ara bé, com i quan va sorgir aquest producte? Fa milers d’anys, a Orient ja es fabricaven objectes de vidre simples, però va ser a l’imperi Romà on aquesta indústria va agafar la més gran embranzida de tota l’antiguitat
Sàpiens 41

La gran evasió: un cop decisiu contra la dictadura d'Augusto Pinochet

El gener del 1990, 49 presos polítics, la majoria amb llargues condemnes pendents, es van escapar gràcies a un túnel de la Cárcel Pública de Santiago de Xile. Aquesta va ser, sens dubte, la fuga més sonada de la història d’aquest país sud-americà. I, per si fos poc, va representar un cop decisiu contra la dictadura agonitzant d'Augusto Pinochet
Sàpiens 40

Operació Egipte: l'època de les grans expedicions

A la primeria del segle XIX, l'interès per l'egiptologia va arribar fins a límits inimaginables. Les obres d'art de l'època faraònica van esdevenir de cop tresors cobdiciats per la munió d'aventurers i oportunistes que es van dirigir a la vall del Nil disposats a excavar el desert a la recerca de peces per vendre a Europa
Sàpiens 40

Isaac Newton: científic de dia, alquimista de nit

I si Isaac Newton només s'hagués dedicat a la ciència com a ocupació secundària, i el seu veritable estímul hagués estat la teologia i la recerca de la pedra filosofal? 'Sàpiens' us mostra la cara amagada d'un dels científics més grans de la història i la relació del geni amb l'alquímia, una pràctica perseguida a la seva època
Sàpiens 40

El saqueig català de Còrdova

El 1010 ha passat a la història del món àrab com l'any dels francs. La causa, l'expedició de milers de mercenaris dels diferents comtats catalans disposats a participar en la guerra que dividia el califat de Còrdova a canvi d'or i riqueses
Sàpiens 40

Els foners balears, els soldats d'elit de l'antiguitat

Les seves gestes van ser enaltides pels clàssics. Com a soldats d'elit, formaren part de les tropes romanes i cartagineses. Eren els foners balears, que gràcies a la seva potència i punteria esdevingueren protagonistes dels episodis bèl·lics més cèlebres de la Mediterrània
Sàpiens 40

Berlín 36: els jocs olímpics de l'exaltació nazi

Als Jocs de Berlín del 1936, Hitler va voler demostrar al món la superioritat de la raça ària gràcies a l'èxit dels atletes alemanys. En aquest sentit, el Partit Nazi no va escatimar el nombre d'atletes i davant la pressió del COI les autoritats germàniques van acceptar atletes jueus dins la seva delegació olímpica. Aquest va ser el cas d'Helena Mayer
Sàpiens 39

Els mestres que van fer escola: l'inici de la renovació pedagògica (1898-1931)

El sistema educatiu català va iniciar, durant les dues primeres dècades del segle XX, un gran procés de transformació. Una sèrie de pedagogs amb una extraordinària formació van introduir i impulsar una nova manera d'entendre l'ensenyament, cosa que alguns anys després convertirà l'escola catalana en una de les més avançades d'Europa
Sàpiens 39

La república dels alumnes: l'escola pública canvia de model (1931-1939)

El règim republicà porta al poder tot un grup de governants que entenen l'educació com una eina fonamental de la igualtat social. L'infant serà la peça central d'un ensenyament que pretén formar ciutadans lliures. Durant aques període l'educació catalana se situa a l'avantguarda mundial
Sàpiens 39

L'educació en temps de la Guerra Civil (1936-1939)

Quan el motiu de suspendre les classes és un bombardeig, s'imposa l'ensenyament de supervivència. Tot i això, durant la Guerra Civil els mestres formats en la República, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, van defensar amb dignitat el model escolar català. La victòria del general Franco ho va tallar de soca-rel