Reportatges

El franquisme va condemnar els homosexuals a una doble repressió: la legal i la social. Durant més de trenta anys, aquest col·lectiu va ser considerat una amenaça social i, en conseqüència, va ser reclòs i sotmès a tècniques cruels que cercaven la seva 'regeneració'

Amb l'arribada de la democràcia, entitats com el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) van poder portar la seva lluita al carrer, i es van aprovar legislacions pioneres com la Llei d’unions estables de parella. Però, malgrat les llibertats assolides, les amenaces i les agressions contra els homosexuals no han desaparegut mai

Corrupció, brutalitat... Els vells hàbits de la policia franquista no van desaparèixer del tot amb l’arribada de la democràcia. Una mala praxis que exemplifiquen des del cap de la temible Brigada Politico Social, Roberto Conesa, o el cap dels GAL, Enrique Rodríguez Galindo, fins a la cara visible de les clavegueres de l’Estat, José Manuel Villarejo

Els russos i els britànics van jugar al gat i a la rata a l’Àsia central durant un segle, per afermar els seus imperis. Una situació que també va contribuir a cartografiar un territori de 3.500 quilòmetres quadrats fins aleshores completament desconegut

La família Mitjavila, originària de Banyoles, va ser una de les nissagues de comerciants catalanes més importants del segle XIV. El fundador de la companyia, Pere de Mitjavila, va ser ambaixador i prestador reial i va aconseguir que els seus vaixells naveguessin de punta a punta de la Mediterrània

El científic i humanista Nicolas-Joseph Thiéry de Menonville es va endinsar d’incògnit en terres mexicanes per aconseguir el secret d’un tint que aportava una gran riquesa a la Corona espanyola i que tota la resta d’imperis anhelaven. Una aventura extraordinària a la recerca d’un color intens que lluïen reis, cardenals i nobles

A la Catalunya moderna, es va desenvolupar un sistema educatiu perquè els infants aprenguessin a llegir i a escriure. Els 'mestres de minyons' es feien càrrec dels estudis municipals, que finançaven els consells locals amb diners públics. El sistema va entrar en crisi a partir del segle XVIII, coincidint amb l'entrada de l’absolutisme borbònic