Història contemporània

Durant les jornades de caça que organitzava Franco, els empresaris i els polítics fidels al règim no obtenien tan sols cérvols i perdius, sinó també contractes, negocis i favors personals

Des que la nova extrema dreta va saber capitalitzar l’ús de les xarxes socials per difondre el seu missatge, hem sentit afirmacions que relacionen els joves amb la ultradreta i, fins i tot, amb el franquisme. Però què hi ha de cert en tot això? I què diu la ultradreta del dictador?

Amb l’entrada de Franco a Barcelona, la guerra va donar pas a una altra batalla: la de la cultura i la llengua. El règim va desmuntar tot l’entramat associatiu i institucional nascut des de la Renaixença i va recloure el català a l’àmbit estrictament privat. Començava el que Josep Benet va definir com "l'intent de genocidi cultural contra Catalunya"

El 1939, una Catalunya desmoralitzada i afamada, amb gran part dels seus referents polítics i intel·lectuals a l’exili, quedava sotmesa a la voluntat del bàndol nacional, que aviat va instaurar les seves lleis. La quotidianitat quedaria afectada per la parafernàlia franquista i una repressió emparada per l’estat de guerra, vigent fins al 1948

Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics

Mentre els ciutadans patien les penúries de la postguerra, Franco practicava el funambulisme diplomàtic. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, l’estat espanyol va passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància, mentre flirtejava, amb més o menys discreció, amb Itàlia i Alemanya

La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim