Un Judici per a la Història

Lluís Companys a la presó Model de Madrid el 1935

ELS ALTRES JUDICIS

Seguint el camí de Macià i Companys

L’actual Govern no és el primer que ha hagut de seure al banc dels acusats d’un tribunal de justícia espanyol. Els presidents Francesc Macià i Lluís Companys són els màxims exponents d’una llarga llista de judicis polítics contra líders catalans.

Pep Martí

Imatge de la manifestació 'Som una nació', el 10 de juliol de 2010

ELS ANTECEDENTS

L’independentisme creix al carrer... i a les urnes

La sentència del Tribunal Consitutcional contra l'Estatut l'any 2010 va significar l'eclosió del sobiranisme, un moviment fins aleshores minoritari, i el sorgiment de la idea compartida de la necessitat de fer una consulta sobre el futur de Catalunya.

Ferran Casas

TEMPS DECISIUS

Un octubre que va durar cent dies

La tardor del 2017 Catalunya va viure una muntanya russa emocional. Un període que va començar amb l'aprovació de la Llei del Referèndum al Parlament i que va acabar amb els màxims líders del país a la presó o a l'exili.

Oriol March

Cartells en defensa de Carme Forcadell i Carles Puigdemont

L'AVANTSALA DEL JUDICI

La política catalana entre el 155 i el Tribunal Suprem

La desorientació, produïda per l'empresonament o exili dels màxims líders catalans, pel control estatal de la Generalitat i per l'entrada en escena de nous protagonistes, va marcar l'any previ a l'inici del judici.

Joan Serra Carné

Una de les il·lustracions incloses a l'especial 'Un Judici per a la Història'

DESPLEGABLE

Els protagonistes

Un desplegable de quatre pàgines amb una il·lustració central que mostra la sala i els seus membres, amb explicacions de qui és qui

EL JUDICI: ELS ACUSATS

La veu dels presos trenca el silenci

Després de mesos privats de llibertat i sense la possibilitat de fer sentir la seva veu, els líders empresonats van poder pronunciar-se. Un moment que van aprofitar per reivindicar la seva innocència i reafirmar-se en els seus ideals.

Roger Tugas Vilardell i Oriol March

AL CARRER

El llaç groc, un combat simbòlic

En plena guerra de Successió els catalans es van posar una cinta groga al barret per demostrar el seu suport al bàndol austriacista. Tres-cents anys més tard els llaços del mateix color han tornat a omplir el país com a denúncia de l'existència de presos polítics.

Bernat Surroca

LES DONES

La doble condemna de ser dona i presa

L'expresidenta del Parlament de Catalunya i l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies han liderat des de la presó dues reivindicacions: la defensa dels drets del poble de Catalunya i la denúncia que la presó està pensada i feta per a homes.

Càrregues policials durant l'1 d'Octubre

EL JUDICI: LA CÚPULA POLICIAL

Ni càrregues, ni ordres, ni violència policial

Els principals responsables de l'operatiu policial de l'1-O van negar la violència exercida contra els votants. Després de les declaracions del ministre Zoido i del coronel Diego Pérez de los Cobos, moltes preguntes encara van quedar-se sense resposta.

Aida Morales

Un dels reportatges de l'especial 'Un Judici per a la Història'

EL JUDICI: ELS AGENTS

Així es va construir un delicte de rebel·lió

Els principals responsables de l'operatiu policial de l'1-O van negar la violència exercida contra els votants. Després de les declaracions del ministre Zoido i del coronel Diego Pérez de los Cobos, moltes preguntes encara van quedar sense resposta.

Bernat Surroca

El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero

EL JUDICI: ELS MOSSOS D'ESQUADRA

La fi del miratge d’una policia al servei de la República

La declaració de la cúpula de la policia catalana va servir per explicitar que el cos sempre va estar "al costat de la Constitució" i per posar en evidència la distància amb els dirigents de las Conselleria d'Interior.

Oriol March

RESPOSTES

La reacció als carrers, a les urnes i a la UE

Durant els mesos del judici, fora de la sala del Tribunal Suprem, el país va continuar palpitant amb tensió. Es van produir eleccions, manifestacions i vagues.

Roger Tugas Vilardell

ELS FAMILIARS

L'altaveu dels represaliats

Durant dos anys els familiars dels presos polítics han tingut un protagonisme destacat al capdavant de les mobilitzacions ciutadanes. S’han organitzat entorn de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) i fins i tot alguns han fet el salt a la política.

Maria Coll

EL JUDICI: ELS POLÍTICS

Dels oblits de Rajoy als detalls d’Urkullu

La cúpula del govern del PP va intentar reforçar el relat de la violència. Els líders sobiranistes catalans, en canvi, van fer una crida perquè el conflicte s'encarrilés per la via política.

Notícies sobre Catalunya al web de 'Le Monde'

ELS MITJANS INTERNACIONALS

El procés situa Catalunya en el mapa

Des de la gran manifestació del 2010, capçaleres dels cinc continents, grans i petites, han posat el seu focus d’interès en els esdeveniments que passaven a Catalunya.

Germà Capdevila

ALS MITJANS

El judici mediàtic

El judici ha generat un augment d'audiència als mitjans de comunicació públics catalans. En canvi, la cobertura de les televisions espanyoles, a diferència d'altres judicis mediàtics, ha estat limitada.

Guillem Sans

A L'ESTAT

Madrid: entre la venjança i la indiferència

Catalunya s’ha convertit en l’assignatura pendent de la política espanyola. El PSOE, el PP i Cs, animats pels mitjans de comunicació espanyols, han optat per la judicialització del conflicte. En canvi, Podem ha pagat electoralment la defensa del dret a decidir.

Roger Pi de Cabanyes

EL JUDICI: ELS TESTIMONIS DE LA DEFENSA

Rebroten els records de l’1-O

Tres relats van impregnar de forma transversal totes les intervencions dels testimonis de la defensa: la negació d'estar cometent una activitat fora de la llei, la condemna de la violència de l'Estat espanyol i el caire pacifista de les manifestacions.

Maria Coll

ELS OBSERVADORS

El judici vist des de fora

Els observadors internacionals van ser uns dels personatges més incòmodes del judici. Encara que el Tribunal Suprem va intentar impedir la seva presència, això no va ser entrebanc perquè denunciessin la vulneració de diversos drets.

EL JUDICI: EL PRESIDENT DEL TRIBUNAL

La neutralitat imposada de Marchena

En diverses sessions, el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i autor del redactat de la sentència es va convertir en protagonista del judici per les seves polèmiques decisions.

Deu drets fonamentals vulnerats durant el procés

Diverses entitats i institucions han denunciat la violació de drets fonamentals durant el judici i els mesos previs, entre les quals destaca el Síndic de Greuges de Catalunya, que ha emès diversos informes pel que fa al tema, i l’Associació Catalana pels Drets Civils.

Maria Coll

EL JUDICI: ELS PÈRITS

El poder de les proves

La missió dels pèrits convocats al Tribunal Suprem era explicar informes tècnics encarregats per les parts i així demostrar o refutar el delicte de rebel·lió i, especialment, el de malversació. Ningú s'esperava, però, un cara a cara entre professionals.

ENTREVISTA

Sir Hugh Orde: "No vam veure cap activitat que es pogués descriure de rebel·lió"

Parlem amb l'excap de Scotland Yard a Irlanda del Nord i agent de la Policia Metropolitana Britànica especialitzat en ordre públic.

Clàudia Pujol

EL JUDICI: ELS AL·LEGATS

"Ho tornarem a fer"

Els presos polítics van aprofitar el darrer torn de paraula per reafirmar la seva innocència i els seus objectius com a representants dels anhels d'un poble, sense abandonar la voluntat de diàleg amb l'estat.

XIFRES

El judici en dades

Les xifres també corroboren la rellevància d'aquest procés històric. El litigi ha estat llarg —durant 52 dies quasi cinc-cents testimonis han passat per la sala del Tribunal Suprem— i molt mediàtic.

Roger Tugas Vilardell

L'OFENSIVA JUDICIAL

Els altres judicis del procés

La història del procés no acaba amb la sentència del Tribunal Suprem. Les conseqüències de l'1-O han desembocat sobre desenes de causes arreu de Catalunya. Algunes d'elles tardaran anys a tancar-se.

Maria Coll i Aida Morales

ELS MESOS PREVIS A LA SENTÈNCIA

L’independentisme, fracturat en espera de la sentència

Els mesos posteriors al judici van ser políticament tortuosos a Madrid, sense govern, i a Catalunya, on els partits sobiranistes divergien respecte de la resposta davant un veredicte condemnatori.

Roger Tugas Vilardell